Volta al Mar Bàltic

Quan recordo aquest viatge, sempre em ve al cap una versió del guitarrista Popa Chubby del “Litlle Wing”, tema original de Jimi Hendrix. Bé, dit això us convido a escoltar aquest tema.

 

Foto 1

Fa temps un amic alemany i jo vam preparar fer una volta pel mar Bàltic, fent una parada especial a Sant Petersburg.

La ruta era sortir de Mataró jo sol i anar a buscar a l’Sven a prop de Frankfurt. Des d’allà entrariem a Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Rússia, Finlàndia, Illes Aland, Suècia, Dinamarca i altre cop Alemanya, França i cap a casa.

Foto 2

Personalment, d’aquesta volta destacaria la ciutat de Tallin, Sant Petersburg i les Illes Aland.

Realment fins que no entres a les repúbliques Bàltiques, no tens la sensació d’estar una mica lluny de casa. Els vehicles, les carreteres, la gent i els allotjaments tenen aquesta connotació soviètica tan característica i atractiva.

Foto 3

A partir de Polònia trobem allotjaments molt bé de preu, fins i tot  fer un bon àpat per sopar en el mateix hotel no resulta cap luxe.

És molt aconsellable tenir un espai vigilat per guardar la moto durant la nit, molts allotjaments el tenen propi o en cas contrari et dirigeixen en el més proper.

Si el temps ho acompanya, dormim en els càmpings amb la tenda, tot i que no n’hi ha gaires.

Trobem benzineres a tot arreu, això sempre et relaxa, tot i que s’ha d’anar amb molta cura al conduir, tenir molta atenció als camions i tractors.

 

Foto 4

Ens dirigim cap a Riga i direcció nord per la costa cap a Estònia. Estem a mitjans de setembre i la temperatura és prou bona per parar i seure una bona estona contemplant el mar Bàltic.

A Tallin ens hi estem tres dies, primer de tot necessito tramitar el meu visat per entrar a Rússia (l’Sven ja l’havia pogut tramitar des d’Alemanya) i així tenim temps per poder visitar aquesta ciutat tan bonica i amb un encant especial.

Foto 5

El consolat rus de Barcelona m’havia denegat el visat per entrar amb moto dins el país.

Altre cop, el consolat rus a Tallin també em va denegar el visat, però el mateix funcionari em va donar una direcció molt a prop per poder tramitar el visat per un no tan mòdic preu.

Un cop amb el visat a la mà, engeguem cap a Rússia. A la frontera hem de tramitar el permís de circulació provisional i fer una assegurança del vehicle pels dies que estem dins de Rússia. L’assegurança que tenim no és vàlida.

Cal tenir molta cura amb el permís de circulació, té una caducitat de 15 dies, si el període d’estada al país és més llarg, cal renovar-lo abans que caduqui a qualsevol comissaria de policia.

També és interessant tenir unes petites nocions de l’alfabet ciríl·lic. Trobarem molt pocs cartells escrits amb el nostre alfabet i quan entrem a St. Petersburg, excepte les avingudes principals, gairebé tot estarà en ciríl·lic.

Sant Petersburg és una ciutat molt oberta i força europea. Grans avingudes, unes parades de metro dignes de visitar, pintors fent retrats a la vora del riu Neva i forces turistes.

Foto 6

Ens allotgem a l’alberg de joventut

Tots els allotjaments són molt cars, fins i tot l’alberg. Val la pena agafar el metro i allunyar-se del centre per visitar algun mercat i veure el dia a dia de la població autòctona.

Abans de sortir de Rússia, caldrà segellar la targeta d’immigració, sovint el mateix allotjament s’encarrega del tràmit i si no, es pot fer en oficines especialitzades.

Actualment la millor via per entrar o sortir de Rússia és per Finlàndia o Bielorússia. Tant Ucraïna com Estònia no mantenen bones relacions diplomàtiques amb el govern rus i això dificulta una mica els tràmits a la frontera per entrar amb la moto.

Ens dirigim cap a Hèlsinki i Turku, allà agafarem el ferri cap a Mariehamn (les Illes Aland). Parem un parell de dies per visitar-les. Les carreteres són petites i molt poc transitades, em recorda la costa nord d’Escòcia.

Foto 7

Pots anar d’illa a illa per ponts o per petits transbordadors.

Amb un d’aquests passos, al moll no hi havia ningú, vam haver de trucar el timbre d’una casa molt a prop on vivia el patró del transbordador i aleshores ens va creuar fins al’altre costat.

En aquestes illes el temps va molt més a poc a poc i es respira molta tranquil·litat.

A partir d’aquí ja enfilem el camí de tornada fins a arribar altre cop a Frankfurt, on ens separem l’Sven i jo.