On ha quedat l’educació viaria?

Hola motoristes!!!

No us heu adonat que últimament en la societat ha perdut la por, el respecte i les formes sobre com ens em de moure per la carretera?

Per parlar del tema, vull començar des de la base de totes les bases: el vianant.

Quan jo era petit i la meva avia em venia a recollir al col·legi per anar a dinar, ella sempre em deia (mentre m’agafava ben fort de la ma): “Abans de creuar el carrer has de mirar a un costat i a l’altre un parell de cops, per si ven un cotxe, no creuar i deixar-lo passar”.

Molts pensareu… tu com a vianant tens preferència; ho sé, però també sé que si no ho faig i un cotxe em passa per damunt, sóc jo el que va a l’ hospital.

Gràcies a aquesta actitud de pensar que tens la preferència ( que la tens, però això no vol dir que actuïs amb intel·ligència), i no mirar si venen vehicles per creuar,  s’han incrementat els accidents entre vehicle i vianant.

A dia d’avui esta ple de passos per a vianants, però us heu parat un moment en qui fa l’esforç de mirar si ve un cotxe, per si es millor creuar o deixar-lo passar?

Hi ha molts tipus de vianants “despistats”. Per posar-ne uns exemples, tenim:

• El que no aixeca el cap del seu telèfon mòbil.
• El que sempre té presa.
• El que creu que és un ser superior i està per damunt de tots.

Fins i tot el que es creu que te superpoders tipus HULK i quan veu un vehicle, sigui la velocitat que tingui aquest, ell baixa ràpid a la via com si tingués un cos immune als cops, per obligar al vehicle a frenar bruscament. Un cop aquest té el vehicle parat es passeja amb lentitud pel pas de zebra, tot orgullós… Un dia d’aquets, aquest personatge que creu que amb el seu cos pot parar un vehicle, a casa seva el ploraran.

Últimament em fixo més que mai amb la conducta de la gent en els passos de zebra que tenen semàfor. Mentre jo espero juntament amb la meva filla a que el semàfor es posi en verd, és difícil veure a algun ciutadà que respecti la senyal de prohibició.

A la que un pot, per molt que el semàfor indiqui que esta prohibit passar, ell passa,     ( per qui tingui encara dubtes li comento que el color vermell significa prohibit passar) indiferentment si l’acció molesta als demés usuaris o provoca un accident.

Ara, això si, si l’accidentat és ell, la culpa del conductor, no?

Gent gran, joves de tot tipus, és indiferent. Ells passen i en més d’una ocasió, a  l’arribar a la vorera, aixequen el cap ben alt, orgullosos de no perdre uns segons en entrar en el joc que constitueix la normativa d’una civilització ordenada.

Algun cop m’he preguntat si aquestes persones són les mateixes que exigeixen als altres vehicles d’aturar-se en el pas de zebra.

Aquestes conductes es continuen realitzant i s’incrementen en qualsevol carrer de les nostres ciutats. Tot plegat m’acaba de convèncer de que falta educació i civisme.

Que caldria fer?

Primer de tot recuperar als que ja tenim una edat l’educació, per després explicar-los als que venen darrere nostre la manera cívica i intel·ligent d’actuar.

Després, sempre he pensat que a l’escola falta una hora a la setmana d’educació viaria.

Últimament  i veient el resultat de la societat, es força qüestionable les noves assignatures que implanten i ensenyen a les escoles d’avui. Més valdria dedicar a ensenyar de ben petits la conducta de tot usuari d’una via, tant amb la teoria com amb la pràctica, i pot ser així hi guanyem una mica tots.

Un cop ja hem parlat dels vianants i que per mi SOM la BASE, continuem amb la segona escala on podríem posars als nous usuaris de patinets elèctrics, que per les ciutats passen de la vorera a la carretera i tiro perquè em toca i em dona la gana, com molts ciclistes.

Usuaris que es creuen amb tot el dret d’utilitzar la vorera dels vianants, i més val que t’apartis tu, perquè si no ells se’t emporten per davant. Creuant semàfors en vermell dels carrils dels vehicles i intercanviant les zones com si ells no haguessin de complir cap tipus de normes i els hi fos tot legal.

He vist a pares amb els seus fills intentant ensenyar que han de parar en el semàfor quan està en vermell, a baixar de la bicicleta per passar pel pas de vianants, a dur el casc, etc. Però al mateix temps aquest nen veu com un altre ciclista es salta el semàfor, passa de la carretera a la vorera sense mirar i com sempre a velocitats excessives.

Així és complicat poder fer les coses bé si els altres no son conscients de que existeix una norma de conducta per a tots.

I fora de la ciutat, per carreteres on els vehicles circulen a 90km/h, et trobes ciclistes i ciclistes, com aquell grup que en un port de muntanya baixant a la seva màxima velocitat i retallant la carretera es van ficar en contra direcció i de miracle un motorista que pujava correctament pel seu carril, va poder esquivar. Com aquesta anècdota, mil més.

On és la por a impactar contra un cotxe? On és la por a perdre la vida?

Exemples? Mil…

Si mirem al nostre col·lectiu motorista passa el mateix, sempre trobem motoristes que no volem tenir al costat.

Com per exemple el que per esmorzar es pren una ampolla de vi, o surten un grup i en cada poble que es passa, paren per prendre una cervesa i continuar… El que es fuma un porro perquè diu que el relaxa per anar en moto (després s’ofèn perquè li dic drogadicte…), etc.

També en tinc pels que es creuen que la carretera es un circuit i tracen obrint-se al carril contrari sense saber què és retrassar la frenada. Si realment no ho saps, passa pel meu canal de YouTube que tinc un video on queda explicat.

Podria posar els mateix exemples amb cotxes, camions, taxis, etc.

Dit això, vull tocar un tema que es parla poc, però crec que es important també.

Senyalo a la administració competent, la DGT i a les Clíniques Privades que et renoven el carnet de conduir.

Tant la DGT com les CLÍNIQUES PRIVADES de renovació del carnet, la ÈTICA i la POR no l’han tingut mai, ja que per RENOVAR el CARNET a persones que per edat avançadissíma han perdut totalment reflexes i actituds de conducció, que més tard PROVOQUEN entre altres ACCIDENTS per conduir a velocitats molt inferiors a la mínima establerta en la carretera o es posen en carreteres en SENTIT CONTRARI sense adonar-se’n. A aquestes administracions mai se les ha responsabilitat de deixar circular aquest tipus de persones, que no hi veuen més enllà de dos pams del seu nas.

Si després d’un accident amb aquestes persones, es demanes responsabilitat civil a les empreses o a la DGT  per  deixar conduir a gent sense cap tipus de reflexes, mobilitat o altres (s’excusen darrere unes proves dubtoses) que els transforma en un perill, un altre gall cantaria, però clar, es més fàcil fer 4 proves, cobrar i dinerets a la butxaca.

La falta d’educació, ètica, respecte i infraestructures són una de les principals responsables de que cada dia es produeixin més accidents.

Tant els vianants com els usuaris de vehicles amb o sense motor, part de la solució per evitar accidents la tenim a les nostres mans, simplement cal tornar al que ens deien els nostres avis, que potser amb menys estudis, tenien més seny.

Be espero les vostres opinions i comentaris, V’s i  gas!

El BOX de CMX