Dia1

El dia 1 vaig fer el trajecte Girona-Niça, no havia dormit bé dels nervis i estava força cansat però a nivell de conducció tot perfecte i ràpid. A nivell de Niça sí que hi va haver l’únic incident, un cotxe va canviar de carril a l’autopista sense mirar i el vaig haver d’esquivar, res més en tota la setmana, o sigui, més segur que qualsevol matí a Barcelona.
Aquest dia vaig desviar-me a Saint-Tropez cosa que va ser un error, ja que hi havia terribles embussos de trànsit i una xafogor infernal total per anar al poble a fer-se la foto… després a la nit a l’hotel dutxa reparadora, però em va costar trobar on sopar ja que era dilluns i molts llocs tancaven per descans setmanal.
El tràfic a la zona de Marsella-Niça per la costa és infernalment lent, zona a evitar!

1626625641249.png

Iots al port de Saint Tropez (per cert, en Luis de Funes no hi era, EPD)

1626625706656.png
Vista de Niça des de les parts més a tocar mar dels Alps.

DIA 2

Per evitar la costa vaig sortir tot animat direcció Isola 2000, una estació d’esquí i pas de muntanya a 2000 metres als alps marítims entre França i Itàlia. A l’arribar a Plan du Var i la Rivière un embús terrible, la policia havia tallat la M6102 i no et deixaven seguir cap als ports de muntanya. Com que desconec el terreny i no veia clar poder seguir, i el policia de molt males maneres em va contestar que si volia anar a Itàlia passés per Niça, vaig tornar a desfer tot el camí i a dirigir-me de nou a la costa. El trànsit suportable i moltes obres a l’autopista italiana destí Gènova. Els límits en autopista són de 130 km/h excepte alguns trams de 110 o pluja, i la majoria condueixen a aquesta velocitat (130) o una mica per sobre del límit (140-150). Aquesta autopista de Niça a Gènova està a rebentar de radars de tram, fent totalment i absolutament impossible correr a qualsevol persona que no conegui bé el terreny i les càmeres. La costa Genovesa és molt bonica però amb una calor gran, i el meu mòbil es negava a agafar cobertura a Itàlia fins que vaig trobar com tocar la configuarció vàries hores més tard, havent dinat, on finalment vaig trobar un bar al poble de Varesse on em volien deixar el wifi.

1626625691401.png
Canolli sicilià amb nata fresca i pistatxo, postre típic Sicilià que em va acompanyar havent dinat.

Un cop arreglat el tema del mòbil, i afegint l’experiència d’una parella Gironina que vaig trobar a l’autopista que feien un viatge similar, em vaig adonar que això que havia fet era molt estúpid ja que, ni per diners ni per temps, ni per estrès, era bona idea travessar tot França conduint en moto per autopista comparat amb agafar el ferri Barcelona-Gènova, que et deixa a menys de 2 hores de Milà i per tant a menys de 2 hores i mitja conduint dels millors ports dels Alps al nord d’Itàlia.

Deixant enrere la costa travesses encara alguns tunels més (tota la zona entre Niça i Gènova és molt muntanyosa) i arribes a la plana on hi ha MIlà, allà les autopistes són amples, bon asfalt i traçades amb tiralínies, visibilitat perfecta i bona conservació. Allà no sembla que els interessi posar radars, i si hagués tinguta una moto RR i hagués volgut hauria pogut arribar a Milà en menys que en Marquez dóna la volta a Montmeló, però no va ser el cas.
Mentre creuava aquests àmplis terrenys assolellats amb el control de velocitat a 130km/h i deixant-me avançar per quasi tots els cotxes anava gaudint del paisatge i pensava, recoi, això és molt verd, com pot ser tan verd amb aquest sol?
A l’arribar a les rondes de Milà va començar a ploure i ho vaig entendre, era pluja suau i no sabia si parar a abrigar-me o no, quan ho vaig fer, va parar poc després i em vaig començar a fregir dintre el vestit de pluja com un pollastre a l’ast.
Se’m va fer una mica llarg pel trànsit que hi havia (era hora de sortir de la feina i anar a casa i sempre es fan embussos ja que la majoria de la gent viu a fora Milà i escull el cotxe per anar a treballar a la ciutat). Però, en qualsevol cas, finalment vaig arribar al Llac Como. L’autopista del llac Como estava tallada per obres i després d’avançar quilòmetres de cotxes aturats per l’esquerra esquivant com podia els miralls amb les maletes laterals i el bagul, vaig arribar a Mandello Del Lario.

1626626270828.png

Em vaig parar a fer la foto de rigor a l’entrada del poble amb els cartells lluminosos del centenari de la Moto Guzzi.
Finalment vaig arribar al Bed and Breakfast de turisme rural, tot i que era barat, el recomano molt, ja que tenia unes vistes espectaculars des de l’habitació:

1626626366073.png

El Llac Como és la mar de bonic, amb tot de poblets amb encant, però com diuen els locals, el clima és inestable (alpí) i mai se sap què farà.
Poc després d’allotjar-me a l’habitació vaig assabentar-me dels diluvis a Suissa i Alemanya, i vaig estar xerrant llargament amb un altre hoste de l’hotel, un ciclista alemany que buscava passar les vacances fent ports de muntanya. Aproximadament a les 7 va començar un diluvi brutal que ens va deixar refugiats a l’hotel durant dues hores. Mentre xerràvem em deia que venia de fer el pas Stelvio el dia abans amb la bici, i que auqell dia l’havia atravessat amb cotxe, que li havia costat tot el dia i que el clima era horrible al nord.
Finalment cap a les 9 vam anar a un bar local, un dels pocs que estava obert, i que tenia un sopar força econòmic pel que és itàlia del nord (entre 10 i 20 euros, el més normal a la zona en un restaurant és entre 30 i 40).
Ell anava cap al sud buscant sol, i jo encara tenia una altra nit a Mandello per prendre una decisió sobre el futur del viatge, que cada cop semblava més lluny d’anar sobre el previst. EL problema era però que ja tenia pagada una reserva d’hotel a la frontera austríaca i no podia recuperar els idners.
Al menys, però, vaig demanar a l’hotel que em posèssin l’esmorzar gratis, l’últim dia em van dir que acceptaven, ja que era propietari d’una Moto Guzzi com el propietari, moto feta al mateix poble… (ho dic seriosament, va anar així!)

Dia 3

El dia 3 el vaig començar amb la intenció de visitar la fàbrica i museu de Moto Guzzi, però estava tancat per reformes i no obriran fins al setembre vinent. S’esperava pluja al migdia, així que vaig anar a comprar menjar per fer-me sopar i un paraigua.

1626626768797.png
Part antiga de Mandello
1626626786560.png
Entrada de la nova fàbrica
1626626795416.png
Dinar al bar motard
1626626803112.png
Entrada a la fàbrica antiga

El poble és molt bonic, i després de dinar en un bar motard decorat amb temes de Moto Guzzi vaig decidir anar en barca a Bellaggio, un dels punts més turístics del llac.
Immediatament després d’arribar es va posar a ploure, cosa que em va permetre amortitzar el paraigua. Vaig visitar els jardins de Villa Mezzi, atracció local a Bellaggio, i em vaig dirigir altre cop al port per soplujar-me del diluvi en potència.
A les 18.05 esperava i esperava la barca i no arribava, vaig parlar amb el personal del servei i em van dir que havia marxat, justament de l’altra punt del port on ens havia deixat, i tenint en compte que no hi ha cap cartell ni cap informació ni cap manera de saber on arriben i on marxen les barques. Es veu que dia sí dia també deixen als turistes tirats.

1626627066888.png

L’alternativa era pagar de nou, anar a Varenna, i d’allà, intentar anar en tren a Mandello on tenia la moto i l’hotel. Com que n’estava fart i no tenia bateria al mòbil, vaig buscar un taxista. Em va dir que em podia dur, però que era un trajecte de 110 euros. Hi havia una família d’alemanys que estava en la mateixa tesitura que jo, i vaig parlar amb ells i vam pagar el taxi a mitges. Me’n vaig anar a Mandello i a l’hotel, i em vaig tancar a sopar a la habitació i a reflexionar sobre el futur del viatge.
Des del vaixell al llac es veia al nord el parc nacional de l’Stelvio, o més ben dit, no es veia ja que el que es veia eren cortines de pluja tot el dia.
Vaig consultar la météo per l’Stelvio i deia pluja tot el dia amb possibilitat de neu, i tempestes a Àustria.
Ja havia perdut uns 70 euros inútilment al taxi i renunciar a seguir era perdre 95 euros més en allotjament, però vaig prendre la decisió: me n’aniria a on fes més bon temps. Si anava cap a Roma podia agafar eventualment un ferri i anar a Barcelona, o seguia cap als Alps francesos i acabava a casa en moto al cap d’uns dies.

Dia 4

Havent esmorzat vaig agafar el telèfon i vaig reservar un hotel a Gap, França. Vaig agafar la moto i vaig anar en direcció Turí, altre cop autopistes rectes i avorrides, i cotxes passant a tota pastilla, però anava concentrat i sense parar cap a la frontera. A l’arribar a la vall de Susa feia fred, però es podia suportar sense problemes. Em vaig parar al darrer poble a dinar (Ors). Allà l’activitat, a diferència del que havia vist fins ara, era brutal: motos a tot arreu, especialment gent per fer off-road, i molts turistes joves. Em vaig parar a fer gasolina i a menjar el meu darrer àpat italià del viatge.

1626627464303.png
Bistec
1626627472142.png
Polenta amb salsitxa

La continuació del dia 4 implicava passar la frontera per Montginebre. Aquesta ascensió és brutal, puges ràpidament muntanya amunt per tunels i forquilles, tot i que és més nivell autovia que no nivell carretera secundària, i arribes a un altiplà amb pistes d’esquí. La policia francesa avorrida i enfredolida ni et mira, i pots començar a baixar més i més forquilles cap a Briançon. L’asfalt està perfecte i si no anéssis en maletes carregades podries deixar-t’hi mig genoll. (Bé, potser algú que en sàpiga més que jo es dedica a polir el canto de les maletes igualment!)

Aquests pobles són tots molt turístics, tan a nivell de moto com de bicicleta com d’esquí, i a nivell cultural estan plens de castells i fortaleses imponents de la primera i segona guerra mundial, de quan se les tenien francesos i italians:

1626627681028.png

El paisatge de tota la zona és espectacular, i vas travessant tots els poblets que quan fan el Tour de France surten per la tele.
Per no avorrir-me de camí a GAP havia calculat anar ràpid i amb temps per arribar a fer al menys un coll de la Ruta dels Grans Alps (una ruta motera famosa que puja fins als 2000 i pico metres vàries vegades). Em vaig dirigir a Coll de Vars,

1626627782578.png
1626627878957.jpeg

I vaig decidir fer honor a la nostra pàgina-fòrum enganxant una enganxina al pal:

1626627907797.png

A dalt hi havia ciclistes i moters a punta pala, sobretot moters, i em vaig dirigir al refugi a prendre xocolata desfeta, ja que feia fred de dos parells de collons.

1626627951194.png

A la baixada feia humitat però no pluja, i passaves per carreteretes amb un paisatge espectacularment bonic, i a més, ple de motards. A part, una avantatge és que normalment els conductors fracnesos, a diferència dels d’aquí, faciliten l’avançament a les motos i que trobes molts bars i comerços que diuen “moters benvinguts” i inclús “les motos poden aparcar sota teulat” amb la qual cosa et sents molt ben acollit, i trobes que la gent també és amable quan hi parles.
Com a bon gironí puc estimar fer la collada de tosses, però la veritat és que si vols anar amb moto, no he vist res als pirineus que arribi exactament al nivell dels Alps. És com un afegit més. Centenars de quilòmetres quadrats de muntanya amb bones carreteres que no te les acabes, i altures que en el menor dels casos són de 2000 metres sobre el nivell del mar. Hi heu d’anar sí o sí!

1626628252159.png
1626628266683.png

En la nota negativa, aquest dia se’m va esquerdar i trencar el protector del col·lector d’escapament dret.

Finalment, vaig arribar a l’hotel i em vaig prendre una gran gerra de cervesa com a recompensa.

DIA 5

Vaig optar per quedar-me a la zona de Gap, i dirigir-me al sud-oest (entre Gap i Ais en Provença) per passar per les zones de la ruta de la Lavanda. No són alps, però també és una zona molt xula per les motos, i també està plé de gent en moto i turistes, però amb la diferència que en cap moment creus que hi hagi massa trànsit a les carreteres. Vull dir que els cotxes són contats i et deixen que els avancis fàcilment per ajudar-te a passar bé l’estona, amb la qual cosa t’ho passes de conya fent revolts un rere l’altre i veient paisatges espectaculars i ports de muntanya.

1626628383946.png
1626628424477.png
1626628434629.png
1626628445679.png
1626628455991.png
1626628463491.png
1626628472919.png
1626628484733.png

Al final del dia 6, després d’haver-me banyat en un llac, d’haver dinat de pícnic, i d’haver.me passat el dia fent revolts i quadrant-me el cul, vaig arribar a l’hotel i em vaig fotre un merescut plat típic per només 13 euros:

1626628574901.png

Tip i feliç vaig anar a dormir com un soc i em vaig despertar per fer la última etapa.

DIA 6

Vaig decidir fer la tornada a Girona, ja que només eren unes 5-6 hores de carretera. L’hotel també estava ple de moters, inclús motoristes catalans amb un parell de BMW o motoristes alemanys amb unes KTM super adventure, però em vaig fer més, per raons obvies, amb una parella que viatjava en GUzzi i també venia d’Itàlia:

1626628694353.png
218290065_337129234539832_8116103073806893238_n_LI.jpg

Després de parlar una estona de motos i modificacions i xuxes per muntar a la V85TT i de rutes em vaig dirigir cap a Avignon per fer una parada cultural:

1626628783104.png
1626628794438.png
1626628805508.png

Cap a les 4 de la tarda ja només quedava agafar la moto i fer les 4 hores que quedaven fins a la frontera francoespanyola. Únic incident que passant Narbona vaig veure un incendi i també l’autopista estava plena de trossos d’una caravana a la que li havia explotat una roda i s’havia acabat arrastrant fins a la vora a esperar la grua.

Vaig travessar la frontera cap a les 7 de la tarda i vaig decidir , després de l’experiència, que ni de conya li volia donar més diners a Abertis i a tota aquesta màfia de les autopistes ja que, una cosa us puc dir: nosaltres les tenim caríssimes com a tot arreu, però llavors comparades amb les d’Itàlia o França l’asfalt fot pena, no sé com no ens queixem més la veritat, perquè està clar que ens estan prenent el pèl a base de bé amb tot això. En aquests altres països sembla que no necessites ni que la suspensió treballi!
Així doncs, decidit que no pagaria autopista vaig agafar la nacional II i vaig descobrir que entre Pont de Molins i Figueres han posat dos o tres radars de tram nous, dels que aviso per si no ho sabíeu. Finalment, vaig agafar una carretera de revolts que m’agrada direcció a casa i vaig reflexionar sobre el feliç, malgrat tot, que m’ha fet poder fer aquest viatge i com en el futur puc evitar errors i gaudir finalment dels alps italians, ja que en aquesta ocasió no ha pogut ser del tot com jo volia!
Salut, gas i V’s! I animeu-vos, va, a veure si al 2022 la fem grossa!

Podeu veure el fil original d’aquest viatge fent clic aquí