De ben segur que, de tant en tant, a tots us han sortit els nervis a flor de pell durant la conducció. És normal, som persones i a vegades no ens és fàcil dominar les inquietuds en determinades situacions.

Les presses, les maniobres dels altres conductors i la seva actitud durant la marxa o fins i tot les nostres preocupacions personals poden fer que, tot conduïnt, ens posem nerviosos. El problema no són els nervis en si en aquest cas sinó el fet de que poden condicionar la nostra conducció, fins al punt de comprometre la nostra seguretat i la dels que ens envolten.

La qüestió, quan ens alterem conduïnt, no és si tenim motius per fer-ho (possiblement sí, en tenim), sinó que és qüestió de què ens aportarà deixar-nos portar per aquesta enrabiada, per les presses, les preocupacions o per la indignació.

Mentre no comprometi la seguretat viària, el comportament indegut dels altres usuaris mereix una importància molt relativa per part nostra, més aviat nul·la, i és que no ens toca a nosaltres educar a aquestes persones. Pitjor per elles si no són capaces de compartir l’espai amb maduresa i educació. Nosaltres hem d’anar a la nostra, amb la consciència tranquil·la respecte a la nostra conducció i respecte a la nostra actitud vers les altres persones.

Pel que fa a les presses tots sabem que els compromisos són els compromisos, i tenen la seva importància. Però realment, i remarco aquest realment perquè és la dura realitat, la sinistralitat entre els motoristes ja és molt alta com per què ens exposem circulant amb presses (és a dir, més pendents del temps que de la conducció). Conduïr amb naturalitat i atenció, fins i tot quan es va just, és la millor inversió per aquest temps que tant ens fa falta.

I per últim, i en referència a aquestes preocupacions que ens poden marejar de manera incansable, ja les tractarem quan haguem aparcat. Aprofiteu el trajecte i la moto per distreure-us, centrar la ment en la conducció i oblidar-vos una mica dels maldecaps.