fbpx
Tecnimoto.com
Inici Blog

Pack especial pel WorldSBK Round al Circuit de Catalunya

📣 Molt bones a tots,

Des de Motoristes.cat us comuniquem que els dies 17-18-19 de setembre participarem en el Hyundai N Catalunya WorldSBK Round, realitzada en el Circuit de Catalunya. World Superbikes és el campionat internacional de motos derivades de sèrie, on junt amb MotoGP, competeixen els millor pilots del món. Per primer cop en la seva història arriba a Catalunya i nosaltres hi volem ser partícips.

✅ Per l’esdeveniment tindrem un pack especial que ens inclourà:

•Entrada pels 3 dies en la nostra grada exclusiva (situada en la zona de l’estadi)

•Dissabte 18 després de les curses donar una volta al Circuit de Catalunya amb les nostres motocicletes.

•Butifarrada al Rocco’s Ranch acomapanyat d’un espectacle de Flat Track pels 10 primers motoristes registrats al fòrum que comprin una entrada.

•Pàrquing gratuït

Tota l’organització de l’experiència tindrà un cost de 49,90€ (en adults, junior al 50%) ðŸ™Œ

(Experiència per 74,90€ sense el nostre codi)

Per accedir aquest pack exclusiu s’ha d’introduir el codi “MOTORISTES”en la pantalla de pagament. Us adjuntem un document en aquest enllaç (https://bit.ly/376FNlh) amb tota l’explicació de com fer-ho correctament ☑️

Si teniu qualsevol dubte no dubteu en escriure’ns a coordinador@motoristes.cat👈

Sorteig de dues nits al Rosa Nautica Hotel (Malgrat de Mar)

Motoristes! Gràcies al nostre company @Edmond, que n’és propietari, us portem un sorteig de dues nits a l’hotel Rosa Nautica Hotel, de Malgrat de Mar.

El sorteig es realitza a través de la xarxa social d’Instagram, així que per participar-hi ho heu de fer des d’allà.

💥💥Sorteig!!💥💥

#Motoristes! Amb l’arribada del bon temps ☀️ i aprofitant la lliure mobilitat pel territori 🌍 que tant ens ha costat recuperar, estem molt content de poder-vos oferir aquest sorteig 🎲 de dues nits d’hotel, que ha estat possible gràcies a @rosanauticahotel ðŸ .

El guanyador del sorteig gaudirà de 2️⃣ nits a l’hotel Rosa Nàutica de Malgrat de Mar, un hotel Moto Friendly ❤🏍❤, pilotat per apassionats de les motos i ubicat en una zona magnífica per gaudir tant del mar i de la platja 🏖, com de les revirades carreteres ⛰ que envolten Malgrat de Mar. 

Per participar al sorteig heu de:
✅ Seguir als comptes d’Instagram de @rosanauticahotel i de @motoristes.cat
✅Donar like ❤ a aquest post
✅Esmentar a una persona amb la que t’agradaria compartir aquesta estada carregada de moto i de platja.
Vàlid per parelles i amics, ja que es podrà triar entre llit de matrimoni o llits separats!
El sorteig finalitzarà el dia 1/08 a les 23:59.
Anunciarem el guanyador el dia següent a les stories del nostre perfil😃

➡️Bases del sorteig: https://bit.ly/3l4Qeht
🏁Molta sort!

Compra conjunta d’Armilles amb Airbag

Motoristes! Avui us acostem a una peça encara poc coneguda de la nostra indumentària, aprofitant l’interès que ha despertat entre els nostres usuaris: Les Armilles amb Airbag.

Tot plegat va començar quan el nostre company del fòrum @arnausalce va iniciar un fil al fòrum proposant la compra conjunta d’algun model d’aquest tipus de peça, a fi d’obtenir-ne a un millor preu a canvi de ser força compradors.

Ho vam difondre a les xarxes socials i de seguida ens va contactar en Lluís Juan Martí, un dels socis de la Cherokee Rider, per comentar-nos que ells són ambaixadors de la firma d’armilles amb airbag Helite, per Catalunya i Andorra, i ens en va comentar una sèrie de característiques que els va fer decantar per Helite enlloc d’altres marques:

Helite és una marca pionera en el sector de les armilles amb airbag, compten amb més de 20 anys d’experiència i evolucionen i innoven constantment a través d’un procés de fabricació propi a França. La firma promet màxima fiabilitat sense requerir manteniment, i ofereix una garantia de fins a quatre anys en els seus productes.

Des de Cherokee Rider proposen i comenten a tots els nostres usuaris i seguidors de motoristes.cat el següent:

  • L’armilla Helite amb un descompte fins a final d’aquest mes del 18%. Si finalment sou més compradors, el descompte s’incrementa bastant, segons ajuntem a 4 persones, o si en sumem 7 o més.
  • En ser ambaixadors tant a Catalunya com a Andorra de la firma, tot el servei de recanvis, de bombones, manteniment i atenció personalitzada el podeu tenir en persona de manera oficial.
  • Ens comenten que en contraposició a d’altres firmes d’armilles amb airbag, Helite porta espatllera incorporada per la part de fora, de tal manera que no cal portar-la a la jaqueta. Amb això s’aconsegueix que l’espatllera no només protegeixi al motorista sinó també al propi airbag.
  • N’hi ha de disponibles amb sistema tant mecànic com electrònic, i de colors tant fuorescents com negres.
  • Canviar la bombona d’un de mecànic costa 20€, i un amb sistema electrònic costa 60 €, i per contra en altres marques els recanvis són molt cars. Ell mateix us fa el canvi si us salta en alguna ocasió. Ens comenta que el que tenen de prova porta 300 usos i està en perfecte estat.
  • Té una garantia de 2 anys ampliable a 4.
  • Si assistiu a algun esdeveniment de la Cherokee Rider els podreu veure en acció, i també comprar gaudint del descompte si comenteu que sou de la comunitat, tot i que com deia, si d’aquí en sou uns quants interessats, poden venir a un punt de trobada i fer-ne una demostració, a més de tenir un descompte major.
  • Si voleu fer la compra a nivell individual perquè finalment no hi ha tants interessats, contacteu-hi a través del seu telèfon, comentant que sou usuaris de motoristes.cat per optar a descompte ( telef. publicat de manera consentida): +34 647 51 83 85, tot i que us recordem que si us ajunteu uns quants, us sortirà considerablement més barat.

Fent clic aquí anireu al fil de la compra conjunta, a on podeu comentar que us apuntin a la llista de companys interessats en fer una compra conjunta. Recordeu que si us ajunteu 4 ja us redueixen el preu, i si sumeu 7 o més, encara es rebaixa més.

En aquesta web teniu més info sobre les armilles: https://rutacherokee.cat/helite/

Per part de motoristes.cat i aprofitant aquesta iniciativa, aprofitem per encoratjar com fem sempre a asumir totes les mesures que estiguin al nostre abast per incrementar la nostra seguretat a la carretera:

  • Des de la realització de cursos de conducció com els de l’Honda Institut de Seguretat, cursos amb Pitbikes en circuit, la Formació 3.0 per a motoristes…
  • L’adhesió a ONG’s de motoristes com la IMU.
  • En el cas dels elements d’equipament de seguretat: l’ús d’una equipació per a motoristes completa, que inclou una armilla amb airbag.  

Videos de demostració:

Galeria:

Alps en moto 2021, el somni d’una nit d’estiu

Dia1

El dia 1 vaig fer el trajecte Girona-Niça, no havia dormit bé dels nervis i estava força cansat però a nivell de conducció tot perfecte i ràpid. A nivell de Niça sí que hi va haver l’únic incident, un cotxe va canviar de carril a l’autopista sense mirar i el vaig haver d’esquivar, res més en tota la setmana, o sigui, més segur que qualsevol matí a Barcelona.
Aquest dia vaig desviar-me a Saint-Tropez cosa que va ser un error, ja que hi havia terribles embussos de trànsit i una xafogor infernal total per anar al poble a fer-se la foto… després a la nit a l’hotel dutxa reparadora, però em va costar trobar on sopar ja que era dilluns i molts llocs tancaven per descans setmanal.
El tràfic a la zona de Marsella-Niça per la costa és infernalment lent, zona a evitar!

1626625641249.png

Iots al port de Saint Tropez (per cert, en Luis de Funes no hi era, EPD)

1626625706656.png
Vista de Niça des de les parts més a tocar mar dels Alps.

DIA 2

Per evitar la costa vaig sortir tot animat direcció Isola 2000, una estació d’esquí i pas de muntanya a 2000 metres als alps marítims entre França i Itàlia. A l’arribar a Plan du Var i la Rivière un embús terrible, la policia havia tallat la M6102 i no et deixaven seguir cap als ports de muntanya. Com que desconec el terreny i no veia clar poder seguir, i el policia de molt males maneres em va contestar que si volia anar a Itàlia passés per Niça, vaig tornar a desfer tot el camí i a dirigir-me de nou a la costa. El trànsit suportable i moltes obres a l’autopista italiana destí Gènova. Els límits en autopista són de 130 km/h excepte alguns trams de 110 o pluja, i la majoria condueixen a aquesta velocitat (130) o una mica per sobre del límit (140-150). Aquesta autopista de Niça a Gènova està a rebentar de radars de tram, fent totalment i absolutament impossible correr a qualsevol persona que no conegui bé el terreny i les càmeres. La costa Genovesa és molt bonica però amb una calor gran, i el meu mòbil es negava a agafar cobertura a Itàlia fins que vaig trobar com tocar la configuarció vàries hores més tard, havent dinat, on finalment vaig trobar un bar al poble de Varesse on em volien deixar el wifi.

1626625691401.png
Canolli sicilià amb nata fresca i pistatxo, postre típic Sicilià que em va acompanyar havent dinat.

Un cop arreglat el tema del mòbil, i afegint l’experiència d’una parella Gironina que vaig trobar a l’autopista que feien un viatge similar, em vaig adonar que això que havia fet era molt estúpid ja que, ni per diners ni per temps, ni per estrès, era bona idea travessar tot França conduint en moto per autopista comparat amb agafar el ferri Barcelona-Gènova, que et deixa a menys de 2 hores de Milà i per tant a menys de 2 hores i mitja conduint dels millors ports dels Alps al nord d’Itàlia.

Deixant enrere la costa travesses encara alguns tunels més (tota la zona entre Niça i Gènova és molt muntanyosa) i arribes a la plana on hi ha MIlà, allà les autopistes són amples, bon asfalt i traçades amb tiralínies, visibilitat perfecta i bona conservació. Allà no sembla que els interessi posar radars, i si hagués tinguta una moto RR i hagués volgut hauria pogut arribar a Milà en menys que en Marquez dóna la volta a Montmeló, però no va ser el cas.
Mentre creuava aquests àmplis terrenys assolellats amb el control de velocitat a 130km/h i deixant-me avançar per quasi tots els cotxes anava gaudint del paisatge i pensava, recoi, això és molt verd, com pot ser tan verd amb aquest sol?
A l’arribar a les rondes de Milà va començar a ploure i ho vaig entendre, era pluja suau i no sabia si parar a abrigar-me o no, quan ho vaig fer, va parar poc després i em vaig començar a fregir dintre el vestit de pluja com un pollastre a l’ast.
Se’m va fer una mica llarg pel trànsit que hi havia (era hora de sortir de la feina i anar a casa i sempre es fan embussos ja que la majoria de la gent viu a fora Milà i escull el cotxe per anar a treballar a la ciutat). Però, en qualsevol cas, finalment vaig arribar al Llac Como. L’autopista del llac Como estava tallada per obres i després d’avançar quilòmetres de cotxes aturats per l’esquerra esquivant com podia els miralls amb les maletes laterals i el bagul, vaig arribar a Mandello Del Lario.

1626626270828.png

Em vaig parar a fer la foto de rigor a l’entrada del poble amb els cartells lluminosos del centenari de la Moto Guzzi.
Finalment vaig arribar al Bed and Breakfast de turisme rural, tot i que era barat, el recomano molt, ja que tenia unes vistes espectaculars des de l’habitació:

1626626366073.png

El Llac Como és la mar de bonic, amb tot de poblets amb encant, però com diuen els locals, el clima és inestable (alpí) i mai se sap què farà.
Poc després d’allotjar-me a l’habitació vaig assabentar-me dels diluvis a Suissa i Alemanya, i vaig estar xerrant llargament amb un altre hoste de l’hotel, un ciclista alemany que buscava passar les vacances fent ports de muntanya. Aproximadament a les 7 va començar un diluvi brutal que ens va deixar refugiats a l’hotel durant dues hores. Mentre xerràvem em deia que venia de fer el pas Stelvio el dia abans amb la bici, i que auqell dia l’havia atravessat amb cotxe, que li havia costat tot el dia i que el clima era horrible al nord.
Finalment cap a les 9 vam anar a un bar local, un dels pocs que estava obert, i que tenia un sopar força econòmic pel que és itàlia del nord (entre 10 i 20 euros, el més normal a la zona en un restaurant és entre 30 i 40).
Ell anava cap al sud buscant sol, i jo encara tenia una altra nit a Mandello per prendre una decisió sobre el futur del viatge, que cada cop semblava més lluny d’anar sobre el previst. EL problema era però que ja tenia pagada una reserva d’hotel a la frontera austríaca i no podia recuperar els idners.
Al menys, però, vaig demanar a l’hotel que em posèssin l’esmorzar gratis, l’últim dia em van dir que acceptaven, ja que era propietari d’una Moto Guzzi com el propietari, moto feta al mateix poble… (ho dic seriosament, va anar així!)

Dia 3

El dia 3 el vaig començar amb la intenció de visitar la fàbrica i museu de Moto Guzzi, però estava tancat per reformes i no obriran fins al setembre vinent. S’esperava pluja al migdia, així que vaig anar a comprar menjar per fer-me sopar i un paraigua.

1626626768797.png
Part antiga de Mandello
1626626786560.png
Entrada de la nova fàbrica
1626626795416.png
Dinar al bar motard
1626626803112.png
Entrada a la fàbrica antiga

El poble és molt bonic, i després de dinar en un bar motard decorat amb temes de Moto Guzzi vaig decidir anar en barca a Bellaggio, un dels punts més turístics del llac.
Immediatament després d’arribar es va posar a ploure, cosa que em va permetre amortitzar el paraigua. Vaig visitar els jardins de Villa Mezzi, atracció local a Bellaggio, i em vaig dirigir altre cop al port per soplujar-me del diluvi en potència.
A les 18.05 esperava i esperava la barca i no arribava, vaig parlar amb el personal del servei i em van dir que havia marxat, justament de l’altra punt del port on ens havia deixat, i tenint en compte que no hi ha cap cartell ni cap informació ni cap manera de saber on arriben i on marxen les barques. Es veu que dia sí dia també deixen als turistes tirats.

1626627066888.png

L’alternativa era pagar de nou, anar a Varenna, i d’allà, intentar anar en tren a Mandello on tenia la moto i l’hotel. Com que n’estava fart i no tenia bateria al mòbil, vaig buscar un taxista. Em va dir que em podia dur, però que era un trajecte de 110 euros. Hi havia una família d’alemanys que estava en la mateixa tesitura que jo, i vaig parlar amb ells i vam pagar el taxi a mitges. Me’n vaig anar a Mandello i a l’hotel, i em vaig tancar a sopar a la habitació i a reflexionar sobre el futur del viatge.
Des del vaixell al llac es veia al nord el parc nacional de l’Stelvio, o més ben dit, no es veia ja que el que es veia eren cortines de pluja tot el dia.
Vaig consultar la météo per l’Stelvio i deia pluja tot el dia amb possibilitat de neu, i tempestes a Àustria.
Ja havia perdut uns 70 euros inútilment al taxi i renunciar a seguir era perdre 95 euros més en allotjament, però vaig prendre la decisió: me n’aniria a on fes més bon temps. Si anava cap a Roma podia agafar eventualment un ferri i anar a Barcelona, o seguia cap als Alps francesos i acabava a casa en moto al cap d’uns dies.

Dia 4

Havent esmorzat vaig agafar el telèfon i vaig reservar un hotel a Gap, França. Vaig agafar la moto i vaig anar en direcció Turí, altre cop autopistes rectes i avorrides, i cotxes passant a tota pastilla, però anava concentrat i sense parar cap a la frontera. A l’arribar a la vall de Susa feia fred, però es podia suportar sense problemes. Em vaig parar al darrer poble a dinar (Ors). Allà l’activitat, a diferència del que havia vist fins ara, era brutal: motos a tot arreu, especialment gent per fer off-road, i molts turistes joves. Em vaig parar a fer gasolina i a menjar el meu darrer àpat italià del viatge.

1626627464303.png
Bistec
1626627472142.png
Polenta amb salsitxa

La continuació del dia 4 implicava passar la frontera per Montginebre. Aquesta ascensió és brutal, puges ràpidament muntanya amunt per tunels i forquilles, tot i que és més nivell autovia que no nivell carretera secundària, i arribes a un altiplà amb pistes d’esquí. La policia francesa avorrida i enfredolida ni et mira, i pots començar a baixar més i més forquilles cap a Briançon. L’asfalt està perfecte i si no anéssis en maletes carregades podries deixar-t’hi mig genoll. (Bé, potser algú que en sàpiga més que jo es dedica a polir el canto de les maletes igualment!)

Aquests pobles són tots molt turístics, tan a nivell de moto com de bicicleta com d’esquí, i a nivell cultural estan plens de castells i fortaleses imponents de la primera i segona guerra mundial, de quan se les tenien francesos i italians:

1626627681028.png

El paisatge de tota la zona és espectacular, i vas travessant tots els poblets que quan fan el Tour de France surten per la tele.
Per no avorrir-me de camí a GAP havia calculat anar ràpid i amb temps per arribar a fer al menys un coll de la Ruta dels Grans Alps (una ruta motera famosa que puja fins als 2000 i pico metres vàries vegades). Em vaig dirigir a Coll de Vars,

1626627782578.png
1626627878957.jpeg

I vaig decidir fer honor a la nostra pàgina-fòrum enganxant una enganxina al pal:

1626627907797.png

A dalt hi havia ciclistes i moters a punta pala, sobretot moters, i em vaig dirigir al refugi a prendre xocolata desfeta, ja que feia fred de dos parells de collons.

1626627951194.png

A la baixada feia humitat però no pluja, i passaves per carreteretes amb un paisatge espectacularment bonic, i a més, ple de motards. A part, una avantatge és que normalment els conductors fracnesos, a diferència dels d’aquí, faciliten l’avançament a les motos i que trobes molts bars i comerços que diuen “moters benvinguts” i inclús “les motos poden aparcar sota teulat” amb la qual cosa et sents molt ben acollit, i trobes que la gent també és amable quan hi parles.
Com a bon gironí puc estimar fer la collada de tosses, però la veritat és que si vols anar amb moto, no he vist res als pirineus que arribi exactament al nivell dels Alps. És com un afegit més. Centenars de quilòmetres quadrats de muntanya amb bones carreteres que no te les acabes, i altures que en el menor dels casos són de 2000 metres sobre el nivell del mar. Hi heu d’anar sí o sí!

1626628252159.png
1626628266683.png

En la nota negativa, aquest dia se’m va esquerdar i trencar el protector del col·lector d’escapament dret.

Finalment, vaig arribar a l’hotel i em vaig prendre una gran gerra de cervesa com a recompensa.

DIA 5

Vaig optar per quedar-me a la zona de Gap, i dirigir-me al sud-oest (entre Gap i Ais en Provença) per passar per les zones de la ruta de la Lavanda. No són alps, però també és una zona molt xula per les motos, i també està plé de gent en moto i turistes, però amb la diferència que en cap moment creus que hi hagi massa trànsit a les carreteres. Vull dir que els cotxes són contats i et deixen que els avancis fàcilment per ajudar-te a passar bé l’estona, amb la qual cosa t’ho passes de conya fent revolts un rere l’altre i veient paisatges espectaculars i ports de muntanya.

1626628383946.png
1626628424477.png
1626628434629.png
1626628445679.png
1626628455991.png
1626628463491.png
1626628472919.png
1626628484733.png

Al final del dia 6, després d’haver-me banyat en un llac, d’haver dinat de pícnic, i d’haver.me passat el dia fent revolts i quadrant-me el cul, vaig arribar a l’hotel i em vaig fotre un merescut plat típic per només 13 euros:

1626628574901.png

Tip i feliç vaig anar a dormir com un soc i em vaig despertar per fer la última etapa.

DIA 6

Vaig decidir fer la tornada a Girona, ja que només eren unes 5-6 hores de carretera. L’hotel també estava ple de moters, inclús motoristes catalans amb un parell de BMW o motoristes alemanys amb unes KTM super adventure, però em vaig fer més, per raons obvies, amb una parella que viatjava en GUzzi i també venia d’Itàlia:

1626628694353.png
218290065_337129234539832_8116103073806893238_n_LI.jpg

Després de parlar una estona de motos i modificacions i xuxes per muntar a la V85TT i de rutes em vaig dirigir cap a Avignon per fer una parada cultural:

1626628783104.png
1626628794438.png
1626628805508.png

Cap a les 4 de la tarda ja només quedava agafar la moto i fer les 4 hores que quedaven fins a la frontera francoespanyola. Únic incident que passant Narbona vaig veure un incendi i també l’autopista estava plena de trossos d’una caravana a la que li havia explotat una roda i s’havia acabat arrastrant fins a la vora a esperar la grua.

Vaig travessar la frontera cap a les 7 de la tarda i vaig decidir , després de l’experiència, que ni de conya li volia donar més diners a Abertis i a tota aquesta màfia de les autopistes ja que, una cosa us puc dir: nosaltres les tenim caríssimes com a tot arreu, però llavors comparades amb les d’Itàlia o França l’asfalt fot pena, no sé com no ens queixem més la veritat, perquè està clar que ens estan prenent el pèl a base de bé amb tot això. En aquests altres països sembla que no necessites ni que la suspensió treballi!
Així doncs, decidit que no pagaria autopista vaig agafar la nacional II i vaig descobrir que entre Pont de Molins i Figueres han posat dos o tres radars de tram nous, dels que aviso per si no ho sabíeu. Finalment, vaig agafar una carretera de revolts que m’agrada direcció a casa i vaig reflexionar sobre el feliç, malgrat tot, que m’ha fet poder fer aquest viatge i com en el futur puc evitar errors i gaudir finalment dels alps italians, ja que en aquesta ocasió no ha pogut ser del tot com jo volia!
Salut, gas i V’s! I animeu-vos, va, a veure si al 2022 la fem grossa!

Podeu veure el fil original d’aquest viatge fent clic aquí

La Crom Ride Girona ha estat un èxit en la seva 5a edició

Seguint totes les directrius de les autoritats sanitàries, el divendres 3 de juliol s’esperava a prop de 850 participants al Village al Pavelló de Fontajau per poder recollir les acreditacions, els dorsals i el welcome pack. Equipat amb servei de bar per refrigerar-se i minvar els efectes de la calor, el Village estava poblat de les principals marques de motos i accessoris del sector de motociclista. Els sponsors i col·laboradors de la Crom Ride 2021 van poder fer el seu desplegament, aportant informació i regals als participants, exposicions de producte, i proves de models de moto nous al mercat. Entre les marques de motos que han apostat per aquesta cinquena edició de la Crom Ride trobem Honda, Harley-Davidson, MotoGuzzi, Macbor, Benelli, Triumph, Royal Enfield, Fantic, Suzuki i Kawasaki. Un any més, el Servei Català de Trànsit, en col·laboració amb Anesdor, va impartir els seus cursos monitoritzats de Formació 3.0 de seguretat i conducció.

Sent la moto la protagonista de la sortida, el Village va permetre crear un espai d’assessorament i manteniment de la moto: el patrocinador principal de la sortida, Metzeler, va realitzar canvi de pneumàtics; Galfer va encarregar-se de revisar l’estat dels frens; i Andreani MHS Öhlins va posar a punt les suspensions. Per acabar-ho d’arrodonir, es va comptar amb l’assessorament tècnic d’equipatge de la mà de Shad. Però no tot s’acabava al Village, en ruta els inscrits van gaudir d’un servei mòbil de neteja i cura de pantalles ofert per Shoei al control de pas de Ripoll, i van poder revisar lubricants i engreixar cadenes a Camprodon gràcies a Motorex. Tenint en compte la llargada de la ruta i les elevades temperatures, Aigua de Vilajuïga va disposar aigua de taula a la preciosa badia de El Port de la Selva, i Poma de Girona va ajudar a reposar forces a Sant Hilari per poder fer el darrer tram de la ruta.

A més, l’edició 2021 va ser l’epicentre d’una gran acció per part de Kawasaki Europa, que va escollir la Crom Ride per celebrar la primera edició de la Versys Experience, un esdeveniment internacional que va permetre a gairebé 30 periodistes d’arreu d’Europa atresorar la vivència a bord de nous models de la Kawasaki Versys 1000.

El dissabte, ben d’hora pel matí més de 750 motos escalfaven motors al Pavelló de Fontajau per gaudir d’una sortida conformada per diferents etapes recomanades que recorrien carreteres tan emblemàtiques com Els Àngels, Sant Pere de Rodes, Maçanet de Cabrenys, Coll d’Ares, la Collada de Toses, Osor o Collsaplana. La Crom Ride va portar a la descoberta del territori per paisatges tant bonics com les valls de la Cerdanya i els enclavaments històrics del Ripollès. Sant Hilari Sacalm, al cor de les Guilleries, va ser l’últim control de pas per arribar a Girona via el Pantà de Susqueda i el tram de rallies de Les Serres. La col·laboració del Patronat de Turisme de Costa Brava i Pirineu de Girona va permetre instal·lar punts de control a localitzacions emblemàtiques de la província, donant com a resultat final una jornada rodona i inoblidable.

Per culminar un cap de setmana fantàstic, tots els finishers, pilots i acompanyants, van rebre un merescut regal: una samarreta tèrmica gentilesa de Tecnimoto i Crom Ride.

La resposta final de la Crom Ride Girona recollida entre tots els participants va ser definitivament positiva: és un esdeveniment que no es pot perdre. L’edició 2022 ja està en marxa!

Tota la informació de la Crom Ride la podeu trobar al web www.cromride.cat i a les xarxes socials Facebook, Instagram i Twitter (@cromride).

Les marques de motos elèctriques Arena i Horwin arriben al nostre mercat de la mà de M Automoción

M Automoción se situa com a distribuïdor oficial d’ambdues marques europeo-asiàtiques per a Espanya, i busca desenvolupar la seva xarxa de dealers

L’última tecnologia en mobilitat elèctrica sobre dues rodes arriba a casa nostra, i ho fa preparada segons afirmen per revolucionar el mercat. Gràcies a M Automoción es distribuiran Horwin i Arena, dues marques de motos de propulsió elèctrica que busquen ampliar la seva xarxa de dealers per tot Espanya.

“Creiem fermament amb un futur respectuós amb el medi ambient i amb opcions de mobilitat que permetin el nostre desenvolupament de manera eficient”, destaca el director general de M Automoció, Miguel Ángel García, al que afegeix que “són valors que compartim amb Horwin i Arena, permetent-nos arribar a aquest acord de distribució per al nostre país “.

Segons ANESDOR (L’Associació Nacional d’Empresas del Secto de les Dues Rodes), Espanya va registrar l’any 2020 un increment de les matriculacions de motos del 19,2%, del qual un 7,8% són motos elèctriques. El canvi és significant en relació al 2019, ja que la moto elèctrica va presentar un creixement del 242% interanual. Avui prop del 8% de les motos que es comercialitzen ja són elèctriques, mentre que els cotxes elèctrics amb prou feines arriben a l’1%.

Horwin, la següent generació de motos elèctriques

Horwin arriba al mercat amb  una sèrie de models sense precedents, que la firma presenta com a inspiradors, revolucionaris i impressionants. L’equip de la marca està format per apassionats de les motos, experts industrials i fins i tot corredors professionals d’Àustria, Alemanya i la Xina. La marca es troba ara mateix en plena expansió al nostre continent, amb la incorporació d’Espanya, ja són 17 els països europeus que compten amb Horwin per fer la transició cap a la mobilitat elèctrica.

Arena, una scooter per captivar al mercat europeu

Pel que fa a l’Arena aquesta s’inspira en la fiabilitat alemanya, l’estil italià, d’herència anglesa, amb passió francesa i empenta ibèrica. Impulsada pel grup Vmoto, Arena busca posicionar-se a nivell mundial i promoure models amb les seves pròpies patents. “L’Arena és històricament el lloc a on les masses es reunien per veure actuacions i espectacles. D’aquesta manera Arena posarà les motos sobre l’escenari de la mobilitat elèctrica “, afirma Miguel Ángel García.

Arena i Horwin estenen ambdues xarxes de distribució nacionals

M Automoció vol desenvolupar la xarxa de dealers a Espanya. “Ens trobem en la primera fase, centrada en les ciutats amb major quota de motos elèctriques i amb una gran oportunitat de negoci. Ens asseurem amb distribuïdors interessats en oferir els nostres models, disponibles a partir del juliol“, explica el responsable d’Expansió de Negoci, Fran Iglesias.

La intenció és créixer a nivell nacional i tenir presència a final d’any a les províncies amb més pes en la mobilitat de dues rodes. Aquests punts de venda podran oferir l’opció de compra, així com servei de postvenda, manteniment i gestió de garanties.

Adherir-se a la xarxa de distribució aportarà a el local la possibilitat de vendre motos amb tecnologia pionera a Europa, així com acompanyament al llarg del seu vincle comercial per potenciar les seves vendes. Seran dotats de materials, suports i plataformes digitals, suport en comunicació i gestió d’estoc i desenvolupament de negoci en clau local, per permetre’ls destacar entre els seus competidors propers amb el saber fer d’una companyia amb més de 50 anys d’experiència en la distribució.

Aquelles empreses interessades en el projecte, disposen de dues webs específiques per dealers:

• Arena: www.arena-dealers.com

• Horwin: www.horwin-dealers.com

Per a qui vulgui adquirir els models podrà fer-ho a través de les webs d’Arena i Horwin, o a la primera flagship de les dues marques, The Moto Shop. Es tracta d’un showroom-botiga situada al carrer Aragó 501 de la Ciutat Comtal i que s’inaugurarà al juliol.

Sobre M Automoció

Amb aquesta aposta per la moto elèctrica, el grup emprèn una nova divisió especialitzada en motos, M Motos, amb Horwin, Arena i Yamaha. A través d’ella desenvoluparà una estratègia concreta per al mercat espanyol, aplicant la seva experiència en el sector de l’automoció.

Paral·lelament la companyia segueix desenvolupant diferents projectes de mobilitat smart. Entre ells destaquen els seus portals de venda digital o l’app Taxi Ecològic que, en línia amb les tendències actuals de mercat, amplia les seves solucions de mobilitat a motorsharing, lloguer de cotxes i enviament de paqueteria, a més de la reserva d’un taxi eco-friendly .

M Automoció suma més de cinc dècades treballant amb les millors marques per oferir mobilitat a les províncies de Barcelona, ​​Girona, Madrid i Castelló. Volkswagen, Audi, Skoda, Toyota, Opel, Hyundai, Honda, Mazda, Seat, Subaru, Ssangyong, Jaguar, Land Rover, Chevrolet i SAAB confien en M Automoció per distribuir les seves marques a Espanya.

A dia d’avui compta amb una infraestructura pròpia 360º que li permet oferir solucions en totes les àrees de la cadena de valor i serveis adaptats a totes les àrees: corredoria d’assegurances, transport taxi ecològic, recanvis per a professionals, venda de vehicles d’ocasió, rènting de vehicles, lloguer d’automòbils i gestió de flotes.

Ruta Mototurística Valls 2021 – Crònica

Un article de @jordiTR63

Holas!

EL 19/6 va començar com un dia lleganyós, tapat de núvols …. no plovia però semblava que podria fer-ho en qualsevol moment. La temperatura, però, era força bona . Durant tot el dia ens vam moure entre els 21º i els 27º, segons el lloc i l’hora. La xafogor … intensa!

Sobre les 08:00 vaig arribar al punt de sortida, al poc arribava en @1nanu, els @cargols2rodes, en @Herman i en @Nikokaos & parella.

Tot estava molt ben preparat. Vam fer les acreditacions, prendre un cafetó i preparar-nos per la sortida.

Va començar a gotejar, poca cosa però enfangada, com per tota Catalunya es veu. Màquines i pilots anaven quedant pringats de fang i encara no havíem ni començat.

Com que teníem dorsals diversos en sortir ens vam esperar fins que va sortir l’últim per anar plegats. Eren sobre les 10h.

Festival de corbes en dues grans etapes :

Bucle Oest: Valls – Prades – Priorat – Valls de 219 km al mati
Un breu refrigeri sobre les 15:00 a Valls, al punt de sortida-arribada
Bucle Est: Valls – El Catllar – Llorac – Conesa – Valls de 190 km a la tarda

La organització es va preparar un recorregut a base de corbes i mes corbes per les esplèndides carreteres de les comarques de Tarragona. 

Personalment he de dir que en un moment o altre ja m’havia fet molts de els trams escollits, excepte un que es el que va des de Escaladei fina a tocar de Torroja del Priorat. Una pista asfaltada, sense nomenclatura de carretera que crec que va ser la mes delicada, sobretot si anaves amb cert tipus de moto esportiva… cap problema per les trail.

Vaig gaudir de tot el recorregut, però particularment del bucle de la tarda on vaig tornar a passar per on no ho havia fet fa molts anys, la mini-carretereta entre Vila-Rodona i Aiguaviva TV2443 i altres trams fantàstics com la TV2441 entre Ranxos de Bonany i Santes Creus o la T201 entre Esblada i Santa Coloma de Queralt

Durant tot el dia, això si, vam anar entomant gotellades de pluja fangosa, no molt abundants però que t’anaven deixant cobert de fanget.

No ens vam perdre en cap moment i vam passar per tots el punts de control. Cap incident remarcable. Segons sembla vam arribar al voltant de les posicions 50º, tot i que eren unes 130 motos i de fet vam sortir força tard.

Una jornada motera collonuda 

Algunes dades personals :

– +/- 7,5 hores en marxa (en els 2 bucles).
502 Km recorreguts entre els dos trams i els viatges d’anada i tornada a Valls des de casa.
Consum mitja de la VStrom 4,3 litres/100 kms …es una meravella i va com una seda !!!. 
Bridgestone Battlax Adventure A41 : Els pneumàtics que porto…. molt bé!. Jo soc de secà, motocilísticament parlant. Rodar plovent o en asfalt mullat no em fa gens de gràcia.

Ens vam trobar tot tipus de superfície, de completament eixuta i super ben pavimentada a trossos bruts i terrosos o pistes asfaltades.
Amb el xip-xap de la pluja de fang no hi havia moooolta aigua, però si el que per mi es pitjor… aquella brutícia relliscosa que es fa al principi de la pluja i que quan plou fort esbandeix … però no s’esbandia !!!
Però amb els A41 i el control de tracció vaig anar fenomenal… saltava si ho havia de fer però perfecte. Als trams de la tarda ja tenia el feeling que m’agrada i em vaig atrevir a enxufar una mica mes … 

Aquest matí li he fet un bon “massatge” a la VStrom… neteja acurada del fang sec, que de fet es converteix en pols, engreixada de cadena i revisió de pressions de rodes… Redy to Race again! 

De fotos i vídeos …. 0. Portava la càmera però al final no la vaig ni muntar. I amb el mòbil dedicat a GPS i ancorat a la moto, al final per no treure-posar … no fotos. Llàstima. Em quedo amb la de la sortida, les que ens van fer en alguns punts del recorregut i que suposo publicaran en breu i la que adjunto, amb el permís d’en @Nikokaos (es de la seva càmera) i que ens va fer a tota la colla un altre participant al final del recorregut, a Valls:

I unes captures dels tracks penjats a Wikiloc:

Molta moto en molt bona companyia.
Gràcies a tots per un dia perfecte !!!

Salut i gasssss!

Rider 300 #URBANMODE

Urban Mode 1

Un article d’SmartMotoriders

Hola amics!! Què tal?

Avui us portem la nostra història de la novena edició de la Rider1000, seguint amb el projecte #UrbanMode dins de la modalitat 300

“Qui diu que es necessita una “moto gran” per fer el repte #Rider?”

PROJECTE #UrbanMODE

Com us explicàvem a la passada edició del 2020, el projecte té com a objectiu fomentar l’ús de motos urbanes -ja siguin scooter o de marxes- amb cilindrades iguals o inferiors a 125cc. Qui diu que es necessita una “moto gran” per fer el repte “Rider”? Es gaudeix moltíssim del mototurisme amb muntures urbanes. A més, fent quilòmetres per carreteres super entretingudes i gaudint d’uns paisatges bellíssims que per a res un s’imaginaria poder fer amb motos acostumades a transitar entre autobusos, taxis i molt “ambient urbà”. En el nostre cas, gràcies a la gentilesa de Keeway , que ens va cedir la nova RKF 125ccOrcal que ens va lliurar el seu model de 125cc Sprint; i Benelli per deixar-nos provar la nova Scrambler Leoncino 500 Euro5 , que va fer en tot moment de moto de suport pel projecte.

COMENCEM!

DIVENDRES 28: VERIFICACIONS AL CONGOST (Manresa)

A les 11h es donava per obert el Control Administratiu de l’edició d’aquest any 2021 al pàrquing del Pavelló del Congost. Els col·laboradors estaven preparats per començar a rebre els 2.500 motoristes que haurien de passar a recollir les seves credencials. Respectant en tot moment els protocols de seguretat COVID19 marcats per les autoritats sanitàries, un any més l’ambient que ens vam trobar va ser boníssim.

El pàrquing va comptar amb la participació de destacades marques de el món del motor com Honda , Yamaha , Bihr i Pirelli, entre d’altres. A més, el Servei Català de Trànsit va col·laborar oferint un cop més la Formació 3.0 , una sessió teoricopràctica de seguretat viària a la qual hem participat en nombroses ocasions al llarg dels darrers anys. I, com no, també ens trobem amb moltes cares amigues a les que vam poder saludar.

 

DISSABTE 29: TRET DE SORTIDA A LA RIDER300 #URBANMODE

CP 0: EL CONGOST, MANRESA (11:45h)

Any especial ja que és el 75è aniversari del Motoclub Manresa i, per a nosaltres, contents de fer realitat la segona edició de la Rider300 UrbanMODE . El nostre repte va començar abans de les 12.00h, gairebé 6 hores més tard que el primer participant prengués la sortida en la modalitat de la Rider1000, a les sis en punt del matí. Les temperatures anaven pujant, aconseguint en aquest tram gairebé els 30ºC.

El recorregut s’iniciava en direcció a la comarca de l’Anoia. Seguint les indicacions del llibre de ruta de l’empresa catalana VectorNote tant en digital amb la app), com en paper, envoltem els voltants de Argençola, amb els seus molins de vent al cim, per posteriorment enllaçar amb un camí que ens portaria a Santa Coloma de Queralt. Ja en aquesta zona de la comarca de la Conca de Barberà.

Punt Màster 1: BLANCAFORT (13:40h – 81km)

Com formiguetes, “sense pressa però sense pausa” seguim rumb a l’Espluga de Francolí. De sobte, a prop de Blancafort, ens trobem amb el nostre primer Punt Màster, lloc on vam aprofitar l’aturada per donar un reconeixement als més de 150 voluntaris que ajuden durant tota la jornada de la Rider. Gràcies!!

CP 1: L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ (14:05h – 87km)

Arribem al nostre primer punt de control, ubicat al “Casal de l’Espluga de Francolí”. Per aquest punt de control hi vam passar durant la nostra participació a la Rider700 de l’any 2019. Començava a pujar la calor, la qual superava ja els 30ºC . Parem a refrescar-nos i picar alguna cosa, abans de seguir direcció Isona, el nostre segon punt de control. Deixem enrere la Conca en direcció a la Segarra i l’Urgell .

Carreteres revirades sense trànsit passant pels secans de Belianes-Preixana. Uns quilòmetres més endavant, prop d’Ivars d’Urgell, concretament a la carretera de l’estany, vam parar a refrescar-nos de nou, ja que la temperatura superava amb escreix els 35ºC. En aquest punt ens ho estàvem passant tan bé amb les motos urbanes que portàvem RKF 125cc, Sprint i Leoncino que ens vam despistar i vam anar a aparèixer a un poble fora de la ruta: Vilanova de Bellpuig.

PM 2: TUDELA DE SEGRE (15:30h – 151Km)

Creuant la Serra de Bellmunt, i abans d’arribar a Artesà de Segre, ens desviem cap a Seró. A Tudela de Segre l’organització tenia muntat un punt màster en mig de poble. Ens van oferir aigua i un molt bon ambient per encarar els últims quilòmetres ben ràpids cap a Isona per la L-512 .

CP 3: ISONA (16:20h – 190km)

Mai es pot abaixar la guàrdia a la carretera perquè ens vam haver d’aturar sobtadament atès que un ramat d’ovelles estava creuant la carretera. Val a dir que no va ser quelcom fortuït sinó que es trobaven degudament custodiades pel pastor i el seu gos d’atura català. Un cop a Isona, l’organització tenia una bona muntada en aquest petit poble de la comarca del Pallars Jussà. Aquest era l’únic punt de control on coincidien les 4 Riders (300, 500, 700, 1.000). Durant tota la jornada de dissabte van passar més de 2.000 motos a segellar els seus respectius passaports pel poble.

PM 3: RAJADELL (18:35h – 297Km)

Tram final d’aquesta modalitat 300 en la novena edició de la Rider1000. Deixant a banda Isona, tal com ens indicava el nostre llibre de ruta VectorNote enfilem direcció Manresa sempre pel track recomanat per l’organització. La primera part era desfer uns 20 km per la mateixa carretera que havíem fet de pujada, cosa que ens va permetre creuar-nos amb infinitat de companys que pujaven a segellar el seu passaport. Més endavant, ens desviem direcció Ponts, Sanaüja i Torà, en una zona propera a l’eix transversal C-25, del qual no perdríem referència però per l’antiga carretera que va connectant els respectius pobles. Quan ja semblava que la ruta finalitzava, ens trobem per sorpresa amb el nostre tercer punt de control màster, situat per la zona propera a la petita població de Rajadell .

CP 8: EL CONGOST, MANRESA (18:45h – 312Km)

Finalment, després de completar el recorregut complet d’aquest esdeveniment no competitiu, entràvem al parc tancat del Congost amb més de 300 quilòmetres de ruta i un somriure d’orella a orella!

CONCLUSIONS

En acabat de la ruta a Manresa, i després de posar l’últim segell en els nostres passaports, l’organització ens obsequiava amb la foto de la sortida i el ja tan conegut PIN numerat. De ben segur no serà l’últim gràcies al projecte #UrbanMODE, del qual tal i com us hem relatat en aquest reportatge, permet gaudir moltíssim d’aquesta passió com ho són les rutes i les motos de baixa cilindrada. Ja estem esperant la Rider1000 2022, la qual celebrarà el 10è aniversari!

AGRAÏMENTS:

Des d’SmartMotoRiders volem agrair a tota l’organització de la Rider1000 per fer-la possible un any més i també agraïm a la nostra companya d’aventures, Sandra, qui com en l’edició de 2020, no va dubtar a enrolar-se amb nosaltres en aquest nou projecte al qual li augurem un llarg recorregut. Per acabar, no volem deixar-nos a tots els col·laboradors que donen suport al nostre blog i, en particular, als que han fet possible que puguem seguir donant forma a aquesta particular Rider300 :

I com no, moltes gràcies a tots els nostres lectors per una setmana més estar atents als SmartMotoRiders.com Dijous vinent tornem amb més novetats No ens falleu!

Més de 20.000 motoristes van sortir als carrers el diumenge 13 de juny defensant els seus drets

Es van mobilitzar més de 17.000 motocicletes a 27 ciutats diferents de tot Espanya, a Catalunya es van realitzar a Girona i Barcelona.

Des de la IMU (Unió Internacional per a la Defensa dels Motociclistes) han felicitat per escrit a la Guàrdia Urbana de Barcelona i ​​als Mossos d’Esquadra a Barcelona per la protecció que han donat a el dret de manifestació i l’eficàcia de el dispositiu de seguretat. Des d’aquí també agraïm a la Guàrdia Urbana de Girona la seva tasca.

En les desenes de manifestacions que van tenir lloc arreu de l’estat els motoristes van aguantar estoicament temperatures de més de 34º, i van fer-ho per la defensa dels drets de tots els usuaris de la moto. Més de 250 associacions (d’entre les quals es trobava Motoristes.cat) vam mostrar el nostre suport a les manifestacions, i 34 en van ser organitzadors o co-organitzadors.

Foto de la IMU (Unió Internacional per a la Defensa dels Motoristes)

Tots junts vam mostrar un posicionament social davant d’una situació de pèrdua de drets, de culpabilització constant i contra la pèrdua constant de vides de motoristes a les nostres carreteres. Vam ser molts i entre tots vam aconseguir que s’escoltés la nostra veu.

Pel que fa a les edicions de Girona i Barcelona, les dades segons la IMU van ser:

Barcelona

  • Inici: 12.00 h.
  • Fi: 14:00 h.
  • Motocicletes: 1.700.
  • Novetats: Dispositiu de seguretat excepcional.

Girona.

  • Inici: 12:10 h.
  • Fi: 13:45 h.
  • Motocicletes: 100.
  • Novetats: Sense novetat.

Us recomanem la lectura de l’article complert en referència als motius i a les reivindicacions que fonamentaven aquestes manifestacions, que van tenir lloc també arreu de l’estat, i que segueixen sent un pilar fonamental en la lluita contra la sinistralitat del col·lectiu motorista.

Finalitzem aquest article recordant:

Que Unió Internacional per a la Defensa dels Motociclistes (IMU) és un model d’eina social integrada per ciutadans i que té per principals objectius la consumació dels drets individuals i col·lectius associats a la mobilitat de motociclistes.

• Per a consultes i requeriments: seguridadvial@seguridadmotociclistas.org • Telèfon de contacte: 605806676 (Atenció de 10 a 12 hores) (Atenció socis de 10 a 18 hores).

Organitza o uneix-te a un Grup de Rutes en Moto

Bones a tots! Implementem un nou sistema de Grups de Rutes en moto que permet l’agrupació dels diferents membres de la comunitat, amb la finalitat d’agrupar-se segons els seus interessos i les seves preferències. No és el mateix rodar amb gent que li agrada anar àgil que amb d’altres que prefereixin passejar; o no és el mateix sortir amb un grup de companys amb R’s o nakeds, que amb usuaris de 125; com tampoc ho és rodar sovint per pistes enlloc de fer-ho per asfalt. També és una funcionalitat útil per a la organització a l’assistència a esdeveniments, trobades, manifestacions… en les que interessi portar una organització més controlada que la que permet un fil al fòrum; per exemple, es pot crear un grup dels companys de motoristes.cat per assistir a la Crom Ride, o a la Rodibook…

Per aquest motiu, perquè tots som diferents i volem companys que gaudeixin de les motos com nosaltres, hem decidit apostar per aquest sistema a motoristes.cat: la de crear Grups de Rutes en moto amb unes característiques definides i marcades, que establirà qui creï el grup, i que permetran l’adhesió d’altres companys que compartiran els criteris de creació del grup i les seves preferències de funcionament. El creador de cada grup pot assignar d’entre els membres d’aquest, els rols de Coordinador i Staff del Grup de Rutes, a fi de facilitar-ne l’organització.

Els grups compten amb un sistema propi i integrat de:

  • Notícies i novetats
  • Esdeveniments
  • Fòrum (Es pot crear, i de crear-se a dins del Grup de Rutes aquest també es generarà dins del fòrum de Grups Dinàmics de Sortides, del fòrum de Rutes, a fi de donar-li la màxima visibilitat)
  • Multimèdia
  • Recursos i fitxers
  • Membres del Grup

Si per algun motiu un grup prefereix establir-se en privat i moderar-ne l’adhesió de nous membres també pot configurar-ho.

Aquesta funcionalitat pretén esdevenir una eina potent per facilitar el gaudir de la moto amb gent que comparteix les nostres preferències de ruta, és per aquest motiu que des de l’administració difondrem de manera intensa la formació de nous grups, tant des de les xarxes com des de portada, a fi de facilitar l’adhesió de nous integrants als grups.

Comentar que si el Grup crea un fòrum i aquest és públic, un cop s’hagi creat i, alhora com comentava abans, també generat a la secció de Grups Dinàmics, activarem connexió d’aquest fòrum amb el Discord de Motoristes.cat, a fi de que els nous missatges i fils del vostre grup es rebin també al servidor de Discord (Llevat de voluntat en contrari).

Podeu veure els diferents grups fent clic aquí. Ja veureu que hi ha un grup de prova creat. No dubteu en fer-lo servir de prova per veure com funciona.