Un viatge amb finalitats solidàries que els va portar fins a Merzouga.
Feia bastant temps que un grup d’amics motoristes sospesaven la possibilitat de creuar l’estret, i visitar tots junts el país marroquí. Alguns ja l’havien visitat abans, d’altres no. La qüestió és que la idea va anar agafant forma i el grup va acabar definit, entre les rialles d’una concentració hivernal.
Finalment al juny van posar rumb al desert nou persones i set motos.
Durant la conversa i la planificació de la ruta, a algú se li va ocórrer la genial idea de que poguéssin portar llapis i material escolar per poder regalar-los als nens d’aquella zona. Gràcies a experiències anteriors d’alguns dels membres del grup, sabien que aquest tipus de material era molt apreciat, així que van decidir aprofitar el viatge per colar-lo entre el seu equipatge. I bé, una cosa va portar a l’altra, diuen, de tal manera que van elaborar un projecte que van enviar a multitud d’empreses i associacions per oferir la possibilitat de que, qui així ho desitgés, pogués col·laborar aportant el material que considerés oportú.
Es van posar en contacte amb la ONG Caminos al Sur, que els va orientar sobre tot el necessari, i van obrir un blog amb el seu projecte, col·locant punts de recollida en escoles, llibreries, etc, de manera que la gent a nivell individual i anònim pogués realitzar les seves aportacions. Va ser en aquell instant en que l’objectiu del viatge va canviar completament: la meta es va convertir en portar la major quantitat possible de material escolar sobre les motos fins a les escoles de Merzouga, una població del sud del Marroc a les portes del desert, al costat de la frontera argelina.
De Córdoba a Chaouen
Va resultar un èxit rotund, tots els membres de la comitiva estaven desbordats carregant quilos i quilos de material escolar. Cada un, des del seu punt de partida, batallaven amb les motos per carregar tot el material aprofitant el més mínim racó de la moto. Les jornades prèvies van resultar molt intenses, fins al punt que, no sense esforç, van aconseguir carregar un total de quasi 700 kg d’il·lusions que recorrerien més de 1700 km fins arribar al seu destí.
Finalment, el dia 6 de juny es va posar en marxa la caravana solidària dels Lápices moteros. No va ser fàcil desplaçar les set motos, sobrecarregades i per terres marroquines, però a força d’il·lusió i empenta van iniciar la jornada rumb a Algeciras, a on havien d’embarcar direcció a Tanger. A les 12 del migdia es trobaven al lloc de l’embarcament; amb un retràs de 3 hores sota un sol justicier que finalment els van permetre creuar l’estret a llom de les motos ben carregades.
En poc més d’una hora i mitja ja es trobaven circulant per territori Marroquí, a on, segons comenten, els tràmits burocràtics a la duana s’allargaven de manera exagerada.
No va ser fins al quart dia de viatge que van poder fer l’entrega del material en els dos centres previstos, classe per classe i directament als alumnes de totes les edats. Aquella mateixa tarda, els van portar en dos tot terrenys al més pur i dur desert, per on resultava impossible circular amb les motos. Allí van repartir la resta del material, família per família. Finalment van deixa la resta en una escola construïda per nens nòmades.
El cinquè dia, i després d’un dia esgotador, van iniciar la tornada. Després d’un comiat emotiu, van arrancar les motos i van començar enfilar camí, aquesta vegada amb molts menys quilos.
Com a desenllaç final: 4.000 km recorreguts i 1800 litres de gasolina cremats, molts somriures dibuixats i una quantitat innumerable de satisfaccions viscudes.
Font de l’article: solomoto
