Un destí llunyà però ben diferent: Islàndia.
Abans de res, hem de creuar França, Alemanya i Dinamarca fins a Hirtshals
(uns 2350 km). A partir d’aquí pugem al ferri de Smyril Lines que ens portarà al nord-est d’Islàndia, concretament a Seyðisfjörður. El trajecte durarà uns quatre dies, fent una parada d’unes 6 hores a Tórshavn les (illes Fèroe).
Un punt a tenir en compte per la gent que es mareja: El trajecte és per l’Atlàntic i gairebé sempre el vaixell es belluga molt. El menjar és força car dins el ferri i sobretot no canvieu mai corones islandeses dins el ferri, el canvi és molt elevat.
La moneda islandesa no cotitza a borsa, per tant només la podem canviar dins del país.
Tot es pot pagar amb targeta de crèdit, però si canvieu moneda i pagueu en metàl·lic molts islandesos ho agrairan, ells no tenen lliure circulació de moneda, la tenen restringida. Tot el contrari pels turistes, cap trava al banc per canviar i cap trava per pagar.
Tenim una fantàstica carretera asfaltada que dóna la volta a Islàndia, cal tenir en compte que l’asfalt és molt abrasiu i el neumàtic es gastarà força. Quan deixem aquesta carretera ens trobem amb pistes, algunes d’elles són transitades, formant els típics bonys ondulats que a part de ser molestos fan miques els rodaments de les rodes i els amortisers. Jo sóc del parer de circular a poc a poc, altres diuen que ràpid per trobar la sincronització (però acabaràs trencant el xassís, o rodament o amortiser).
Si circules per pistes, també cal tenir cura amb la benzina, a l’interior són inexistents, tampoc tindrem cobertura de telefonia i haurem de travessar rius. Sempre cal informar-se abans de la profunditat dels rius que ens trobarem. Tinc companys que han hagut d’abandonar el viatge per caigudes dins dels rius i altres per trencar el xassís de la moto per l’ondulació de les pistes.
Des de la carretera principal pots veure i visitar els indrets més emblemàtics d’Islàndia, no és necessari entrar dins l’illa. Però si la moto us ho permet i entreu dins l’illa no oblidareu mai els paisatges que veureu.
Tot el país està ple d’allotjaments i càmpings, si és viatja durant els mesos d’estiu (juliol i agost), cal reservar per la gran afluència de turistes si es vol dormir en habitació. A Islàndia plou i fa molt de vent, moltes vegades és impossible poder plantar la tenda pels forts vents. Els preus no són gaire cars comparant-los amb els altres països escandinaus, entre 70 i 90 € habitació doble.
