Hola Motoristes! Aquest cap de setmana s’ha fet la segona edició de la Motovolta.

Us preguntareu: què és la Motovolta? Doncs la Motovolta és…

Sona el despertador, son les 04:30 h. del dia 5 de maig. Comença la Motovolta 2018!

Salto de llit i vaig al menjador, a on unes hores abans he deixat preparat el mono de cordura, les botes, el casc ben net, guants, etc.

La moto ja la tinc preparada, amb el dorsal i tot el que la organització demana que portem preparat. Cal recordar que avui correrem no només  per nosaltres, si no també per a tots aquells nens que pateixen càncer i que des de la fundació AFANOC lluiten dia rere dia en contra d’aquesta malaltia. Cada kilòmetre que farem anirà dedicat a tots ells.

Sortim de casa

Surto de casa i fins el punt de reunió tinc 100 km per davant. Abans, però, he de reunir-me amb el meu company de fatigues i la seva dona per fer el viatge plegats.

Un cop ajuntats, posem primera i ja no parem fins arribar al punt de sortida: l’Ace Cafè Barcelona.

In situ

Quan arribem podem veure un ambient marcat pels centenars de motos presents. Les que predominen són les motos tipus trail i moter@s de totes les edats.

Ens apropem al pàrking on ens demanen l’acreditació i el número de dorsal, i un cop passat el control, ens marquen el punt a on deixar la moto.

Cafè i contactes

Son les 06:15 hores, i el millor que podem fer és prendre un cafè mentre saludem a gent d’organització.

Es poden respirar tant els nervis com les ganes i no es per menys. En el moment de realitzar la sortida ens esperen kilòmetres i kilòmetres de carretera.

Existeixen dos grups: uns amb el braçalet de color taronja i els altres de color groc (florescent els dos). El del braçalets de color taronja són els pilots que han decidit fer 1000 km (Motovolta) i els del braçalets grocs 500km (Mitjavolta). Jo estic en el segon grup i per tant sortirem un cop els primers ja estiguin rodant.

Escalfant motors, gas i aigua!

Per megafonia indiquen que del número 260 a 270 es preparin per la sortida, en breu ens toca!

Anem a les motos i les arranquem, els següents som nosaltres! Per megafonia criden els participants amb els dorsals 270 a 280! Ens posem en posició, ens fan la foto de sortida i comencen a caure les primeres gotes d’aigua.

Son les 07:00h i sortim en grups de 5, un darrere l’altre, i comença l’aventura!

A l’inici els grups que es veuen són grans, i ocupen metres i metres de carretera. El cel és ben tapat i l’aigua fa acte de presencia; no amb força, però ja ens avisa de que serà una companya més de viatge.

Primer punt: Santa Pellaia

Deixem enrrere Barcelona per anar al primer punt, on hem de parar i fer-nos una fotografia per acreditar-ne el pas. El punt indicat s’anomena Santa Pellaia  i per anar-hi hem d’agafar les carreteres C-35, N-II, G-I673, GI-6741 i GI-664. En un principi tot es força fàcil, ja que els grups estem units i els encapçalen uns companys amb GPS que ens van obrint camí.

A l’inici les carreteres son rectes i sense gaire encant, però un cop deixem la N-II i agafem la GI-673 tot canvia. Descobrim una carretera ratonera, neta i divertida. Si deixes córrer la moto, en no res ja t’adones que estàs a un ritme fluid, tant que… Coi, me passat el punt de control! Amb tanta concentració en la carretera i divertir-me fa que em salti la primera zona de control on cal fer la fotografia. Toca donar mitja volta en un lloc segur per poder anar al punt.

Ens fem la fotografia en una basílica indicada i tornem a posar-nos en marxa ràpidament, aquesta vegada fins a St. Pere de Rodes. Ens queden molts kilòmetres per davant.

Un Golf de Roses impressionant

Agafem la C-31, GI-6217,GI6216,C-260 i aquesta ens porta a Roses. Que bonic és el Golf de Roses i les seva carretera…

El mar ens saluda mentre surt entre les muntanyes, una vista que m’impressiona per la seva bellesa. Si no fos per les circumstàncies m’aturaria per deixar passar una mica el temps.

Els meus ulls s’enamoren d’aquest  moment i del secret que amaga aquesta carretera. Em sento una mica culpable per no poder parar, i mentre continuo, em dic a mi mateix que no trigaré en tornar per aquesta zona.

Monestir de Sant Pere de Rodes

Arribem al punt de control i l’organització ens espera amb avituallament. Allí mateix un xiquet rialler ens segella la nostra fitxa.

Ens prenem un petit descans tot contemplant les vistes infinites del paisatge, i descobrim el Monestir de Sant Pere de Rodes. Mar i muntanya fan que el lloc sigui difícil de deixar enrrere, però cal continuar.

Un petit descans i sant tornem-hi

La pluja ha fet acte de presencia però també ens ha deixat respirar. Per sort no fa fred i ja son les 09:30h, portem més de 2 hores rodant i sembla que el que queda serà bufar i ampolles.

Agafem la N-260, A-26 en direcció Olot, i quan el trajecte sembla més fàcil el GPS ens falla i ens porta per una carretera errònia. Passats uns quants kilòmetres ens aturem i ens adonem que ens hem perdut.

Monestir MitjaVolta Catalunya
Monestir MitjaVolta Catalunya

Un motero s’ha de perdre, sinó, no és motero! Preguntem a la gent del poble per poder anar al segon punt de control, i ens informen que fins allí tenim una hora de trajecte. Ens vistes de la situació preferim buscar un bon racó per dinar.

Cap al Mirador del Far sense tecnologia

Arrenquem les motos deixant el GPS a un costat i utilitzem el sistema de tota la vida: preguntar a la gent de la zona. Va resultar la millor manera d’arribar al punt de control.

Punt de control número 2: el Mirador del Far. La carretera es estreta, neta i ratonera com n’hi ha poques, però a l’arribar a dalt de la muntanya et trobes un trencat de centenars de metres on hi ha un restaurant i les vistes no tenen preu. Vaig tornar a desitjar tenir temps per enamorar-me tranquil·lament de les vistes.

Allà mateix vam trobar a una parella d’organitzadors. Els vam explicar la problemàtica que teníem amb el GPS i ens van atendre. Afortunadament l’organitzador coneixia el sistema GPS que fèiem servir i ens va poder ajudar. Des d’aquí els estem molt agraïts.

Cap a La Granera

Després de xerrar una mica, de prendre un avituallament, de gaudir de les vistes i de corregir el GPS, vam continuar la ruta cap al següent punt: la Granera.

Per arribar vam agafar la C-153, C-25 passant per Vic, la BV-4316, N-141C i la BV-1245.

Carreteres amb paisatges preciosos amb muntanyes plenes de vegetació, de camps verds, poblets amb encant i carreteres que no tenen fi. A partir d’aquest moment ja començo a notar el cansament. La pluja no ha parat i m’obliga a estar més concentrat. La visera no està neta i he de forçar la vista. A més, el cul comença a fer-me mal i ara ja em costa moure’m damunt de la moto.

El port de muntanya de la Granera és una carretera estreta que t’obliga a treballar amb la moto i en aquests moments la fatiga fa que no sigui tant fàcil arribar a dalt de tot, però tot i això ho aconseguim.

Els kilòmetres comencen a pesar

Ens fem la foto de rigor, però he d’admetre que cada cop que baixo de la moto sembla que la pell es separi de mi. A aquestes altures noto força molèsties i pujar damunt la moto es un petit suplici. Però cal tirar endavant, perquè deixar-ho aquí no tindria sentit.

Baixem per la carretera B-124 per fer la recta final de la nostra aventura, agafem la C-1415a, C-58 passem pel mirador de l’Arrabassada i en pocs minuts arribem al punt de sortida: l’Ace Cafè Barcelona.

Arribada MitjaVolta Catalunya

Arribada

Fem la nostra entrada a les 20:30 hores, hem arribat al punt per mi encara no s’ha acabat. Encara em queden 100 km més fins a casa!

A l’Ace Cafè Barcelona ens rep la organització amb la foto final, un refresc i una hamburguesa. Descansem i, al cap dels minuts, comencen el sorteigs dels regals. Hi ha força afortunats amb premi.

776,9km molt gaudits

Sortim per encarar els nostres últims 100 km. A l’arribar a casa el parcial marca 776,9km. No es el meu rècord en un sol dia, aquest el tinc en 1150km des de l’estiu del 2012. Tot i així considero que no està gens malament per la meva veterana Suzuki GSR 600 i per mi mateix.

Una gran jornada

Un cop a casa, dutxat i descansant, penso que avui ha estat un molt bon dia, fins i tot amb la pluja. He descobert indrets preciosos, carreteres que enamoren i paisatges que es mereixen pintures. He viscut moments de fatiga i de riure, kilòmetres que m’han forjat com a millor motero, i he tornat a descobrir la germanor entre aquesta família que som, que no deixem a ningú enrere i si es necessita ajuda, surten mans per a tots costats.

 Un 9,9 sobre 10

Finalment voldria transmetre a la organització de la Motovolta que, si hagués de posar una nota, aquesta seria un 9,9 sobre 10 per la seva qualitat humana, simpatia, dedicació i atenció. Han fet que aquest esdeveniment sigui tot un repte, i qui el provi, el vulgui repetir.

L’únic apunt que puc fer, en referència a la dècima que per mi els separa del 10/10, és el de senyalitzar les carreteres amb el seu símbol de color groc i taronja, per tal de no crear confusions d’itineraris, i evitar d’aquesta manera l’equivocació de motoristes, sobre tot en interseccions. Una idea seria col·locar els símbols cada 50 km perquè els pilots que no comptin amb l’ajuda del GPS els puguin emprar de guia.

Gràcies a tots els organitzadors, patrocinadors i persones que han estat darrere i davant de la Motovolta. Amb persones com vosaltres les coses es fan possible i espero l’any que ve poder repetir l’experiència.

Josep CMX

Josep CMX

El Box de CMX

Em pots seguir al meu canal de Youtube CMX tv

1
Escriu un comentari

avatar
1 Comment threads
0 Thread replies
0 Followers
 
Most reacted comment
Hottest comment thread
0 Comment authors
El Punterodedo! Un element que permet manipular el mòbil amb els guants de moto posats. - Motoristes.cat Recent comment authors
  Subscribe  
Més recents Més antics Els més valorats
Avisa'm de
trackback

[…] us volem parlar d’un accessori que va tenir molt èxit a l’edició de la Motovolta d’aquest any. Es tracta del Punterodedo: una petita peça que resulta tant simple com eficaç i que ens permet […]