Hola motoristes!

Era diumenge i el rellotge marcava les 07:00h. El dia abans vam carregar les motos i tot l’equip a les furgonetes per anar, aquest cop, a Calafat.

Introdueixo la clau i passo a recollir a l’Adrià (Perraca), al Fran (Cangrejo charro) i al David (lion’s) per casa. El Ruben (Sabi) i l’Oscar (Trip) van directament al circuit, ens veurem allí.

Algun d’aquets sobrenoms han sortit de les rodades i ja queden per la posteritat…

A l’arribar a Calafat el veiem ple de furgonetes i remolcs, de motos i de gent per tot el paddock. Tots es dirigeixen al mateix punt.

Preparatòria

Nosaltres fem el mateix i anem direcció a l’organitzador, que ens donarà els dorsals, la polsera que ens identificarà com a pilots, l’assignació d’un box i ens donarem d’alta a l’assegurança. Ens fan un briffing explicant la normativa del circuit, l’ordre de les tandes, l’hora d’inici, la parada per dinar, la reincorporació a les tandes i l’hora final de la rodada.

Un cop tenim assignat el box, despleguem la rampa i comencem a baixar les motos, calentadors, neveres, bidons de gasolina, cavallets, eines, un sense fi de material que mai sobra i que s’utilitza gairebé sempre.

Al paddock els altres participants fan el mateix que nosaltres, i les famílies que els acompanyen comencen a preparar taules i cadires per passar el dia tots junts.

Al nostre box comencen les bromes

Normalment el primer en fer-les soc jo, ja que m’encanta picar a la tropa… iniciant el tema dient:

<<David, avui t’has portat les rodetes per no caure o tocarà resar a la mare de Deu de Montserrat?>> el tema continuava: <<Perraca, ets el veterà del grup d’iniciació ( en realitat estava amb els ràpids ), no et passis amb els xavals…>>

L’Oscar continuava amb <<Fran te has dejado de pasar el trapito por esa puntita del colín, saldra sucia en las fotos…>>i el Fran: <<Ruben, ¿hoy vas a seguir chupando de mi rueda? Seria Bueno que empezaras a trazar tu solo, ¿o es que te pierdes si no me tienes delante?>>

Naturament també em tocava rebre a mi, pero no recordo quines eren i tampoc es plan d’avorrir-vos.

Bromes que destensen el nervis dins del box, i que fan treure un somriure fàcil mentre ens coloquem el mono de pell i pujem damunt de la moto. I arranquem!

Semàfor en verd!

Retiren la porta per accedir i anem entrant escalonadament. Un darrere l’altre comencem agafant les primeres corbes amb precaució, cal escalfar els pneumàtics, l’asfalt i el propi cos.

Però de cop a la corba 11 (l’última de dretes abans de la recta), veiem una Honda CBR 600cc i un pilot amb mono gris surcant el negre asfalt… Si, es ell! No hem acabat ni la primera volta i David ja ha decidit acaronar el terra. No se si és perquè li te carinyo, si vol comprovar si continua igual de dur o si s’ha proposat en ser el primer de tots en deixar la primera marca del dia al esfalt. Però allí està… per sort no es rés important, aixeca la moto amb l’ajuda dels comissaris i, mentre li aguanten la moto, ell torna a pista a recollir la pastilla del genoll que se li ha desengantxat… Bronca dels comissaris i a tornar a rodar, que per aixó hem vingut!

La primera tanda està feta i tots dins del box ens encarnissem amb el pobre David.

<<Ja t’he dit que les rodetes no te les tenies que treure>>, <<com està avui l’asfalt?>>, <<desde tant abaix, com es veuen les motos?>> << lo de la pastilla és per què li tens carinyo?>> etc.

La següent tanda passa sense més incidents, i la tercera, ja amb el cos acomodat a la moto, comencem a estar per sota de l’1’40”.

Mentre el sol comença a pujar i a apretar, els temps baixen i l’Oscar ja esta en 1’38”, els altres veiem com mica en mica l’Oscar es desenganxa de nosaltres i que al final del dia deixem d’olorar-lo, ja que roda a un ritme de 36 alts. David degut a la caiguda avui va a un ritme inferior. I nosaltres estem amb els 39 intentant baixar a 38.

Al lio!

Apurem 5a. Mentre estem enganxats a la dreta de la pista tocant la paret del circuit podem veure a la gent com ens observa a la recta. Si estiren el braç ens podrien tocar i tot.

Posem 6a sense tocar “embrague” i el punt de referència és un pel més enllà de l’última ratlla discontinua, per incorporar-se des del paddock! Toquem lleugerament el fre, tallem gas mentre baixem dues marxes i ens despengem de la moto per passar per damunt del piano d’esquerra de la pista (1). No veiem què hi ha darrere, però sabem que a pocs metres tenim el temible mur de Calafat!

Encapçala el grup el “Sabi”, amb la seva fantàstica Ninja 636, una moto el so de la qual és dels més espectaculars del dia.

Passem per damunt del piano de l’esquerra de la baixada (1), posant la moto el més a prop del final de l’amplada del paviment. Davant tenim el mur de Calafat, baixem 2 marxes més mentre frenem amb decisió sense deixar la moto morta.

La roda del darrere de la R1 em rebota en varies ocasions. Deixo anar els frens i em llenço despenjant el cos cap a la corba dreta (2) per anar a trobar el piano intern. Miro el més lluny possible i noto com el genoll toca l’asfalt, mentre avanço metres obrint la traçada cap a l’esquerra. La pastilla del genoll deixa de pintar el terra i obro gas amb decisió! Es una pujada i noto un bon grip. No perdo el temps en re col·locar-me damunt la moto i aprofito la posició per poder tancar la direcció. Alhora porto la moto a la dreta del circuit per pujar una marxa i noto com el tren davanter es desenganxa del terra. Pujo a 4a en direcció als (WC).

Com si m’estigués jugant un títol mundial

El Ruben està a una roda davant meu des de fa varies voltes. Condueix molt finament i és complicat poder avançar-lo, si vull passar-lo em tocarà arriscar. I és que en aquell moment la gasolina ja la tinc dins del cervell. Darrere sento el motor de la R6R del Fran. La Yamaha més impoluta del mon, cada cop que encarem la recta treu el seu trapet i mentre dóna gas amb una mà, amb l’altra neteja tota la moto perquè surti impol·luta a les fotos. Sento la pressió, o millor dit, em poso la pressió com si estigués jugant-me un títol mundial i prenc una decisió.

Tal com poso 4a accelero, tallo gas, baixo ràpidament dues marxes i em poso a l’esquerra de la moto mentre retardo l’entrada a la corba. Noto la força G als braços de la forta frenada, és una corba tancada d’esquerres i anomenada WC o PIS (3). (A les fotos surt amb la central nuclear al fons).

Gestionar el gas com si fos un cirurgià

Noto el genoll esquerra tocant el terra, deixo córrer la moto mentre la mà dreta s’ocupa de gestionar el gas com si fos la mà d’un cirurgià que ha d’operar a vida o mort. En aquella corba he comprovat en el passat que l’asfalt és força dur.

Estic a la dreta de la pista damunt el piano exterior, ja havent sortit de la corba i pujant a 3a per encarar el piano que es veu davant a l’esquerra (4) i… i és que no veus res més, però saps que allí no acaba la carretera. Tens l’anomenada parabòlica i la majoria tallen gas. Però és allí a on un retalla dècimes. Em col·loco totalment a l’esquerra, despenjat en la mateixa direcció i, abans d’arribar al piano el Ruben talla gas, mentre jo continuo amb el puny alt passant per l’exterior. Anem amb les motos lleugerament inclinades i casi tocant-nos (des d’aquell dia, mai més vai poder avançar al Ruben allí).

Un cop passat aquest punt, he d’inclinar la moto a la dreta per passar per damunt del següent bicolor i així crear una recta entre les dos corbes. Mentre freno suaument, baixo una marxa, deixo que el fre motor actuï i em despenjo a la dreta per tal de començar la parabòlica (5). El braç esquerra està damunt del dipòsit, el cap intenta tocar el terra i el genoll damunt del piano realitzant una corba perfecta i ràpida. Obro gas amb força en el moment de deixar de notar l’asfalt en el genoll dret. Tinc la confiança del grip i tracció del darrere, amb una bona posada a punt de l’amortiguació per aquell circuit.

Al obrir gas torno a sentir com brama la Kawa del Sabi enganxat a mi.

Toca una zona ràpida del circuit, pujo una marxa més i l’apurem fins posar 4a. Ràpidament tornem a 3a mentre estem damunt del piano dret de la pista per intercalar amb una d’esquerres, (6) on has de moure el pes de la moto ràpid d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra intentant tenir la moto el més recte possible per fer-ho bé i no perdre el temps. Mentrestant noto al Sabi com intenta guanyar-me l’interior dret. Tanco la traçada del colze de 90 de dretes per continuar amb el colze de 90 d’esquerres (8) i encarar la “chicane” (9) amb el gas a tope, el cos cap a l’esquerra i pujant a 4ª.

Ja tenim a la vista la corba de nom Mirall (10). Em poso a l’esquerra del circuit amb el bidó a la dreta com a últim punt de referència, per col·locar el cos a la dreta de la moto, poder tocar els frens i baixar 2 marxes per entrar a l’interior de la corba.

Deixem actuar al fre de motor

És tant forta la frenada que bloquejo els frens i noto com la roda dels darrere es desenganxa del terra en varies ocasions! Deixo d’apretar els frens i amb el fre motor deixo córrer la moto mentre amb la pastilla del genoll dret toco la part interna de la corba i, mica en mica, obro la traçada desenganxant-me del paviment. Començo a desplaçar-me cap el piano exterior per un cop estar damunt obrir gas amb força col·locar-nos rectes damunt la moto i pujar una marxa!

Cop de gas amb una marxa de més i ja toca tornar a baixa-la. Per col·locar-nos a la dreta de la moto pressionem els frens i entrem a la corba de dretes abans de la recta (11). Tornem a llimar la pastilla dreta, obrim suaument el gas fins a tope i desplacem el cos a la dreta mentre passem per l’últim piano abans d’encarar la recta del circuit. La moto m’escup cap a la dreta on tenim el mur dels boxes, i pujo marxes com un animal per començar un cop més des del principi. Però aquest cop encapçalant el grup.

Aguantaré…?

 

Josep CMX