fbpx
Tecnimoto.com
Inici Blog

Nova campanya del SCT: La Ruta més Segura

Motoristes! El Servei Català de Trànsit ha publicat una nova campanya sota el lema “La Ruta més segura”, davant les xifres d’accidents que pateix el col·lectiu.

A continuació us mostrarem el primer espot de la campanya, la qual creiem que és insuficient, poc honesta amb les causes de la nostra accidentalitat i poc eficaç vers a la reducció d’aquesta, ja que parla únicament del nostre comportament a la carretera. Si bé l’excés de velocitat és una de les causes d’aquesta accidentalitat, el correcte de cara a parlar-ne és que repassem totes les principals causes que existeixen, i no només una. No pot ser que parlem de la ruta més segura i només s’esmenti el nostre comportament. No és un tractament responsable del problema.  

Molts accidents tenen lloc per multitud de factors que depenen exclusivament de l’administració i d’altres usuaris de la via, i davant dels quals el Govern català i l’administració central no hi posen remei de manera ferma. D’altres causes també tenen a veure amb nosaltres, però no amb un mal comportament sinó amb una falta de formació pràctica. Aquests factors causants de la nostra accidentalitat són:

  • La no presència de guarda-rails preparats per l’impacte de motoristes a la major quantitat de kilòmetres de les nostres carreteres.
  • Pintures de l’asfalt que no són suficientment anti-lliscants.
  • La impunitat i acceptació social que hi ha amb beure alcohol i agafar el cotxe.
  • Un estat de l’asfalt deficient
  • Una senyalització insuficient dels perills a la carretera.
  • La falta d’investigacions d’accidents de trànsit que identifiquin els factors reals directes i indirectes dels nostres accidents per determinar mesures preventives adaptades a la realitat de les circumstàncies.
  • La falta de formació pràctica que tenen molts motoristes. Actualment hi ha una bona diversitat d’opcions formatives, algunes gratuïtes, que milloren moltíssim les habilitats, la confiança i la seguretat dels motoristes en carretera oberta. No és el mateix conduir un cotxe que una moto, i per portar una moto amb seguretat sovint fa falta formació addicional. Les autoescoles no ens preparen per conduir una moto traçant les corbes de manera correcta i segura, ni per fer-ho amb la posició del cos, ni per dirigir correctament la mirada, ni per realitzar una conducció preventiva a ciutat, ni et realitzen la suficient quantitat de quilòmetres en les condicions i traçats que podríem necessitar per adaptar-nos a conduir la moto amb la suficient seguretat en carretera oberta.

La vulnerabilitat del motorista i l’especialitat que comporta la conducció de la moto fan que l’accidentalitat del nostre col·lectiu respecte al dels turismes no sigui comparable, i amb aquesta diferència també hi ha d’haver un tractament i una prevenció diferenciada vers la que s’aplica amb els accidents de cotxe. L’administració no pot limitar-se a comparar les xifres entre els usuaris de dues i quatre rodes, culpar-ne al comportament dels primers i donar per fet que la “Ruta més segura” és només aquella en la que el motorista es comporta… De fet és quedar-se curt de manera irresponsable. Si hi ha molts accidents de moto que són causats per molts factors, el que s’ha de fer és abordar-los i prevenir-los a tots, no només a un perquè és el més fàcil de tractar, perquè només depèn del motorista i no depèn de l’administració.

A continuació us deixem la campanya del SCT a fi de que pugueu valorar-la vosaltres mateixos. S’hi mostra el primer dels 5 espots que contindrà la campanya, i que també us farem arribar quan es publiquin.

Us deixem igualment un article en el que abordem la problemàtica de la nostra sinistralitat actual de manera plena.

Agraïm a en Nils, el company que surt surt al vídeo de la campanya explicant la seva experiència amb l’accident greu de moto, el seu esforç i dedicació constant per conscienciar al col·lectiu sobre la importància d’un comportament responsable a la moto. El fet que hi hagi diverses causes de la nostra accidentalitat no implica que el comportament inadequat damunt la moto no s’hagi de tractar amb el rigor que es mereix.

SCT: La Ruta més Segura

El Servei Català de Trànsit (SCT) posa en marxa avui una nova campanya de conscienciació viària que té com a objectiu la prevenció d’accidents entre els motoristesl’únic col·lectiu en el qual la sinistralitat no s’ha reduït en els darrers anys, a diferència de la resta de conductors d’altres vehicles. És a dir, des del 2000, la tendència general de la sinistralitat s’ha mantingut a la baixa, amb l’única excepció dels accidents amb motoristes implicats, que no registren un descens continuat com la resta de vehicles. En concret, aquest any han mort 35 motoristes a les carreteres catalanes i representen el 36,5% del total de víctimes mortals a la xarxa viària interurbana. A més, enguany s’han registrat 153 motoristes ferits greus i 1.207 ferits lleus (dades tancades a 21 de setembre).

Amb el lema, La Ruta més segura”, la campanya recull el testimoni de cinc conductors de motocicleta de gran cilindrada, un dels quals ha estat víctima d’un accident de gravetat. L’acció comunicativa, que s’escenifica en una ruta per una carretera freqüentada per motoristes i amb un risc elevat de sinistralitat, es basa en la tècnica narrativa Història de vida, en la qual els protagonistes expliquen les seves pròpies experiències sobre la moto, i incideixen en el seu paper actiu a l’hora d’evitar sinistres i en la seva vulnerabilitat com a usuaris de la mobilitat. Aquest recurs testimonial permet potenciar l’empatia i la credibilitat dels missatges, així com la identificació del públic objectiu amb el discurs que transmeten els actors principals, que en definitiva actuen com a prescriptors per a usuaris que tenen el mateix rol a la carretera i amb qui comparteixen inquietuds, emocions, i un estil de vida en el qual la moto té un paper fonamental. Tot i que els destinataris principals de la campanya són els motoristes, la nova acció de conscienciació apel·la també a la prudència i a la responsabilitat de tots els usuaris per prevenir els sinistres amb motocicletes.

La campanya consta d’un total de 5 espots independents que formen part d’una mateixa línia narrativa, “La Ruta més segura”, i que s’aniran difonent de forma progressiva. A aquests cinc espots se n’afegiran dos més que se centraran concretament en el testimoni de dones que condueixen motocicleta de gran cilindrada. Des de l’any 2015 fins a aquest 2021, de mitjana, les dones que han perdut la vida com a conseqüència d’un accident de trànsit en motocicleta representen un 11% del total de víctimes mortals en aquest tipus de vehicle en zona interurbana (un 16% en zona urbana, on la presència de dones motoristes és més elevada).

Els motoristes que protagonitzen les peces dialoguen i reflexionen sobre aspectes concrets de la seguretat viària que els hi afecten o que han viscut en primera persona. Els temes principals que s’hi tracten són les conseqüències de l’accident de gravetat que va patir un d’ells, com viu la família l’afició per les dues rodes, els consells bàsics per evitar riscos a la carretera, la importància d’un equipament adequat en totes les èpoques de l’any i de la revisió del vehicle, i la pèrdua d’amics a causa de sinistres en motocicleta. Durant les converses, els motoristes fan una crida en primera persona a la prevenció i a la conscienciació, amb missatges directes com: “Jo et diria que la carretera no és el circuit. No has d’anar el primer ni ser el més ràpid, ni el que més plega” (Pepi), “Nosaltres som el xassís…una bona jaqueta, uns bons pantalons, unes botes, el casc, és obvi, però el cos ha d’anar protegit” (Nils) o ”El que t’estàs jugant és la teva vida. Has de ser conscient de les teves limitacions” (Marc). Així mateix, el tancament dels espots reforça el lema de l’acció comunicativa i insisteix en la importància de la implicació del col·lectiu en la seva pròpia seguretat: “Fes de la teva ruta la ruta més segura”.

La nova campanya es difondrà durant el que resta d’aquest any a través de televisió, cinemes, mitjans digitals i xarxes socials. A més, es complementarà amb la distribució d’uns adhesius reflectors que s’enganxen al casc per tal de millorar la visibilitat dels motoristes i que van acompanyats d’un díptic informatiu. Entre els usuaris dels vehicles de dues rodes es repartirà també una camussa que és d’utilitat pel bon manteniment i neteja de la visera del casc, i dels retrovisors de la moto.

Des de motoristes.cat us recordem que posem al vostre abast el nostre Servei Jurídic per casos d’accidents greus de moto.

Us deixem aquest enllaç al debat al respecte de la campanya al nostre fòrum.

Tipus d’assegurances de moto

Motoristes! Darrerament ens heu contactat uns quants companys preguntant els tipus d’assegurances de moto que teniu disponibles per contractar, així com les seves particularitats.

Trobem tres tipus d’assegurança de moto diferents, i es classifiquen en: assegurança de moto a tercers, a tercers ampliada i a tot risc.

Assegurança de motos a tercers

Aquesta pòlissa consisteix en una assegurança obligatòria que cobreix danys personals i materials a tercers, a través de la Responsabilitat Civil obligatòria i voluntària, però no cobreix danys personals i materials propis. Normalment aquest nivell d’assegurança també cobreix l’assegurança del conductor i la defensa jurídica d’aquest en cas d’accident.

Depenent de la companyia pot incloure’s també la cobertura del passatger de la moto, però normalment aquesta es reserva per altres tipus d’assegurances més elevades.

Assegurança de moto a tercers ampliada

Aquesta assegurança és un nivell superior de pòlissa al que hem esmentat prèviament, degut a que ofereix una sèrie de cobertures addicionals força interessants, com ara robatoris i incendis. D’aquesta manera, a les cobertures que havíem mencionat amb l’assegurança de motos a tercers, amb aquesta pòlissa ampliada obtindríem addicionalment indemnitzacions per pèrdua parcial o total de la moto, i també per patir danys materials causats per aquests sinistres.

Els detalls d’aquesta cobertura pel que fa a les indemnitzacions i a les condicions que tinguin seran els que marcaran la diferència fonamental entre triar una assegurança de motos a tercers o d’una d’ampliada.

Assegurança de moto a tot risc

És la major cobertura que pots aplicar tant a la teva moto com a tu mateix, si n’ets el conductor. A diferència de les anteriors aquesta si que cobreix els danys propis dels que siguem responsables. Per tant, tot i que el preu d’aquesta pòlissa és notablement superior al de les anteriors, ens permet poder tenir la moto sempre en un estat impecable, la qual cosa és especialment interessant si portem una moto nova que volem mantenir sempre en condicions perfectes.

A l’hora de comprar cobertures entre diferents companyies asseguradores ens adonem de que el contingut bàsic de les pòlisses no es diferencia gaire entre unes i altres, i per tant pot semblar que és indiferent triar-ne una o altra. Tot i així si que hi ha petits factors que ens poden fer decantar cap a una companyia o una altra segons, com ara el llistat de garanties com en les condicions que s’apliquen aquestes.

És interessant conèixer que a les assegurances de moto a tot risc s’hi poden aplicar assegurances d’extensió de garantia, prorrogant per tant la garantia de fàbrica de la moto.

Pel que fa a les garanties que inclouen les pòlisses d’assegurances a tot risc, i que com us comentàvem us faran decidir entre unes companyies o unes altres, aquestes poden variar força entre si. Unes poden incloure assessorament per multes de trànsit, la retirada del permís de conduir, i danys propis per impacte i vandalisme. D’altres, per contra, ofereixen decessos d’ocupants i defensa de denúncies, danys al casc, pagaments d’interessos i gestos derivats de reparacions de la moto, avançaments de capital (de la suma assegurada per l’assegurança del conductor) en cas de defalliment, i altres tipus de garanties addicionals gratuïtes incloses amb la pòlissa principal.

Crònica sobre la Rodibook 2021

Una crònica de @Nikokaos

Participants de motoristes.cat:

 @Nikokaos@Serra@Ray Fields Rider@mushu903, @1nanu i Situ

A a casa, després de realitzar l’edició d’enguany de la Rodibook Rookies per primera vegada. Primera vegada quefeia la Rodibook i molt content !!

Primer de tot, salutacions als companys de ruta que varem coincidir a la Rodibook i que varem decidir de rodar plegats la Rodibook Rookies. L’únic que va haver de rodar sol, va ser en @1nanu , que feia la Rodibook Pro ( Antoni Machote !!!)

En segon lloc, vull donar les gràcies a tots i totes les persones que han format part de l’organització de la Rodibook a tots els nivells i, com no, del fantàstic suport a través del mail i del telèfon (si gent, trucades i tot !!) que he rebut tant d’en Jordi Esteve, organitzador de l’event, com d’en Marc Invernon, organitzador de l’event que es va preocupar d’ajudar-me en el tema de l’aplicació.

Sou collonuts i això s’ha de dir: heu fet que la meva primera vegada sigui tan bona, que si puc, repetiré !

I ara aniré per la crònica !

Tot té un inici…

Com tot (o moltes vegades), conèixer i estar al cas dels events moteros de casa nostra, a Catalunya, no sempre venen llegint forums,o revistes, no…. La primera vegada que escoltava la paraula “Rodibook” va ser en el sopar pre Cromride que es va fer a Girona el divendres avans de la prova. Erem un quants, jo no hi participava, però tenia ganes de conèixer companys del forum que si que ho feien…. Lo del sopar, s’ha de tornar a repetir, gent !!!

Bé, el cas és que quant ens acomiadavem, després de fer la foto de rigor, en @Serra i en @Ray Fields Rider vaen comentar alguna cosa de “al setembre la fem, i estem buscant hotel pel cap de setmana”. Lógicament, volia saber a on anaven i què farien. “La Rodibook, noi. No fotis que no saps què és?” I aquí ja vaig començar a entendre que no només de gps, google maps i les anotacions hi viuen els moteros, noooo…. Ingenu de mi i novell encara, havia descobert una nova forma de seguir un track en un event motero: el roadbook !!!

Roadbooks en paper…. en ple mon digital? Deu ser conya, oi?

Doncs aquí va començar la meva particular contra rellotge per poder participar a la Rodibook Rookies de l’edició del 2021. Dic contra rellotge perquè a part de començar a buscar videos al youtube de gent explicant què era un roadbook, com fer-los servir o què volien dir les indicacions, també vaig endinsar en el tema de com crear-los digitalment (amb un ordinador, i un arxiu gpx) i com fer un soport pel roadbook (en aquest cas, per una tablet).

Jo en particular, tenia la fixació de no fer servir el rotlle de paper del roadbook i fer servir, en el seu lloc, un suport digital: una tablet i un arxiu pdf. I va ser així que vaig obrir un fil explicant com vaig trobar una manera de fer un roadbook digital (un arxiu pdf) casolà però efectiu (https://motoristes.cat/forum/threads/iniciació-al-roadbook-android.1684/). Tenia clar la idea de dedicar temps exclussiu per fer el meu arxiu al arribar a Viella per fer ús de l’apk que ja us vaig comentar (Piste Roadbook Reader).

Com suposo que haureu vist, també vaig obrir un fil específic de la Rodibook 2021 (https://motoristes.cat/forum/threads/rodibook-2021.1659/) per tenir un lloc on trobar-nos i organitzar-nos els forers que hi participavem i així tenir un canal per on parlar del event. També es va crear un grup de wasap (I love that way, baby !!)

D’aquest grup de wasap s’extreuen part de les fotos que comparteixo amb tots vosaltres. Gràcies per deixar-m’ho fer !!

La previsió del temps, dolenta…

Ja us podeu imaginar que, a part de les conyes i tal, pel wasap hi havia un tema que predominava casi des de 2 setmanes abans de la Rodibook: la previsió del temps a Vielha… A una setmana vista, tot el cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) tocava pluja, pluja i tempesta, i més pluja… Just el temps que no vols tenir quant saps que tens 548 kms per endavant en la Rodibook Rookies…

PSX_20210906_220351.jpg

Comentaris de compra de polaines, guants impermeables o goretex, impermeables… Semblava que la Rodibook, a més d’exigir-nos el call a les posaderes, ens demanava un altre cost afegit: roba o complements per a pluja… I si no plou, o plou poc? Cal anar preparat com un pro? D’impermeable, el conjunt de jaqueta i pantaló, ja en tenia, casi que des del principi de tenir moto (aquesta roba sí que està més que amortitzada: 8 anyets i forces usos).

Però, perquè no dir-ho…. sempre que s’han de gastar calers, jo m’ho miro força: quantes vegades has de fer servir uns guants goretex i unes polaines fins que les amortitzis? Parlem de guants goretex amb folre interior pel fred, cap a 125€ de mitja, i res de marca hiperreconeguda. Les polaines, d’Acerbis i plàstic merdeta i pur, 21’8€…

Mmmmm…. i part la benzina?

Bé, cadascú va triar la seva pròpia opció. Jo vaig anar per la via ràpida i vaig comprar unes manoples de plàstic per 7’5€ per posar a sobre dels guants i pels peus….bé, vaig tirar pel dret i vaig posar a la bossa un paquet de bossetes petites d’escombreries, d’aquelles amb la tira que tanca la bossa… Tu, una cosa que sempre ha anat bé, per un moment puntual jo consideraba que em faria el servei.

I apa, així, mig dessitjant que la pluja no fos el temps predominant durant la ruta, varem sortir la dona i jo cap a Viella a les 11’00 hores del matí, carregats amb 3 maletes plenes a petar i la bossa de 20 lt sobredepòssit fins a dalt. Aclarir que només la roba de pluja i abric ocupava una maleta… lo altre, menjar, beure i roba de “persona normal no motoritzada” !! Jajajajaja !!

I la pluja?
Doncs ens va trobar fent una parada tècnica per fer un mos a la Pobla de Segur, asseguts a un banc just on hi ha el pont que passa el riu, cap a les 14’20 hores. I varem enfilar cap al Pont de Suert amb una pluja de gota gruixuda però no gaire intensa, on va parar de cop i que varem agrair. Des d’allà i fins a Viella, una mica de cel tapat i prou.

PSX_20210906_222706.jpg

EL REPTE DE LA NOVA APLICACIÓ PER A FER EL RECORREGUT

Pels que heu seguit el fil de la Rodibook, sabreu que aquest any i com a primicia, l’organització de la Rodibook va decidir d’incloure un nou sistema per a realitzar la proba SENSE el rotlle del roadbook, tot fent servir una apliació EXCLUSIVAMENT per dispositius android de pantalles de 7″ o més grans. I clar, jo hem vaig dir “aquesta és la meva”: m’estalviava de fer les fotos, crear el pdf i moure’l a la tablet. Una estona llargota, ja us ho podeu imaginar !! L’única cosa que es demanava era fer un pagament extra de 5€ per fer ús de l’app… Bé, tota la feina feixuga s’ho valia, i tenir temps per acomodar-nos i preparar roba i accesoris el divendres en arribar a Viella, tot per fer la ruta de l’endemà dissabte.

De seguida es van iniciar els contactes amb l’organització (Jordi Esteve) per a conèixer més detalls sobre l’app, com funcionava, requisists del sistema… totes aquestes cosetes que es necessiten saber i que fan possible que les apps funcionin bé als dispositius…L’únic requisit era que fos una tablet amb sistema ANDROID (de moment no hi ha res per IOS, sorry) i, per tema de poder llegir bé, mínim de 7″. Però resulta que això no era així, o no del tot.

Els problemes van iniciar quant el 31 d’agost l’organització de la Rodibook va enviar un mail a tots els inscrits per quants participants estaven interessats en fer-la servir i poder així tramitar als desenvolupadors de l’app l’encàrrec i fer el traçat per a l’event. Vaig descarregar l’apk al meu telf per guardar-la i tenir còpia per la tablet i, sense voler (de veritat, malpensats !!!), vaig instalar-la…. i funcionava molt bé, amb el codi QR del traçat de proba que havien enviat juntament amb el mail… Sorprenent, funcionava, i ho dic més que res perquè totes les informacions que ens havien dit des de l’organització, indicaven que l’apk NO podria instalar-se en un telèfon mobil.

I de quin problema parlo, doncs?
Doncs resulta que NO totes les tablets androids de més de 7″ són compatibles. I la meva no ho era !!
Imagineu: durant un mes de probes i rumiant com fabricant-me un suport per una tablet de 10″ per a que pogués aguantar unes 13 hores de recorregut muntada al manillar de la moto… i ara no va això? Què és el que passa?

Vaig enviar un mail a en Jordi Esteve exposant el meu problema, i de seguida em va posar en contacte amb en Marc Invernon. En 24 hores ja estàvem en contacte !! Tracte directe, de tu a tu, i per telèfon… quin gust !!
El cas és que li vaig enviar un mail amb captures i fotos del errors de l’app. Em va dir que desconeixien totalment el mon digital i que en la idea de fer un suport digital del track, mai van imaginar que hi haguessin tantes coses a tenir en compte… El seu consell va ser que anés el divendres al seu stand amb la tablet i el meu telèfon i llavors valorariem què fer.

El dijous 2 de setembre ja em van exposar que el plan A era anar amb tablet amb la seva app, el plan B era que portés el mobil amb l’app i el plan C era entregar-me l’arxiu pdf del track per a poder obrir-lo amb una altra apk (que ja comento al fil del roadbook digital que vaig fer). Bé, tenia opcions, i totes eren en format digital, tal i com jo dessitjava fer la Rodibook !!

I així va ser que el divendres 3 de setembre, cap a les 17’20 de la tarda i en persona, en Marc Invernon em va atendre: “Tu ets en @Nikokaos? Ostres, he parlat més amb tu en 2 dies que amb la meva mare en tota la setmana !! Jajajajaja!! ” Un tiu collonut, en Marc, de veritat !!

Em va explicar què podria ser la falla: resulta que els desenvolupadors de l’app van fer saber, un cop que els van informar dels errors amb l’app que tenien uns quants inscrits, que SI QUE HI HAVIA UNS MÍNIMS, uns requisits a tenir en compte:
– per enguany, mínim necessitava sistema android 7 original: obtenir el sistema android 7 amb actualitzacions no feia compatible 100% l’app a les tablets;
– la gestió de la ram de versions d’android de 7 en amunt, i el fet de tenir una memòria RAM major que els 1’5Gb de la meva, feia possible que l’app funcionés amb normalitat tot i que la tablet ja tingués uns anyets…

En Marc en va comentar que només 32 inscrits dels 1200 de totes les categories havien decidit de probar l’app i fer la Rodibook en format digital. Amb el “fracàs” de compatibilitat que va sorgir (no només vaig tenir problemes jo), van decidir de fer-nos servir de conillets d’indies per determinar funcionalitat i recollida de dades, així com determinar límits de velocitat a respectar per no quedar descalificat o sense diploma… en un futur. Sí, en les futures edicions sembla que l’app estarà present i conviurà amb el rotlle de paper per a realitzar un control dels inscrits més acurat: qui vulgui tot en l’app o qui vulgui rotlle de paper + app de trip master.

Tornant al meu cas: varem comprobar que l’app no era estable a la meva tablet, finalment, em varen autoritzar a fer ús de l’app amb el meu telèfon de 6’4″. I de franc !!

PSX_20210906_222827.jpg
PSX_20210906_230152.jpg

DIVENDRES 3 DE SETEMBRE: SOPAR PRE RODIBOOK

Com no podia ser d’una altra forma, varem quedar per sopar a Vielha tots els del grup de wasap i del forum. Realment ens varem veure ben poquet, ja que tothom treballava el divendres i l’hora d’arribada a Vielha no va ser conjunta. El cas és que varem fer un bocates i unes cervesses a la nostra salut i varem riure un xic, lo just per descarregar nervis i afrontar el repte de la ruta de l’endemà.

PSX_20210906_222231.jpg

DISSABTE 4 DE SETEMBRE, LA RUTA

Sempre hi ha la prèvia, oi?

Amb nervis i encara adormits, fem el primer cafè a l’apartament on hi estava amb la meva dona. Només hi estavem els de la Rookies perquè @1nanu estava a la linia de sortida just quan nosaltres estavem asseguts amb un cafè de càpsula que, pel que sembla, era la millor oferta que hi havia a aquella hora… Això sí, podiem celebrar que avui ens esperaba UN MAGNÍFIC DIA DE SOL A LA MUNTANYA !!! OEEEEEEEEE !!

PSX_20210906_222119.jpg

Inici de la Rodibook

Un cop al parking on es feia la sortida, i 20 minuts abans de la sortida per grupets de 3 cada 30″, ens varen entregar un gps que haviem de portar durant tot el recorregut. Totalment nou per a mi. Però en qualsevol cas, donava certa tranquilitat que sapiguessin on et trobaves en cas d’accident, per exemple. Afegiré que no hi vaig pensar en que el portava fins que, a l’arribada, me’l varen demanar. No, no era un regal…. jajajajajaja!!!

El que si que ens varen donar va ser una bossa de nylon que contenia el menjar per a fer la ruta:
+ una bossa amb l’esmortar, que contenia un entrepà amb pà de llavors i embotit, una poma, suc de fruita i dues cookies de xocolata.

+ una bossa amb el dinar, que estava compost per dos tàpers biodegradables, un actimel i una ampolleta d’aigua de 50 cl. A un tàper hi havia una amanida d’arròs amb picada de ceba, pebrot i alguna cosa més. A l’altre, hi havia 3 empanadilles de carn i un grapat de patates amanides estil alemany.

La sortida, per la Rodibook Rookies es va endarrerir una mica. En el nostre cas, hem comptabilitzat entre 15 i 22 minuts de demora de l’hora en que cada un de nosaltres havia de sortir (ens van enviar un mail amb el dorsal i hora de sortida, individual i per dorsal). Tampoc esperava exactitud suissa, però potser 20 minuts afegits als 20 minuts que s’havia d’estar abans, es van fer un xic llargs.

PSX_20210906_234100.jpg

També afegiré que l’ordre de sortida NO va ser tampoc en ordre exacte per dorsal, tal i com en Jordi Esteve ens havia dit que seria, via mail. Va pasar exactament com a la Motovolta: alguns es van posar a la filera quan encara no els hi tocava, però val a dir que tampoc ningú de l’organització els hi va dir res. Nosaltres varem esperar el nostre torn de sortida, esperant que el de davant de la cua sortís… De saber-ho, haguessim sortit en grup tots els que fèiem la Rookies. Al no saber-ho, no varem sortir seguits tots 6 riders… mala sort…. o no !! Jajajajaja !!!

PSX_20210906_232020.jpg
PSX_20210906_231511.jpg

La ruta !!!

IMG_20210907_000118.jpg
IMG_20210907_000357.jpg

Sorprenentment, pels gairebé 550 kms de ruta, hi havia ‘només’ sis punts de control. No sè perquè, però esperaba potser un parell més per tenir més afinada la ruta i evitar que alguns fessin retalls… En tot cas, el que sí vaig notar és que el primer punt de control el vaig trobar lluny, potser més que en kilòmetres, en el temps que hi vaig creure que hi havia fins a la següent. Els altres no els hi vaig trobar pas tant separats els uns dels altres, però.

La sortida des de Vielha ens va portar cap al port de la Bonaigua, direcció Sort (per secundàries), i després enfilar cap a la Seu d’Urgell per fer lentrada a Andorra. Tot i això, varem decidir de quedar a una benzinera a uns 66 km de la sortida de Vielha, per esmortzar i repostar benzina. La gana no va faltar !!

PSX_20210906_234630.jpg
IMG-20210905-WA0051.jpg

Un cop a Andorra, varem fer les collades d’Ordino i de la Gallina. La veritat és que són carreteres ben ratoneres que vaig gaudir, però que compartiem amb forces ciclistes i s’havia de tenir una mica de cura perquè no savies on et trobaries un de cara o un pujant rera un revolt.

PSX_20210906_235035.jpg

Després de fer l’afamat cim ciclista, que estaba a petar de riders com nosaltres, varem decidir de seguir la ruta per trobar un parc amb bancs i poder seure ‘bé’ i dinar. I vet aquí que varem trobar un lloc millor: amb vistes, amb sol i tot per nosaltres !!! Gent, erem l’enveja de tothom que hi passava, no feien més que pitar-nos al passar al costat nostre !!!

PSX_20210906_235341.jpg

40 minuts després d’entaular-nos (deu ni do com passa el temps quan menjes i xerres de qualsevol tema en bona companyia…), varem reanudar la ruta, ara ja una mica més a la idea: haviem de recuperar un xic del temps dels àpats !!!

Baixant d’Andorra, ens varem acostar fins el Punt de Control que hi havia al Museo de la Moto de Basella. Paradeta de 30 minutets, amb xerrada inclosa d’un amant de la Yamaha Fazer que anava en cotxe i que, sense voler, li barrava el pas… Dona gust trobar moteros que miren amb nostàlgia una moto que tenen però donen poc ús, al tenir una altra tipus trail…. sí, deixa de banda la FZ6 per una trail? Heretgiaaaaaa !!! Jajajajaja !!!

PSX_20210906_235522.jpg

En resum, un dia de ruta per gaudir de la carretera, de moter@s, del temps i de la bona companyia amb qui rodava !!!

Així doncs, i com a resenya del recorregut, tot es va fer per asfalt, i de tota mena: nou i sense pintar, en bon estat, vell i lluent, trencat, sense asfaltar… i pista de portlant per els trams de muntanya d’us més privat. Realment es podia rodar força ràpid per quasi totes les carreteres, ja que el trànsit era força escàs i inusual, i molt divertit. Vaig trobar que va resultar una combinació de carreteres secundàries de curves, d’amples i serpenteants per obrir gas força encertada. I ara arriba el però: al igual que en altres events que he participat, els camins amb grava, gravilla, no pavimentats o molt trecants m’han fet patir i inclús caure. Ja ho vaig fer a la Motovolta, i a la Rodibook també, en un tram de 22 kms que voreja l’embals de Rialp.

Sí, la Yamaha FZ6 i les rodes estrictament d’asfalt, juntament amb l’escàs recorregut de les suspensions i amortidor que munta, no acaben de portar-se bé en aquests terrenys. Potser la falta d’experiència en aquest tipus de camins, ja que no hi solo rodar mai, i un descuit al agafar un revolt en 2a, van fer la resta. Ja a la Motovolta em va quedar força clar que el mon trail i el seu concepte s’ha anat instaurant, mica en mica, en tots els events d’aquests tipus.

Potser em falta descobrir encara un event 100% asfàltic, però també he de dir que les contrades per on passen aquests recorreguts valen la pena de veure, tot i que sigui de pasada i amb mal de cul, al cim de la moto.

Sens dubte, un traçat per la Val d’Aran i per Andorra que, pels que no hem fet cap ruta per allà, no et deixa indiferent i et fa buscar i preguntar quines rutes i llocs no hi eren a la Rodibook del 2021… Potser hi seran al 2022 !!

I mirant cap el futur, en previsió de participar en més events d’aquest caire, i per gaudir d’una posició menys sport, de vegades penso…..
M’hauré de comprar un VStrom 650 de 5a mà només per fer aquestes rutes?
O Haurè de possar rodes de tacos i suspensions de la Super Teneré a la Fazer?

El que està clar és que Catalunya té una orografia ben maca si el que t’agrada és curvejar, ho facis amb la moto que ho facis !!

On ens trobarem el proper cop?
Espero que sigui al cim de la moto i gaudint dels kms i kms que tinguem per bo decicit de fer !!

I, finalment, aconseguim l’objectiu !!!

Per acabar d’immortalitzar la ruta de la Rodibook, aquí us deixo les fotos d’arribada a Vielha !!!

Després de pasar tot un dia al cim de la moto, arribem a Vielha cap a les 21’15 hores, però encara no hem acabat… Falta fer la cua pel foto finish, i recollir el diploma acreditatiu de Rodibook completada… Crec recordar que varen ser uns 35 minuts fins arribar el moment de fer-nos la foto.

Nosaltres varem preferir fer 2 fotos on hi sortim 3 + 3 riders… Faltarà editar aquest missatge quan tinguem les fotos que ens faci arribar la Rodibook.

IMG20210904213147.jpg
IMG20210904213154.jpg
IMG20210904213055.jpg
IMG20210904213107.jpg
IMG-20210905-WA0052.jpg
IMG20210904214311.jpg
IMG-20210905-WA0031.jpg
PSX_20210907_003314.jpg

Però sempre és millor acabar igual o millor que varem començar !!!

Sí, sí, sí !!!
Pensàveu que un cop feta l’arribada, feta la foto finish i recollir el diploma, ja haviem fet prou? De debó?

Doncs no va ser que varem començar la gresca de la Rodibook amb un sopar pre Rodibook? Doncs ara feia falta tancar la barraca amb un sopar POST RODIBOOK !!!!

IMG20210904224854.jpg
IMG-20210905-WA0000.jpg
IMG-20210904-WA0018.jpeg

I diumenge 5 de setembre, va acabar l’aventura de la Rodibook amb la tornada a casa…. Una altra ruta, però aquest cop fent-la per La Molina…. Us sona la collada de Toses? Doncs això, unes quantes curves abans de tancar la moto al garatge de casa, avaluar danys i descarregar tot l’equipatge…. Per tornar a preparar el viatge a Mallorca en ferry i amb la moto !!

Però això serà ja una altra història per explicar un altre dia !!

Fil de debat amb la resta de comentaris sobre els assistents a la ruta fent clic aquí

Bassella – El Miracle – Santuari del Pinós (Crònica)

Suzuki Jordi TR63

Un article de @JordiTR63

Holas!

Ara que estic apurant els dies de vacances , ja de “Rodriguez”, tenia pensat fer un bon tomb. La previsió meteorològica per la setmana no pinta gens bé i avui dimecres semblava el mes adient en termes de no-pluja.

Ahir al vespre vaig decidir que sortia i anava fins al Museu de la Moto de Bassella, que fa anys que no el visito, i aprofitava per fer una ruta per el Solsonès.

El Recorregut

Costa del Garraf – Vilafranca del Penedès – Igualada – Prats del Rei – Calaf – Torà – Sanaüja – Madrona – Bassella (Museu de la Moto) – Madrona – Clarà – Solsona – El Miracle – Su – Santuari de Pinós – Calaf – Igualada – La LLacuna – Pantà de Foix – Costa del Garraf : 335 kms

La fresca ha acompanyat tot el dia amb puntes de “fred” com els 16º a La Lacuna, la pluja ha aparegut de tornada…

De casa a Sanaüja no te mes interès …. a no ser el tram de Prats del Rei per la BV1031 que sempre es bo de fer.

Una parada al Cal Jaumet a Torà a fer un cafetó desprès dels primers 90 kms :

IMG20210901100846.jpg

Aquí començaven els camins rurals asfaltats que tant m’agraden i que m’havien de portar per la C149 fins la cruïlla de Madrona i d’aqui a la C14 per arribar a Bassella.

A les 10:45 a Bassella davant de la porta del Museu de la Moto : Dimecres tancat

Amb això apareix quelcom increïble : Un senyor amb un Morgan 3 Wheeler …. un senyor anglès que està de turista per aquestes contrades i que va entrar per Santander fa una setmana.
Venia a veure el Museu i el pobre s’ha quedat de pedra. Hem estat xerrant i admirant el cotxe, que es una virguería, molt anglès. L’home també li van les motos , te una BMW que no us sabria dir quina es.
Estava fascinat per les carreteres que ha anat fent des de Cantabria fins aquí , i del clima. 23º i quatre gotes en un dia semi-assolellat son per un anglès el tròpic. Un home molt simpàtic amb el qual li he posat una mica d’oli al meu anglès …

I com que soc un carallot amb el tema de les fotos …. no n’he fet cap a l Morgan 3 Wheeler !!!! . Seria això:

morgan.jpg

Tornada per la C14 per recuperar la carretera rural que passant per Madrona m’ha de portar fins al Santuari de Pinós passant per Solsona. Son uns 60 kms

El dia anterior havia plogut. Tot està humit i fresc, es una passada anar fent la ruta entre camps, boscos, masos impressionants, ermites perdudes i camins OFF
Es veu que han adobat els camps i amb la pluja està tot remenat. La oloreta et va acompanyant tota la estona …
La carretera, bruta per les avingudes d’aigua, els tractors que van i venen, la pinassa….i humida.

IMG20210901123555.jpg
Parada a El Castellvell un mirador sobre de Solsona
IMG20210901123741.jpg
De Solsona cap a El Miracle per la C75 fins agafar la LV3002.
IMG20210901132341.jpg
Sortint de El Miracle fins a Su per agafar el camí de Pinós a Ardévol fins arribar al Santuari
IMG20210901144943.jpg

Al Santuari em trobo amb una colla de , com a mínim, 10 motos. Estan visitant el Centre Geodèsic de Catalunya.
Venen de Prats de Lluçanés i voltants. Xerrem, com no, de motos …. surten cada dimecres, no perdonen!!!…. kgontal no veig el dia de jubilar-me!!!!

Em faig un entrepà una birreta i un cafè i comença a fer ventet i caure gotes… Es l’hora de tirar milles.

Per la B300, camps i boscos, fins a Calaf. La pluja segueix… gotejant amb mes o menys intensitat de tal manera que al arribar a Prats del Rei ja paro i em poso el impermeable.
Torno a fer, en sentit invers al del mati la BV1031. Ara ,però, amb menys gas. Suavitat i fre motor que està tot molt relliscós. El TC es una gran ajuda en aquests casos i et dona molta confiança. Els Bridgeston Battlax A41 es comporten correctament.

Un tros de autovia fins a Igualada i aquí via la C37 cap a La LLacuna, on se’m ha encès el warning de la bufeta i m’he aturat a fer un cigarret i a alleugerar-me!

IMG20210901161808.jpg

D’ aquí a Sant Martí Sarroca , Pantà de Foix i Costa del Garraf.

No m’agrada anar en moto amb pluja-mullat, però avui m’ho he passat molt bé. De fet circular entre setmana i per llocs on quasi mai hi ha trànsit és una meravella.
De tant circular per carreteres brutes i plovent, la VStrom i jo (sobretot ella…) hem quedat ben marranos. Un cop a casa una netejada i una greixada de cadena. Ready to Ride again!

Kilòmetres : 335
Consum : 4,4 litres/100

Adjunto un mapa del WikiLoc : Esta malament. S’observa que entre Calaf i el que seria La Llacuna hi ha una recta …. no pas!… es que em vaig deixar en pausa el WikiLoc al parar a posar-me el impermeable i no ho vaig descobrir fins la següent parada…

MapaOK.png

Vídeo-Resum de la ruta

Salut i gasssss!


Tour 21 Motosaurios

Un article de @Sal919 de Motosaurios

Al llarg d’aquest estiu, el grup de motos al qual pertanyo hem pogut tornar a sortir i fer la nostra ruta anual. Si teniu ganes de tafanejar i seguir les nostres desventures i aventures el nostre instagram és @motosaurios_oficial. Al llarg d’aquest article explicaré la ruta feta al llarg de 9 dies. Cada dia hem fet una mitjana de 300 km. 6 persones, 3 motos. Dos Rs i una trail i 3.000km.

Dia 1

Vam sortir de València capital. El nostre objectiu era Alcañiz, gran ciutat Motard. Per arribar aquesta vam seguir l’autovia mudèjar fins a Mora de Rubielos on vam prendre un cafè. D’aquí, vam anar cap a Virgen de la Vega, direcció l’estació d’Esquí de Valderinares i d’aquí a Fortanete per a iniciar el lloc Estrella d’aquesta etapa… La ruta del silencio.

Per aquell qui no conega aquesta ruta, adjunte un link on s’explica en detall.

Aquell dia vam dinar en Ejulve, en un bar freqüentat per motos amb unes tapes curioses. D’aquí, vam anar directes a Alcañiz on vam dormir en el centre de la ciutat i sopar en un bar de la zona.

Link de la ruta dia 1

Dia 2

Vam Sortir d’Alcañiz direcció Taüll. Aquest dia ens va agradar molt més al explorar millor les carreteres i deixar enrere els deserts Aragonesos. Vam desdejunar a prop de Caspe, en club nàutic del Mar de Aragón. D’allí, vam seguir la nostra ruta fins a Aitona on vam dinar en un restaurant que recomanem.

Casa Conrado

Un cop dinats vam seguir el nostre camí de la segona etapa i vam parar a refrescar les motos i les nostres goles en la Fàbrica en Senterada.

La Fàbrica

D’allí vam marxar direcció a l’Hotel en Taüll.

Link de la ruta del dia 2

Dia 3

Aquest dia vam tindre un incident. Inicialment, teníem que fer nit a Ochogavía, però l’encarregat del Airbnb va cancel·lar la nostra reserva de forma sobtada. Així doncs, vam decidir fer nit a mig camí i agafar un dia de descans. Vam dormir a Roda de Isábena i dinar un Chuletón de 2,200 kg a una bodega que recomanem.

La bodega

Link de la ruta del dia 3

Dia 4

Aquest dia vam anar direcció Sallent de Gállego. La primera parada va ser en Torla, allí vam prendre uns refrigeris en la plaça del poble. Un cop fet, vam anar cap a la Vall d’Ordesa dinant al restaurant del càmping de Bujaruelo (Recomanem reservar) on vam demanar unes Migues i Truita excel·lents. D’allí, vam fer una mica de trail (Les R també, si) fins a Sant Nicolàs per prendre el cafè.

D’aquí vam prendre direcció cap a Formigal on vam dormir en uns apartaments per esquiadors i sopar a un restaurant alemany visitant la frontera en França abans de dormir.

Link restaurant Bujaruelo

Link restaurant alemany

Link ruta del dia 4

Dia 5

Un cop ens vam llevar, vam posar rumb a Navarra. En aquesta ocasió un dels nostres membres dels motosaurios més veterans va vindre directe de València per a dinar amb nosaltres i tornar (Si, va fer una ruta de 1.000km contant anada i tornada). També, vam coincidir amb dos companys més que eren hospedats a Roncesvalles.

El punt de reunió i dinat fou a Borda Arracona, gran lloc de carns a la brasa. Un cop dinats, vaam anar direcció a Roncal a comprar formatge i d’allí cap a Ochogavía fins arribar al lloc per a dormir, Lesaka. A un alberg on vam coincidir amb altres motoristes de ruta. Fins aquí vam creuar tot el Baztán… Una gran ruta.

Link Borda Arracona

Link ruta dia 5

Dia 6

Aquest dia vam anar a San Sebastián a visitar el peine del viento anant primer al pantà de Endara. D’aquí, vam anar a Zumaia a visitar la famosa platja d’aquesta localitat i dinar un molt bon restaurant. Un cop fet, vam anar a cap a Bilbao seguint tota la costa del Golf de Vizcaya.

Link restaurant Idoia

Link ruta del dia 6

Dia 7

En aquest punt el grup ens vam dividir. Les dues Rs van marxar cap a Pamplona i la moto Trail cap a Potes, Cantàbria seguint la costa pujant abans als picos de Europa. Per em camí vam parar a dinar a San Vicente de la Barquera. En Potes, vam sopar a la bodega Aguilar amb unes zamburiñas espectaculars i un cachopo a la brasa més que excel·lent. Paral·lelament les Rs van anar directes a Pamplona via autovia.

Link bodega Aguilar

Link ruta del dia 7

Dia 8

Aquest dia vam reunir-se els dos grups a Terol. Vam optar per les rutes més directes via autovia. Les Rs van seguir l’autovia Mudejar i la moto Trail va creuar Soria, passant per Castilla i Lleó fins arribar a Calatayud i d’allí a Terol. Vam sopar a un gran bar de pinxos que recomanem.

Restaurant La Barrica

Dia 9

Volta a casa, d’aquí vam tornar a Valencia ciutat passant per el Castellar per a visitar i fer un bany en una piscina natural.

Link piscina natural

Link ruta del dia 9

Qualsevol pregunta sobre la ruta o dubte, pregunteu en aquest post o envieu un missatge a @motosaurios_oficial. Allí també tenim un resum en imatges i vídeos del viatge a les stories fixes.

Així mateix, si voleu vindre amb nosaltres de viatge també ho podeu fer, o afegir-vos en alguna etapa!

Motosaurios

Per què els motoristes tenim tants accidents

L’accidentalitat dels motoristes és extremadament alta darrerament. De 83 persones que han mort en accident de trànsit aquest 2021 a la xarxa viària interurbana de Catalunya, 29 son motoristes (dades provisionals).

Avui en parlem en aquest article, en el que repassarem les principals causes de la nostra accidentalitat, les nostres demandes a les administracions públiques per a que compleixin amb les seves obligacions de protegir-nos, i també quin tipus de formacions podem realitzar per incrementar la nostra seguretat i destresa durant la conducció, encara que aquest últim pugui ser el causant més minoritari de la nostra accidentalitat.

Pel que fa a les principals causes de la nostra accidentalitat, aquestes fonamenten les nostres demandes, les quals van ser defensades per la ONG IMU (Unió Internacional per la Defensa dels Motoristes) el passat mes de juny, a través de l’organització de manifestacions per la defensa dels drets dels motoristes arreu de l’estat que van aplegar a més de 20.000 motoristes. Aquestes demandes són:

  • Que es protegeixin tots els guarda-rails amb sistemes de protecció per a motociclistes seguint el dictat de l’article 14 de la Constitució sobre la no discriminació.
  • Que el paviment de carreteres i carrers garanteixi la seguretat de rodament en les nostres vies públiques, mantenint la uniformitat estructural i de fregament legalment establertes i la neteja adequada.
  • Que les marques vials garanteixin la seguretat de rodament en les nostres vies públiques, mantenint el nivell de fregament adequat.
  • Que senyalitzin de manera adequada i complint amb la llei tots els perills.
  • Que la DGT deixi d’assetjar els ciutadans motociclistes tractant d’imposar mesures de desencoratjament a l’ús de les motocicletes, dificultant l’accés al nostre mitjà de mobilitat personal.
  • Que la DGT i la resta de les administracions públiques competents en matèria de vigilància de la seguretat viària, vigilin també els incompliments legals relatius a el mal estat de conservació de les carreteres.
  • Que es millori la investigació dels sinistres de trànsit, identificant els factors reals directes o indirectes dels nostres accidents per determinar les mesures preventives adaptades a la realitat de les circumstàncies. Sol·licitem un protocol d’investigació d’accidents de trànsit per a tots els cossos policials i la unificació de la formació dels investigadors.
  • Que les fiscalies de seguretat viària persegueixin als responsables que, tenint l’obligació de mantenir la carretera en les millors condicions possibles de seguretat viària, no restitueixen la seguretat de la via (article 385.2 de el Codi Penal).
  • Que els ajuntaments reconeguin la motocicleta com un mitjà de transport d’alta eficiència, permetent el seu ús en zones de baixes emissions.

Què podem posar de la nostra part per reduir l’accidentalitat?

Més enllà de la lluita amb ONGs com la IMU, és responsabilitat nostra estar formats per dominar la nostra moto al màxim, amb la major seguretat, destresa i habilitat que sigui possible. I és que allà a fora ni la DGT ni les administracions ens trauran les castanyes del foc, només nosaltres marcarem la diferència. Bé, la marcarem pel que fa a nosaltres, ja que no podrem evitar la gran quantitat de conductors que segueixen agafant el cotxe després de beure, de drogar-se o d’haver aprovat el permís de conduir, o simplement agafat el cotxe sense tenir-lo, essent uns irresponsables per governar una màquina a motor en vies públiques. Sigui com sigui, malgrat la gran quantitat de factors externs que causen l’elevada accidentalitat actual dels motoristes, seguim sent responsables de dominar la moto al màxim.

Per aquest motiu des de motoristes.cat volem fomentar la formació de qualitat de tots els motoristes, perquè amb aquesta, sense deixar d’exigir a les administracions que compleixin amb la seva responsabilitat, i sense deixar de fomentar una conducció amb taxa 0,0 % d’alcohol ingerit i amb la màxima responsabilitat durant la conducció dels cotxes, tindrem menys possibilitats de patir accidents.

La formació que recomanem és la següent:

Us deixem en aquest enllaç l’espai de debat sobre formació del nostre fòrum, en el qual podreu intercanviar dubtes, valoracions i experiències al voltant dels diferents tipus de formació en motociclisme que hi ha a nostre territori.

Finalment us deixem també l’enllaç de la pàgina de Facebook de la IMU, a la qual van publicant de manera regular les seves accions, reclamacions i denúncies sobre la defensa del col·lectiu.

Descobreix com triar una bona moto elèctrica per tu

L’avanç de la tecnologia ha transformat el sector automotor amb els cotxes i les motos elèctriques que estan irrompent al mercat. En el cas de les motos elèctriques, es propulsen amb un motor que evita la contaminació de l’ambient, però sense afectar la mobilitat urbana. Són un recurs innovador, sostenible i ecològic que beneficia el planeta i la vida diària, sent més senzill traslladar-se a la feina, centre comercial, supermercat o sortir.

Triar una moto elèctrica: ¿quins factors considerar?

Abans de comprar una moto elèctrica, és recomanable aclarir els dubtes sobre les seves característiques generals i particulars. No totes les motos satisfan les mateixes necessitats. L’elecció dependrà de la utilitat, recorreguts i velocitat que necessiti el pilot per disposar d’un mitjà de transport òptim. Si vols adquirir una moto elèctrica, has avaluar els següents factors:

Velocitat

Un dels primers dubtes que es presenten és sobre la velocitat d’una moto elèctrica, ja que algunes persones pensen que el seu motor de propulsió és lent. Aquest tipus de motos no posseeixen cilindres reals, sinó una equivalència de la velocitat limitada on entren 3 classificacions: Ciclomotors, Scooters i Maxi Scooters.

La velocitat legal de les motos amb Ciclomotors és de 45km / h màxim, així que no tenen el permís de circular per les autopistes. Mentrestant, les Scooters si poden moure’s per qualsevol tipus de vies per la seva velocitat d’entre els 60-70km / h, segons la marca i model. Finalment, la velocitat límit d’una Maxi Scooter va des dels 100 als 120km / h.

Autonomia

L’elecció de la moto elèctrica també depèn íntegrament de l’autonomia. Per a això és necessari conèixer quants quilòmetres es recorreran al dia: podem col·locar els trajectes diaris a Google Maps i se sumar les dades.

La moto elèctrica a triar s’ha d’ajustar a la velocitat, potència i bateria. Cal tenir en compte la possibilitat de carregar la bateria en els punts de destinació per no quedar-se sense energia.

Preu i quilometratge

Quan es tracta d’adquirir un vehicle és vital una compra intel·ligent per estalviar diners garantint un bon quilometratge o autonomia. Es tracta d’avaluar la relació entre el preu i el quilometratge.

Al mercat trobem motos elèctriques a preus baixos amb més quilòmetres d’autonomia que les motos de combustible. És per això que és un vehicle econòmic, encara que requereixin recàrregues, manteniments i assegurances pensades per a motos elèctriques davant avaries o altres problemes.

Bateria i recàrrega

És recomanable que el model de moto elèctrica a triar es pugui recarregar en un endoll convencional. L’avantatge és que no dependrà d’una presa de corrent especial com els cotxes elèctrics, el que significa un estalvi considerable de diners. També cal avaluar que si la moto elèctrica compta amb bateria extraïble és possible carregar-la en qualsevol endoll.

L’important és conèixer el tipus de bateria: de liti, ió de liti, níquel-metall hidrur o de grafè. Així es determina quina és la capacitat de càrregues i descàrregues, el rendiment i la sostenibilitat.

Temps de recàrrega

El temps de recàrrega de la bateria de les motos elèctriques és un punt clau per saber si serà funcional per a l’usuari, d’acord a les seves necessitats. Avui dia, la majoria d’aquestes motos garanteixen un menor temps de càrrega a la casa, l’oficina i altres llocs, encara que varia segons el model de la moto.

L’habitual és que la bateria tardi a carregar-se de 4 a 6 hores de mitjana, perfecte per a coordinar-se amb les activitats domèstiques o les hores de treball. En cas que no es pugui esperar per la càrrega completa, una alternativa és comprar una bateria addicional i usar-la a al mateix temps que es carrega l’altra.

Pack especial pel WorldSBK Round al Circuit de Catalunya

? Molt bones a tots,

Des de Motoristes.cat us comuniquem que els dies 17-18-19 de setembre participarem en el Hyundai N Catalunya WorldSBK Round, realitzada en el Circuit de Catalunya. World Superbikes és el campionat internacional de motos derivades de sèrie, on junt amb MotoGP, competeixen els millor pilots del món. Per primer cop en la seva història arriba a Catalunya i nosaltres hi volem ser partícips.

✅ Per l’esdeveniment tindrem un pack especial que ens inclourà:

•Entrada pels 3 dies en la nostra grada exclusiva (situada en la zona de l’estadi)

•Dissabte 18 després de les curses donar una volta al Circuit de Catalunya amb les nostres motocicletes.

•Butifarrada al Rocco’s Ranch acomapanyat d’un espectacle de Flat Track pels 10 primers motoristes registrats al fòrum que comprin una entrada.

•Pàrquing gratuït

Tota l’organització de l’experiència tindrà un cost de 49,90€ (en adults, junior al 50%) ?

(Experiència per 74,90€ sense el nostre codi)

Per accedir aquest pack exclusiu s’ha d’introduir el codi “MOTORISTES”en la pantalla de pagament. Us adjuntem un document en aquest enllaç (https://bit.ly/376FNlh) amb tota l’explicació de com fer-ho correctament ☑️

Si teniu qualsevol dubte no dubteu en escriure’ns a coordinador@motoristes.cat?

Sorteig de dues nits al Rosa Nautica Hotel (Malgrat de Mar)

Motoristes! Gràcies al nostre company @Edmond, que n’és propietari, us portem un sorteig de dues nits a l’hotel Rosa Nautica Hotel, de Malgrat de Mar.

El sorteig es realitza a través de la xarxa social d’Instagram, així que per participar-hi ho heu de fer des d’allà.

??Sorteig!!??

#Motoristes! Amb l’arribada del bon temps ☀️ i aprofitant la lliure mobilitat pel territori ? que tant ens ha costat recuperar, estem molt content de poder-vos oferir aquest sorteig ? de dues nits d’hotel, que ha estat possible gràcies a @rosanauticahotel ?.

El guanyador del sorteig gaudirà de 2️⃣ nits a l’hotel Rosa Nàutica de Malgrat de Mar, un hotel Moto Friendly ❤?❤, pilotat per apassionats de les motos i ubicat en una zona magnífica per gaudir tant del mar i de la platja ?, com de les revirades carreteres ⛰ que envolten Malgrat de Mar. 

Per participar al sorteig heu de:
✅ Seguir als comptes d’Instagram de @rosanauticahotel i de @motoristes.cat
✅Donar like ❤ a aquest post
✅Esmentar a una persona amb la que t’agradaria compartir aquesta estada carregada de moto i de platja.
Vàlid per parelles i amics, ja que es podrà triar entre llit de matrimoni o llits separats!
El sorteig finalitzarà el dia 1/08 a les 23:59.
Anunciarem el guanyador el dia següent a les stories del nostre perfil?

➡️Bases del sorteig: https://bit.ly/3l4Qeht
?Molta sort!

Compra conjunta d’Armilles amb Airbag

Motoristes! Avui us acostem a una peça encara poc coneguda de la nostra indumentària, aprofitant l’interès que ha despertat entre els nostres usuaris: Les Armilles amb Airbag.

Tot plegat va començar quan el nostre company del fòrum @arnausalce va iniciar un fil al fòrum proposant la compra conjunta d’algun model d’aquest tipus de peça, a fi d’obtenir-ne a un millor preu a canvi de ser força compradors.

Ho vam difondre a les xarxes socials i de seguida ens va contactar en Lluís Juan Martí, un dels socis de la Cherokee Rider, per comentar-nos que ells són ambaixadors de la firma d’armilles amb airbag Helite, per Catalunya i Andorra, i ens en va comentar una sèrie de característiques que els va fer decantar per Helite enlloc d’altres marques:

Helite és una marca pionera en el sector de les armilles amb airbag, compten amb més de 20 anys d’experiència i evolucionen i innoven constantment a través d’un procés de fabricació propi a França. La firma promet màxima fiabilitat sense requerir manteniment, i ofereix una garantia de fins a quatre anys en els seus productes.

Des de Cherokee Rider proposen i comenten a tots els nostres usuaris i seguidors de motoristes.cat el següent:

  • L’armilla Helite amb un descompte fins a final d’aquest mes del 18%. Si finalment sou més compradors, el descompte s’incrementa bastant, segons ajuntem a 4 persones, o si en sumem 7 o més.
  • En ser ambaixadors tant a Catalunya com a Andorra de la firma, tot el servei de recanvis, de bombones, manteniment i atenció personalitzada el podeu tenir en persona de manera oficial.
  • Ens comenten que en contraposició a d’altres firmes d’armilles amb airbag, Helite porta espatllera incorporada per la part de fora, de tal manera que no cal portar-la a la jaqueta. Amb això s’aconsegueix que l’espatllera no només protegeixi al motorista sinó també al propi airbag.
  • N’hi ha de disponibles amb sistema tant mecànic com electrònic, i de colors tant fuorescents com negres.
  • Canviar la bombona d’un de mecànic costa 20€, i un amb sistema electrònic costa 60 €, i per contra en altres marques els recanvis són molt cars. Ell mateix us fa el canvi si us salta en alguna ocasió. Ens comenta que el que tenen de prova porta 300 usos i està en perfecte estat.
  • Té una garantia de 2 anys ampliable a 4.
  • Si assistiu a algun esdeveniment de la Cherokee Rider els podreu veure en acció, i també comprar gaudint del descompte si comenteu que sou de la comunitat, tot i que com deia, si d’aquí en sou uns quants interessats, poden venir a un punt de trobada i fer-ne una demostració, a més de tenir un descompte major.
  • Si voleu fer la compra a nivell individual perquè finalment no hi ha tants interessats, contacteu-hi a través del seu telèfon, comentant que sou usuaris de motoristes.cat per optar a descompte ( telef. publicat de manera consentida): +34 647 51 83 85, tot i que us recordem que si us ajunteu uns quants, us sortirà considerablement més barat.

Fent clic aquí anireu al fil de la compra conjunta, a on podeu comentar que us apuntin a la llista de companys interessats en fer una compra conjunta. Recordeu que si us ajunteu 4 ja us redueixen el preu, i si sumeu 7 o més, encara es rebaixa més.

En aquesta web teniu més info sobre les armilles: https://rutacherokee.cat/helite/

Per part de motoristes.cat i aprofitant aquesta iniciativa, aprofitem per encoratjar com fem sempre a asumir totes les mesures que estiguin al nostre abast per incrementar la nostra seguretat a la carretera:

  • Des de la realització de cursos de conducció com els de l’Honda Institut de Seguretat, cursos amb Pitbikes en circuit, la Formació 3.0 per a motoristes…
  • L’adhesió a ONG’s de motoristes com la IMU.
  • En el cas dels elements d’equipament de seguretat: l’ús d’una equipació per a motoristes completa, que inclou una armilla amb airbag.  

Videos de demostració:

Galeria: