La motocicleta i el pilot, una relació dinàmica

Tots els motoristes sabem que conduir una motocicleta no només tracta de pujar-hi a sobre, donar-li gas i deixar que ens porti, sinó que la conducció és molt més activa.

El nostre propi cos hi juga un paper determinant i depenent de la situació haurem de moure’ns d’una manera o d’una altra, establint aquesta relació tant estreta, dinàmica i que tant ens agrada, amb la nostra moto.

La primera màxima un cop ets sobre el seient és tenir el pensament centrat en la carretera i el cos relaxat. Quan recorrem algun tipus de sotrac o irregularitat a la calçada el moviment hauria de passar pels nostres braços i esquena absorbint els cops, sense oposar-hi resistència, com si es tractés d’una prolongació de la suspensió.

El pes del pilot hauria d’estar majoritàriament centrat, tal i com està disposat el pes de la mateixa moto. Deixar caure el pes endavant reposant-nos en el manillar és un error comú que cal corregir.

Una bona manera de repartir bé el pes és prestar atenció a les cames abans que als braços. Els reposa-peus, tot i anomenar-se així, no estan fets només per deixar-hi descansar els peus, sinó que aquests tindran una importància clau en la conducció.

D’aquesta manera sempre que no estiguem accionant el pedal del fre, el peu haurà d’anar ben situat amb la punta a l’estrep i els genolls ben enganxats al dipòsit.

Això permetrà mantenir el pes més baix i centrat, deixant més llibertat a la suspensió davantera perquè actuï correctament, dotant-nos de més capacitat de reacció per balancejar el pes i una millor sensibilitat a les accions del nostre vehicle.

Aquesta posició, a més, manté els peus més protegits de l’asfalt i permet treballar millor els bessons.

Posició durant la frenada

Com ja sabem, el fre davanter és el que fa més feina a l’hora de frenar la motocicleta, ja que és l’encarregat de lluitar contra la inèrcia.

Aquesta contraposició extrema fa que tot el pes, tant el de la moto com el del nostre cos, vagi cap endavant, i això mateix és el que hem de intentar contrarestar.

Per aquesta raó hem de posicionar el nostre pes més enrere, fent força amb els genolls i els peus contra el dipòsit, ajudant a la roda del darrere a mantenir el contacte. Això ens permetrà realitzar una frenada més controlada.

Balanceig durant els girs

Penjar-se per el lateral de la motocicleta quan estem en carretera oberta és un pèl exagerat i inclús perillós, però moure el nostre cos ens ajudarà a agafar les corbes en una carretera sinuosa i farà la conducció més segura, confortable i divertida.

Per tal de mantenir el pes centrat tal i com ens referim al llarg de l’article, ens caldrà mantenir el cos una mica inclinat per sobre del dipòsit a l’hora de fer les transicions entre viratges.

Quan ens disposem a realitzar el gir, ens asseurem lleugerament més a prop de la direcció en la que volem tombar, deixant sortir parcialment la natja, doblegant el braç interior i dirigint el cap en direcció al mirall, de manera que també posarem més pes a l’estrep interior.

Amb tot això mantindrem el centre de gravetat més baix, donant-nos més seguretat i control, el qual encara es veurà més potenciat si pressionem lleugerament el dipòsit amb la cama i el braç exterior, formant una unió més sòlida amb la nostra motocicleta.

Per la conducció en circuit, es tracta d’utilitzar aquest mateix sistema, però en un nivell més extrem i molt més tècnic, on el cos surt molt més pel costat de la moto, ajudant a mantenir-la més vertical.

Així, s’aconsegueix més superfície de contacte amb el pneumàtic i la corresponent tracció que això suposa, a la vegada que també es maximitza la velocitat en el major grau d’inclinació possible.

Recordem que aquesta última és una tècnica d’alt risc i totalment innecessària en carretera.