Una cilindrada oblidada

Hola motoristes!

Fa uns dies una cadena de radio molt coneguda, va passar dels 25 als 26 anys d’emissió continuant fent el seu ja famós putrum putrum.

I vaig pensar, 26 anys ja… Si! I és que sóc de l’època de la Derbi Variant, de la famosa Yamaha TZR 50 versió Checa, de la campera Rieju RR, o del BOOM de les Scooters de la ja casi oblidada cilindrada de les 49…

I és que…com passen els anys! Fa quatre dies estava damunt de la meva Derbi Predator (scooter) anant amunt i avall, i ara em passo el dia amb el taca taca de la meva filla.

La legislació ha “obligat” a fer desaparèixer aquesta cilindrada, i fins i tot les marques al veure la caiguda de les ventes, van deixar de fabricar-les pel mercat del nostre país.

No puc evitar somriure quan penso amb totes elles. Ja que per mi, la Kymco Dink 50, la Italjet Dragster, la Suzuki Address, la Piaggio Typfhon, la Yamaha Aerox, o l’Honda NSR 50 Repsol i un llarg etc, ara son mites del ciclomotor.

En el meu cas i com ja he dit, jo era l’orgullós propietari d’una Derbi Predator, refrigerada per aigua i de color negre. Un ciclomotor que cada mes em costava 15mil de les antigues pessetes (90€) i que mentre em portava pels matins a l’institut d’FP, a les tardes em duia a la serralleria, on feia d’aprenent.

La responsabilitat de valorar el que tenim i de saber quan costa aconseguir-ho.

D’aquesta manera i sense tenir mai la prohibició dels meus pares de poder tenir una moto, vaig conèixer què era la responsabilitat de valorar les coses i de saber el que costa guanyar- les.

Ara amb les noves lleis i amb aquesta moralitat tant progressista de no deixar treballar com a aprenents als estudiants de 14 anys per inculcar-los un ofici i al cap d’uns anys treure’n una persona de profit i un gran professional. Tant els meus pares com el meu estimat  Jorge P.S. , si intentessin ara fer el mateix, estarien a la llista de les persones més dolentes de la humanitat. Des d’aquí us vull donar les gràcies per no ser tant “progres”.

Però això és un altre tema que no toca parlar aquí i que té debat en un altre lloc. D’aquella època n’han passat 22 anys, i la meva Predator ja no és entre nosaltres.

Models que són una ullada al passat

Però de tant en tant encara em creuo amb alguna Yamaha Jog, o amb alguna Aprilia SR amb els colors de Tetsuya o VR46 quan corrien el mundial de 125cc. I en aquell moment em ve l’olor a motor de 2 temps i puc veure l’estela d’aquell fumet que surt pel tub d’escapament amb el seu color característic.

De ben segur que a tu també et passa el mateix. Per un costat et sorprens de veure encara un ciclomotor d’aquesta època i després et venen els records de què feies tu quan aquestes eren les reines de pobles i ciutats.

I com a reines de pobles i ciutats… els tallers estaven plenes d’elles. Motors petits que en molts casos l’amic “mecànic” en pràctiques et retocava o en canviava alguna peça d’aquest, obligant a forçar el motor per poder guanyar 10 km/h més i així ser el més ràpid en la recta del darrere de casa, i estar en el palmarès de l’Olimp de la barriada i dels amics.

Unes modificacions que al final passaven factura al pobre ciclomotor, que finalment havia de passar per les mans de l’expert i et feia rascar la butxaca per poder tornar-la  a fer funcionar.

Quins futurs mecànics… (l’homòleg d’avui dia serà amb informàtics, ja que son experts en tot tipus d’apps pels mòbils). Però al cap i a la fi, de millor o pitjor manera, uns aprenien d’uns, i d’altres l’inici d’un ofici com per exemple el de mecànic, de pintor, de xapista  o en el meu cas de serraller, per tal de poder pagar la lletra, el manteniment i la reparació.

Els grups de whatsapp eren grups d’amics

Les xarxes socials d’aquella època entre tots nosaltres era la del cap de setmana a la plaça del barri, i el tema estrella:

• Aquell li ha canviat el carburador i li ha posat un filtre de potència Polini que…
• Doncs jo he foradat el puro del tub i li he tret la fibra per guanyar…
• He comprat un “tubarro” Metrakit, Tabi, Triger i ara l’agulla agafa…
• Etc.

De tota una època, tota una lliçó

Ara recordo una bona anècdota i és que una freda nit sobre el mes de gener amb el meu cosí (ell amb una Derbi Senda i jo amb la Derbi Predator) amb una temperatura d’uns 5 graus, vam decidir anar a una discoteca de la població de Valls.

Ja us podeu imaginar els dos vestits per l’ocasió, amb les nostres camises, “jaqueteta”, texans i sabates… Quin fred vaig passar! És més, tenia tant de fred que quan recordo un dia de fred en moto em ve al cap aquella nit. Les mans em punxaven, el coll el tenia gelat i el pit el tenia fet caldo!  Era tant el fred que al arribar a la discoteca només pensava en la tornada i el llarg camí que m’esperava fins a Tarragona…

Mentre escric tot això no paro de somriure, i és que ho recordo perfectament com si fos ahir, com mil anècdotes més que em venen al cap. I sobre l’explicada us asseguro que no he tornat a ensopegar amb la mateixa pedra.

Aquelles petites grans guerreres que ens iniciaven en molts casos en el món de les dues rodes, mica en mica van desapareixent com en el seu dia ho van fer els dinosaures.

I ara que ja has llegit l’article espero haver-te tret un petit somriure al fer-te recordar aquells temps, que sembla que fossin ahir, però que en realitat fa més de 20 anys que van passar. Qui ho hauria dit que una moto tant petita ens faria reviure moments tant grans.

Josep CMX