Firmem per l’enduriment de les penes per homicidi imprudent a la carretera

0
6

Motoristes! Escrivim aquest article perquè fa més de dos anys, un noi anomenat Josep Boan Rosanes va perdre la vida perquè un turisme va envair el carril contrari a 130 km/h, en una comarcal sense voral limitada a 70 km/h. El conductor no anava begut ni drogat, fou un imprudent que no va entrar a presó i que a dia d’avui està conduint. Ens agradaria unir-nos a la petició que fa la seva mare des de la plataforma Change.org, en que demana un enduriment de l’article del Codi Penal que fa referència als homicidis imprudents comesos en carretera per vehicles a motor. Toca un pas més, toca firmar per intentar canviar la llei, una llei que ja no pot protegir al Josep, però que ens pot protegir a la resta. Perquè si aquest desgraciat, que conduïa amb plenes facultats de raonament, hagués sabut que enlloc de no passar per la presó s’hi passaria una colla d’anys, potser hagués respectat el límit de velocitat de la via, i no hagués arribat a envair el carril contrari.

Us deixem amb l’escrit de la petició de la seva mare a Change.org, a més d’una sèrie de fils de Twitter en que explica la seva causa, i també un enllaç directe per poder firmar la petició del canvi de legislació:

DEMANEM UNA MAJOR CONDEMNA PER ALS DELINQUENTS VIALS

El meu nom no importa. Només sóc una mare. La mare d’un noi meravellós que només ha pogut fer 20 anys, 3 mesos i 21 dies. El meu fill es diu JOSEP BOAN ROSANES. I el Josep no podrà gaudir de la vida que el pare i jo li vam donar perquè un conductor va decidir trepitjar l’accelerador i circular a més de 130 km/h per una carretera comarcal sense voral. No va fer cas a cap dels senyals que li advertien que s’estava acostant a un revolt perillós i que havia de reduir a 70 km/h. Va obviar tres senyals. No va aixecar el peu de l’accelerador. No va frenar. I en arribar al revolt, el vehicle que conduïa va envair el carril per on circulava el Josep. I després del Josep circulava el seu pare, que va veure horroritzat com un míssil impactava contra la moto que conduïa el nostre fill. I va tornar a casa sense ell.

I què li va passar al conductor del cotxe després d’emportar-se al nostre fill? Res de res. Després de passar per una revisió mèdica, va tornar a casa. I 15 dies després d’haver matat el Josep, publicava una foto assegut en un bar, el dit polze alçat en senyal de victòria, al seu costat un amic i tots dos davant una bona truita de patates. I sota la foto un text titulat “Quan la vida et dóna una segona oportunitat”. I en el text en què explica com és d’important viure, afegeix una llista amb totes les coses que farà a partir d’aquell moment, les coses que tenia dret a fer Josep, el meu fill. Però no dedica ni una línia a explicar que ha robat la vida a una altra persona. Sembla que no és conscient que ell no és víctima d’un accident sinó el responsable d’un sinistre. I són conductors com ell, conductors que no respecten les normes, que creuen que poden conduir els seus cotxes com si estiguessin en un circuit de carreres, els que causen la mort de centenars de persones cada any i el conseqüent dolor dels milers de persones que els han perdut.

La sinistralitat vial és una xacra. Ho mostra l’elevat nombre de morts i ferits que cada any ocasiona el trànsit rodat. Durant l’any 2022 es van registrar 1.042 sinistres mortals en què van morir 1.145 persones (són només les registrades en les 24 hores següents als sinistres. Les que moren després d’aquestes 24 hores no computen en aquesta estadística) i 4.008 més van resultar ferides greus, segons dades de la DGT. I després de cada xifra, hi ha persones amb nom i cognoms, amb famílies i amics que han de continuar vivint amb les seqüeles derivades de la delinqüència viària.

El meu fill és un dels números de la llista que la DGT va publicar el 2020. Em nego a acceptar que el meu fill, els nostres fills, siguin només un número en un telenotícies, un percentatge en una roda de premsa o un simple tuit de 280 caràcters.

I els homicides? Què sabem dels que han matat els nostres fills, germans, pares, amics…? Què en diuen els polítics, els responsables de trànsit, els jutges i fiscals o els mitjans de comunicació? Doncs ens expliquen poc o res. Per què justament no els acostuma a passar RES. ELS DELINQUENTS VIALS REPRESENTEN EL 9% DE LA POBLACIÓ PENITENCIÀRIA. I segons dades de la Fiscalia de Seguretat Viària a Galícia, NOMÉS UN 2% DELS DELINQUENTS VIALS INGRESSEN A PRESÓ i la majoria ho fa per la suma de condemnes menors, no per haver causat la mort a ningú.

I què estableix el Codi Penal espanyol per al delicte d’homicidi imprudent greu? Quina és la condemna per a un homicida, per a la persona que ha privat de la vida a una altra perquè no ha respectat cap de les normes de prudència més elemental per a tothom que condueix un vehicle de motor i ho ha transformat una arma?

ARTICLE 142 DEL CODI PENAL

El que per imprudència greu causi la mort d’un altre, serà castigat, com a reu d’homicidi imprudent, amb la pena de presó d’un a quatre anys.

Si l’homicidi imprudent s’ha comès utilitzant un vehicle de motor o un ciclomotor, també s’ha d’imposar la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d’un a sis anys. Als efectes d’aquest apartat, es reputa en tot cas com a imprudència greu la conducció en què la concurrència d’alguna de les circumstàncies que preveu l’article 379 determini la producció del fet.

A Espanya, matar una altra persona en un sinistre vial es condemna amb un mínim d’un any i un màxim de quatre de presó i cap sanció econòmica. A França, la condemna és de 3 o 5 anys de presó (depenent de la gravetat de l’homicidi i sense cap marge d’elecció per al jutge) a que se sumen sancions econòmiques de 45.000 o 75.000 euros per a l’homicida.

I què determina a Espanya la gravetat de l’homicidi? La gravetat de l’homicidi queda determinada per l’article 379

ARTICLE 379 DEL CODI PENAL

El que conduís un vehicle de motor o un ciclomotor a velocitat superior a seixanta quilòmetres per hora en via urbana o en vuitanta quilòmetres per hora en via interurbana a la permesa reglamentàriament, serà castigat amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb la de multa de sis a dotze mesos o amb la de treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies, i, en qualsevol cas, amb la de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps superior a un i fins a quatre anys.

A països del nostre entorn com França o Itàlia, la velocitat a superar és de 50 km sobre la màxima permesa, 30 km per hora menys que al nostre codi penal. La diferència és prou significativa perquè els delinqüents vials d’homicidi imprudent greu al nostre país quedin impunes. I aquesta laxitud a la llei ia l’aplicació de la llei per part dels jutges és el motiu pel qual l’homicida del meu fill, l’homicida del Josep, però també el de l’Edu, i el del Biel, i el de la Lorena i el del Daniel hagi estat condemnat per homicidi imprudent greu a la pena màxima en no tenir antecedents: 2 anys de presó sense ingrés a presó, cap sanció econòmica i tres anys i mig de retirada de carnet en el moment en què la sentència sigui ferma . El conductor que ha matat al Josep i que ja ha estat condemnat en primera instància, encara condueix.

I és per tot el que heu llegit que us demano que signeu aquesta petició de reforma de la 142 del Codi Penal espanyol. Us ho demano pel Josep, el meu fill i també per i pels vostres.

Moltíssimes gràcies.

La mare de Josep Boan Rosanes

Enllaços i tuits d’interès

Ah… i per si algú dubta de si val la pena intentar canviar les coses nosaltres mateixos amb firmes, o no, aquí teniu una bona mostra del que pensa part de la societat sobre les víctimes d’accidents de moto, que és dir-li a una mare a la que li han matat al fill, que la culpa és d’ell per anar en moto…

Fil de debat al fòrum

Gràcies al company @pepprats per empènyer la campanya de donar a conèixer aquesta causa.

Leave a reply

Please enter your comment!
Please enter your name here