L’objectiu d’aquest viatge era arribar a Irkutsk, ciutat a la vora oest del llac Baikal a la Sibèria Oriental.
Quan es prepara un viatge llarg com aquest, sovint deixa de ser un viatge turístic i es converteix en un repte, on el principal atractiu és assolir el destí passi el que passi.
No per això deixa de ser menys atractiu.
La gran majoria de viatges que realitzem la meva parella i jo, són viatges on triem els indrets concrets que volem visitar, però de tant en tant fem algun viatge on el motiu és arribar a la meta. A vegades aquests, són criticats o sovint no s’entén fer tants quilòmetres per visitar tant poc.
Abans de res, he volgut fer aquesta introducció perquè s’entengui bé aquest viatge, els preparatius i l’execució. Per diferenciar molt bé el viatge “turístic” del viatge “repte”.
Explicaré els punts més importants que crec que s’han de tenir en compte per fer un viatge llarg, sigui on sigui, especialment Rússia. Els indrets que podem visitar o deixar de visitar, en aquest cas queden en segon terme, tot i que faré uns esments dels que vam visitar i dels que sobretot es poden visitar i no ho vam fer per falta de temps.
Dos anys abans del viatge vaig decidir aprendre rus. No era la primera vegada que anava a Rússia amb moto i sabia de primera mà quins eren els problemes de no poder comunicar-te amb les persones d’un país on, majoritàriament, només parlen rus.
I realment els problemes vénen a les fronteres i en els controls policials.
Val la pena aprendre un idioma per fer un viatge? I tant. Ben segur que repetiràs i tornaràs a utilitzar el que has après en un futur.
Un altre punt important és tenir cartografia detallada en paper del país i tenir ben marcades les zones militars restringides. Per sort, el pare de la meva professora de rus és topògraf i havia treballat per l’exèrcit.
També cal fer una planificació dels dies que tenim i dels quilòmetres que s’han de fer diaris.
França, Itàlia, Àustria i Hongria són països on es pot circular força de pressa i la mitjana de quilòmetres diaris serà alta. Però cal tenir en compte que a partir d’Ucraïna i quan entrem a Rússia la mitjana no serà tan alta.
Què portem?
Res, i a partir d’aquí anem afegint alguna cosa. És broma, però cal tenir molta i molta cura en l’equipatge.
Comencem amb les eines i els recanvis que puguem necessitar. No ens refiem de trobar pneumàtics si amb el joc que portem a la moto no en tenim prou. Nosaltres vam sortir amb un joc de pneumàtics de carretera i portàvem un joc de pneumàtics mixtos Pirelli MT60 per circular per pistes.
Una bona farmaciola amb utensilis per curar talls, antibiòtics, antiinflamatoris, quelcom per tallar diarrees, col·liris pels ulls i el que creiem necessari.
El tema de la roba, la muda neta i la muda bruta, durant el camí sempre pots anar rentant la roba en una pica.
No ens deixem un trípode i la càmera fotogràfica o/i de vídeo.
Tota la documentació i planells, sobretot portem un parell de fotocòpies de tots els documents. No ens deixem el permís de circulació internacional.
El fogonet i una mica de menjar per passar un parell de dies, ja anirem comprant menjar durant el viatge.
Diners. Ni la moneda d’Ucraïna ni de Rússia la podem aconseguir aquí. L’haurem de canviar quan entrem al país. A Rússia accepten més bé la targeta Master Card que la Visa o American Express. La gestió de comprar moneda en els bancs no és tan fàcil com aquí, però s’acaba canviant els diners. És molt aconsellable portar euros i dòlars americans en metàl·lic.
Una bona assegurança mèdica personal. Aquest punt és molt important. Si la moto la perdem, no deixa de ser una moto. Si ens perdem nosaltres mateixos, no trobarem recanvis ni amb tot l’or del món.
Per passar una frontera on siguin necessari visat i permisos per al vehicle, hem de fer una previsió d’un mínim de 3 hores i sempre anar-hi a primera hora del matí. En aquest cas vam dormir a un poble d’Ucraïna, just abans de la frontera amb Rússia per poder ser-hi l’endemà ben aviat. No totes les fronteres accepten aquests tràmits, només les més importants.
Els tràmits sempre són els mateixos: presentar el visat, la invitació oficial, declaració de les pertinences que portem, tramitar l’assegurança i el permís de circulació del vehicle.
Atents amb aquest permís!!!. Caduca cada 15 dies i s’ha de renovar abans que caduqui a qualsevol oficina de policia. Si ens caduca el permís, tindrem un greu problema, perquè en aquest moment la moto deixa de ser un vehicle de trànsit turista, per ser una mercaderia entrada sense cap mena de registre, per tant una mercaderia il·legal dins el país. I sovint resulta impossible poder tornar a obtenir un permís de circulació per continuar circulant o treure el vehicle del país per retornar-lo a casa.
Si això passa i s’ha de sortir del país amb un altre mitjà que no sigui amb la moto que hem entrat, caldrà avisar a l’ambaixada o consolat espanyol a Rússia i notificar-ho per tal de no tenir problemes en els controls de duana de l’aeroport o dalt d’un tren en abandonar el país.
Pel que fa a les persones, un cop entrem al territori rus, ens han de segellar la targeta d’immigració. Si ens allotgem en un hotel, la recepció s’encarregarà del tràmit, si ens allotgem a un alberg o casa privada, aleshores nosaltres haurem de buscar una oficina on ens puguin fer el tràmit, només cal preguntar i ens hi dirigiran. Aquí anirà molt bé si podem parlar una mica de rus.
Circulant per les carreteres principals cada 100 km trobem benzineres amb 95 octans. Hem d’anar amb cura de no sobrepassar els 90 – 100 Km / h, les carreteres estan plenes de radars i les multes s’han de pagar a l’acte.
També ens trobarem sovint amb controls de policia quan canviem de províncies. Un control en sortir i un altre en entrar a la següent província. Ens demanaran on anem, el visat i la invitació.
Si podem dirigir-nos amb rus al policia, facilitarà molt la gestió. En el nostre cas, moltes vegades només ens preguntaven d’on veníem, on anàvem i sense més, ens deixaven continuar.
Tant a Ucraïna, com a Rússia els allotjaments són molt barats i els àpats també.
En aquest viatge, anàvem dos amb una moto i vam optar per no agafar la tenda per falta d’espai. I la veritat és que la despesa en allotjaments dins el territori rus no va ser gaire elevada. El preu mitjà és de 20 / 30 € dormir dues persones.
Per creuar les ciutats grans, sempre trobarem desviaments cap a les perifèries, moltes vegades aquestes carreteres de circumval·lació són sense asfaltar i plenes de forats, sembla que de cop t’hagis equivocat de carretera però només cal seguir el trànsit de camions i no preocupar-se.
A Kíev val la pena parar-se un dia, és una capital enorme i arquitectònicament molt rica.
Vam deixar la visita de Moscú per a la tornada. Volíem avançar per passar els Urals i entrar a la Sibèria occidental.
Prop de la ciutat d’Omsk, en una benzinera, ens vam trobar dos vehicles anglesos que estaven fent el Mongol Ral·li. Ens van explicar que els hi caducava el visat de Rússia i necessitaven entrar abans de dos dies al territori Kazakh o Mongol, però s’havien trobat que a dues fronteres no els deixaven entrar amb els vehicles. Aleshores els hi vam explicar que no a totes les fronteres podien fer els tràmits dels vehicles. En els nostres mapes ens marcaven les fronteres on podien entrar vehicles estrangers i els hi vam indicar la propera frontera més a prop.
Em va fer il·lusió creuar Novosibirsk. A finals dels 80’ havia llegit un article al Solomoto d’un motorista que havia fet Barcelona – Novosibirsk. Allò era anar a la fi del món i la ciutat em recordava aquelles pàgines llegides.
Al sud de Novosibirsk, a uns 700 km, trobem la regió natural dels Monts Altai. És una zona turística russa on podem fer excursions a peu, muntar a cavall o practicar ràfting. Un paradís dels esports de muntanya.
De Kansk a Irkutsk hi havia un tram de 300 km de pista, no hi havia asfalt i la pista estava en molt mal estat. Actualment ja està tot asfaltat.
Aquest tram de pista s’havia de fer en tres dies. Durant el trajecte, trobàvem camions bolcats i forats al terra de més d’un metre de profunditat.
Finalment arribem a Irkutsk i enfilem direcció nord cap al Llac Baikal. El Baikal és el llac més gran i profund del món. De fet és com un mar però d’aigua dolça. Tota la zona del Baikal és preciosa.
Tràiler del viatge
