A través de les xarxes ens arriba el vídeo següent: En plena congestió viària, segurament en hora punta d’anada a la feina, s’observen els diversos carrils circulatoris d’una autovia.
Als pocs segons de vídeo podem observar una moto que avança a una velocitat notablement superior, a la resta de vehicles. A més, ho fa entremig de dos carrils, o si més no, superant al cotxe que hi havia al seu propi carril, per la seva dreta.
Ja sabem que per moure’ns més fàcilment entre el trànsit a vegades fem aquest tipus de maniobres, però si les fem, ha de ser amb la màxima cura i precaució, i adequant la velocitat a les circumstàncies de risc de la via en aquell moment. Per descomptat, cal canviar-se a un carril en el que no hi hagi ni vingui ningú, ja que sobrepassar a un altre usuari dins del seu propi carril i a sobre per la dreta, és una temeritat i una falta de respecte als altres usuaris de la via.
El cas és que el raonament no queda amb aquesta maniobra, sinó que segons després apareix un segon motorista en escena que fa exactament el mateix. Què passa? Que si un mateix no es comporta degudament a la carretera procurant no incrementar riscos, pot coincidir en que altres usuaris de la via tampoc es comportin com ho han de fer. És llavors quan hi sortim perdent com a usuaris físicament vulnerables de la xarxa viària, i ens convé fer memòria de que tot plegat es tracta de reduir riscos i de circular amb la percepció necessària i responsable d’uns riscos que són reals.
En la situació que podem veure al vídeo, un cotxe de dins del carril des del que el motorista pretenia avançar a alta velocitat (alta velocitat en contraposició amb la congestió evident del trànsit), el turisme canvia de carril sense mirar ni senyalitzar la maniobra. El final és el previsible, i la culpa? Compartida.
És dur i a vegades costa, però cal tenir el valor de fer autocrítica. La nostra accidentalitat és molt alta i no ha ha cap dels factors causants que estigui exempt de responsabilitat.
Molts ànims al company accidentat.
