Serra
Residència habitual: Sobre Rodes
Rider
Editor Wiki
Holaaaa bon dia !
Aquí per compartir-vos la meva experiència 2021 als Alps! Finalment no ha estat cap somni i prou, sinó un fet real!
Dia1
el dia 1 vaig fer el trajecte Girona-Niça, no havia dormit bé dels nervis i estava força cansat però a nivell de conducció tot perfecte i ràpid. A nivell de Niça sí que hi va haver l'únic incident, un cotxe va canviar de carril a l'autopista sense mirar i el vaig haver d'esquivar, res més en tota la setmana, o sigui, més segur que qualsevol matí a Barcelona.
Aquest dia vaig desviar-me a Saint-Tropez cosa que va ser un error, ja que hi havia terribles embussos de trànsit i una xafogor infernal total per anar al poble a fer-se la foto... després a la nit a l'hotel dutxa reparadora, però em va costar trobar on sopar ja que era dilluns i molts llocs tancaven per descans setmanal.
El tràfic a la zona de Marsella-Niça per la costa és infernalment lent, zona a evitar!
Iots al port de Saint Tropez (per cert, en Luis de Funes no hi era, EPD)
Vista de Niça des de les parts més a tocar mar dels Alps.
DIA 2
Per evitar la costa vaig sortir tot animat direcció Isola 2000, una estació d'esquí i pas de muntanya a 2000 metres als alps marítims entre França i Itàlia. A l'arribar a Plan du Var i la Rivière un embús terrible, la policia havia tallat la M6102 i no et deixaven seguir cap als ports de muntanya. Com que desconec el terreny i no veia clar poder seguir, i el policia de molt males maneres em va contestar que si volia anar a Itàlia passés per Niça, vaig tornar a desfer tot el camí i a dirigir-me de nou a la costa. El trànsit suportable i moltes obres a l'autopista italiana destí Gènova. Els límits en autopista són de 130 km/h excepte alguns trams de 110 o pluja, i la majoria condueixen a aquesta velocitat (130) o una mica per sobre del límit (140-150). Aquesta autopista de Niça a Gènova està a rebentar de radars de tram, fent totalment i absolutament impossible correr a qualsevol persona que no conegui bé el terreny i les càmeres. La costa Genovesa és molt bonica però amb una calor gran, i el meu mòbil es negava a agafar cobertura a Itàlia fins que vaig trobar com tocar la configuarció vàries hores més tard, havent dinat, on finalment vaig trobar un bar al poble de Varesse on em volien deixar el wifi.
Canolli sicilià amb nata fresca i pistatxo, postre típic Sicilià que em va acompanyar havent dinat.
Un cop arreglat el tema del mòbil, i afegint l'experiència d'una parella Gironina que vaig trobar a l'autopista que feien un viatge similar, em vaig adonar que això que havia fet era molt estúpid ja que, ni per diners ni per temps, ni per estrès, era bona idea travessar tot França conduint en moto per autopista comparat amb agafar el ferri Barcelona-Gènova, que et deixa a menys de 2 hores de Milà i per tant a menys de 2 hores i mitja conduint dels millors ports dels Alps al nord d'Itàlia.
Deixant enrere la costa travesses encara alguns tunels més (tota la zona entre Niça i Gènova és molt muntanyosa) i arribes a la plana on hi ha MIlà, allà les autopistes són amples, bon asfalt i traçades amb tiralínies, visibilitat perfecta i bona conservació. Allà no sembla que els interessi posar radars, i si hagués tinguta una moto RR i hagués volgut hauria pogut arribar a Milà en menys que en Marquez dóna la volta a Montmeló, però no va ser el cas.
Mentre creuava aquests àmplis terrenys assolellats amb el control de velocitat a 130km/h i deixant-me avançar per quasi tots els cotxes anava gaudint del paisatge i pensava, recoi, això és molt verd, com pot ser tan verd amb aquest sol?
A l'arribar a les rondes de Milà va començar a ploure i ho vaig entendre, era pluja suau i no sabia si parar a abrigar-me o no, quan ho vaig fer, va parar poc després i em vaig començar a fregir dintre el vestit de pluja com un pollastre a l'ast.
Se'm va fer una mica llarg pel trànsit que hi havia (era hora de sortir de la feina i anar a casa i sempre es fan embussos ja que la majoria de la gent viu a fora Milà i escull el cotxe per anar a treballar a la ciutat). Però, en qualsevol cas, finalment vaig arribar al Llac Como. L'autopista del llac Como estava tallada per obres i després d'avançar quilòmetres de cotxes aturats per l'esquerra esquivant com podia els miralls amb les maletes laterals i el bagul, vaig arribar a Mandello Del Lario.
Em vaig parar a fer la foto de rigor a l'entrada del poble amb els cartells lluminosos del centenari de la Moto Guzzi.
Finalment vaig arribar al Bed and Breakfast de turisme rural, tot i que era barat, el recomano molt, ja que tenia unes vistes espectaculars des de l'habitació:
El Llac Como és la mar de bonic, amb tot de poblets amb encant, però com diuen els locals, el clima és inestable (alpí) i mai se sap què farà.
Poc després d'allotjar-me a l'habitació vaig assabentar-me dels diluvis a Suissa i Alemanya, i vaig estar xerrant llargament amb un altre hoste de l'hotel, un ciclista alemany que buscava passar les vacances fent ports de muntanya. Aproximadament a les 7 va començar un diluvi brutal que ens va deixar refugiats a l'hotel durant dues hores. Mentre xerràvem em deia que venia de fer el pas Stelvio el dia abans amb la bici, i que auqell dia l'havia atravessat amb cotxe, que li havia costat tot el dia i que el clima era horrible al nord.
Finalment cap a les 9 vam anar a un bar local, un dels pocs que estava obert, i que tenia un sopar força econòmic pel que és itàlia del nord (entre 10 i 20 euros, el més normal a la zona en un restaurant és entre 30 i 40).
Ell anava cap al sud buscant sol, i jo encara tenia una altra nit a Mandello per prendre una decisió sobre el futur del viatge, que cada cop semblava més lluny d'anar sobre el previst. EL problema era però que ja tenia pagada una reserva d'hotel a la frontera austríaca i no podia recuperar els idners.
Al menys, però, vaig demanar a l'hotel que em posèssin l'esmorzar gratis, l'últim dia em van dir que acceptaven, ja que era propietari d'una Moto Guzzi com el propietari, moto feta al mateix poble... (ho dic seriosament, va anar així!)
Dia 3
El dia 3 el vaig començar amb la intenció de visitar la fàbrica i museu de Moto Guzzi, però estava tancat per reformes i no obriran fins al setembre vinent. S'esperava pluja al migdia, així que vaig anar a comprar menjar per fer-me sopar i un paraigua.
part antiga de Mandello
entrada de la nova fàbrica
dinar al bar motard
entrada a la fàbrica antiga
El poble és molt bonic, i després de dinar en un bar motard decorat amb temes de Moto Guzzi vaig decidir anar en barca a Bellaggio, un dels punts més turístics del llac.
Immediatament després d'arribar es va posar a ploure, cosa que em va permetre amortitzar el paraigua. Vaig visitar els jardins de Villa Mezzi, atracció local a Bellaggio, i em vaig dirigir altre cop al port per soplujar-me del diluvi en potència.
A les 18.05 esperava i esperava la barca i no arribava, vaig parlar amb el personal del servei i em van dir que havia marxat, justament de l'altra punt del port on ens havia deixat, i tenint en compte que no hi ha cap cartell ni cap informació ni cap manera de saber on arriben i on marxen les barques. Es veu que dia sí dia també deixen als turistes tirats.
L'alternativa era pagar de nou, anar a Varenna, i d'allà, intentar anar en tren a Mandello on tenia la moto i l'hotel. Com que n'estava fart i no tenia bateria al mòbil, vaig buscar un taxista. Em va dir que em podia dur, però que era un trajecte de 110 euros. Hi havia una família d'alemanys que estava en la mateixa tesitura que jo, i vaig parlar amb ells i vam pagar el taxi a mitges. Me'n vaig anar a Mandello i a l'hotel, i em vaig tancar a sopar a la habitació i a reflexionar sobre el futur del viatge.
Des del vaixell al llac es veia al nord el parcf nacional de l'Stelvio, o més ben dit, no es veia ja que el que es veia eren cortines de pluja tot el dia.
Vaig consultar la météo per l'Stelvio i deia pluja tot el dia amb possibilitat de neu, i tempestes a Àustria.
Ja havia perdut uns 70 euros inútilment al taxi i renunciar a seguir era perdre 95 euros més en allotjament, però vaig prendre la decisió: me n'aniria a on fes més bon temps. Si anava cap a Roma podia agafar eventualment un ferri i anar a Barcelona, o seguia cap als Alps francesos i acabava a casa en moto al cap d'uns dies.
dia 4
havent esmorzat vaig agafar el telèfon i vaig reservar un hotel a Gap, França. Vaig agafar la moto i vaig anar en direcció Turí, altre cop autopistes rectes i avorrides, i cotxes passant a tota pastilla, però anava concentrat i sense parar cap a la frontera. A l'arribar a la vall de Susa feia fred, però es podia suportar sense problemes. Em vaig parar al darrer poble a dinar (Ors). Allà l'activitat, a diferència del que havia vist fins ara, era brutal: motos a tot arreu, especialment gent per fer off-road, i molts turistes joves. Em vaig parar a fer gasolina i a menjar el meu darrer àpat italià del viatge. (continuarà, ja que el post només em deixa posar 10 fotos!)
Aquí per compartir-vos la meva experiència 2021 als Alps! Finalment no ha estat cap somni i prou, sinó un fet real!
Dia1
el dia 1 vaig fer el trajecte Girona-Niça, no havia dormit bé dels nervis i estava força cansat però a nivell de conducció tot perfecte i ràpid. A nivell de Niça sí que hi va haver l'únic incident, un cotxe va canviar de carril a l'autopista sense mirar i el vaig haver d'esquivar, res més en tota la setmana, o sigui, més segur que qualsevol matí a Barcelona.
Aquest dia vaig desviar-me a Saint-Tropez cosa que va ser un error, ja que hi havia terribles embussos de trànsit i una xafogor infernal total per anar al poble a fer-se la foto... després a la nit a l'hotel dutxa reparadora, però em va costar trobar on sopar ja que era dilluns i molts llocs tancaven per descans setmanal.
El tràfic a la zona de Marsella-Niça per la costa és infernalment lent, zona a evitar!
Iots al port de Saint Tropez (per cert, en Luis de Funes no hi era, EPD)
Vista de Niça des de les parts més a tocar mar dels Alps.
DIA 2
Per evitar la costa vaig sortir tot animat direcció Isola 2000, una estació d'esquí i pas de muntanya a 2000 metres als alps marítims entre França i Itàlia. A l'arribar a Plan du Var i la Rivière un embús terrible, la policia havia tallat la M6102 i no et deixaven seguir cap als ports de muntanya. Com que desconec el terreny i no veia clar poder seguir, i el policia de molt males maneres em va contestar que si volia anar a Itàlia passés per Niça, vaig tornar a desfer tot el camí i a dirigir-me de nou a la costa. El trànsit suportable i moltes obres a l'autopista italiana destí Gènova. Els límits en autopista són de 130 km/h excepte alguns trams de 110 o pluja, i la majoria condueixen a aquesta velocitat (130) o una mica per sobre del límit (140-150). Aquesta autopista de Niça a Gènova està a rebentar de radars de tram, fent totalment i absolutament impossible correr a qualsevol persona que no conegui bé el terreny i les càmeres. La costa Genovesa és molt bonica però amb una calor gran, i el meu mòbil es negava a agafar cobertura a Itàlia fins que vaig trobar com tocar la configuarció vàries hores més tard, havent dinat, on finalment vaig trobar un bar al poble de Varesse on em volien deixar el wifi.
Canolli sicilià amb nata fresca i pistatxo, postre típic Sicilià que em va acompanyar havent dinat.
Un cop arreglat el tema del mòbil, i afegint l'experiència d'una parella Gironina que vaig trobar a l'autopista que feien un viatge similar, em vaig adonar que això que havia fet era molt estúpid ja que, ni per diners ni per temps, ni per estrès, era bona idea travessar tot França conduint en moto per autopista comparat amb agafar el ferri Barcelona-Gènova, que et deixa a menys de 2 hores de Milà i per tant a menys de 2 hores i mitja conduint dels millors ports dels Alps al nord d'Itàlia.
Deixant enrere la costa travesses encara alguns tunels més (tota la zona entre Niça i Gènova és molt muntanyosa) i arribes a la plana on hi ha MIlà, allà les autopistes són amples, bon asfalt i traçades amb tiralínies, visibilitat perfecta i bona conservació. Allà no sembla que els interessi posar radars, i si hagués tinguta una moto RR i hagués volgut hauria pogut arribar a Milà en menys que en Marquez dóna la volta a Montmeló, però no va ser el cas.
Mentre creuava aquests àmplis terrenys assolellats amb el control de velocitat a 130km/h i deixant-me avançar per quasi tots els cotxes anava gaudint del paisatge i pensava, recoi, això és molt verd, com pot ser tan verd amb aquest sol?
A l'arribar a les rondes de Milà va començar a ploure i ho vaig entendre, era pluja suau i no sabia si parar a abrigar-me o no, quan ho vaig fer, va parar poc després i em vaig començar a fregir dintre el vestit de pluja com un pollastre a l'ast.
Se'm va fer una mica llarg pel trànsit que hi havia (era hora de sortir de la feina i anar a casa i sempre es fan embussos ja que la majoria de la gent viu a fora Milà i escull el cotxe per anar a treballar a la ciutat). Però, en qualsevol cas, finalment vaig arribar al Llac Como. L'autopista del llac Como estava tallada per obres i després d'avançar quilòmetres de cotxes aturats per l'esquerra esquivant com podia els miralls amb les maletes laterals i el bagul, vaig arribar a Mandello Del Lario.
Em vaig parar a fer la foto de rigor a l'entrada del poble amb els cartells lluminosos del centenari de la Moto Guzzi.
Finalment vaig arribar al Bed and Breakfast de turisme rural, tot i que era barat, el recomano molt, ja que tenia unes vistes espectaculars des de l'habitació:
El Llac Como és la mar de bonic, amb tot de poblets amb encant, però com diuen els locals, el clima és inestable (alpí) i mai se sap què farà.
Poc després d'allotjar-me a l'habitació vaig assabentar-me dels diluvis a Suissa i Alemanya, i vaig estar xerrant llargament amb un altre hoste de l'hotel, un ciclista alemany que buscava passar les vacances fent ports de muntanya. Aproximadament a les 7 va començar un diluvi brutal que ens va deixar refugiats a l'hotel durant dues hores. Mentre xerràvem em deia que venia de fer el pas Stelvio el dia abans amb la bici, i que auqell dia l'havia atravessat amb cotxe, que li havia costat tot el dia i que el clima era horrible al nord.
Finalment cap a les 9 vam anar a un bar local, un dels pocs que estava obert, i que tenia un sopar força econòmic pel que és itàlia del nord (entre 10 i 20 euros, el més normal a la zona en un restaurant és entre 30 i 40).
Ell anava cap al sud buscant sol, i jo encara tenia una altra nit a Mandello per prendre una decisió sobre el futur del viatge, que cada cop semblava més lluny d'anar sobre el previst. EL problema era però que ja tenia pagada una reserva d'hotel a la frontera austríaca i no podia recuperar els idners.
Al menys, però, vaig demanar a l'hotel que em posèssin l'esmorzar gratis, l'últim dia em van dir que acceptaven, ja que era propietari d'una Moto Guzzi com el propietari, moto feta al mateix poble... (ho dic seriosament, va anar així!)
Dia 3
El dia 3 el vaig començar amb la intenció de visitar la fàbrica i museu de Moto Guzzi, però estava tancat per reformes i no obriran fins al setembre vinent. S'esperava pluja al migdia, així que vaig anar a comprar menjar per fer-me sopar i un paraigua.
part antiga de Mandello
entrada de la nova fàbrica
dinar al bar motard
entrada a la fàbrica antiga
El poble és molt bonic, i després de dinar en un bar motard decorat amb temes de Moto Guzzi vaig decidir anar en barca a Bellaggio, un dels punts més turístics del llac.
Immediatament després d'arribar es va posar a ploure, cosa que em va permetre amortitzar el paraigua. Vaig visitar els jardins de Villa Mezzi, atracció local a Bellaggio, i em vaig dirigir altre cop al port per soplujar-me del diluvi en potència.
A les 18.05 esperava i esperava la barca i no arribava, vaig parlar amb el personal del servei i em van dir que havia marxat, justament de l'altra punt del port on ens havia deixat, i tenint en compte que no hi ha cap cartell ni cap informació ni cap manera de saber on arriben i on marxen les barques. Es veu que dia sí dia també deixen als turistes tirats.
L'alternativa era pagar de nou, anar a Varenna, i d'allà, intentar anar en tren a Mandello on tenia la moto i l'hotel. Com que n'estava fart i no tenia bateria al mòbil, vaig buscar un taxista. Em va dir que em podia dur, però que era un trajecte de 110 euros. Hi havia una família d'alemanys que estava en la mateixa tesitura que jo, i vaig parlar amb ells i vam pagar el taxi a mitges. Me'n vaig anar a Mandello i a l'hotel, i em vaig tancar a sopar a la habitació i a reflexionar sobre el futur del viatge.
Des del vaixell al llac es veia al nord el parcf nacional de l'Stelvio, o més ben dit, no es veia ja que el que es veia eren cortines de pluja tot el dia.
Vaig consultar la météo per l'Stelvio i deia pluja tot el dia amb possibilitat de neu, i tempestes a Àustria.
Ja havia perdut uns 70 euros inútilment al taxi i renunciar a seguir era perdre 95 euros més en allotjament, però vaig prendre la decisió: me n'aniria a on fes més bon temps. Si anava cap a Roma podia agafar eventualment un ferri i anar a Barcelona, o seguia cap als Alps francesos i acabava a casa en moto al cap d'uns dies.
dia 4
havent esmorzat vaig agafar el telèfon i vaig reservar un hotel a Gap, França. Vaig agafar la moto i vaig anar en direcció Turí, altre cop autopistes rectes i avorrides, i cotxes passant a tota pastilla, però anava concentrat i sense parar cap a la frontera. A l'arribar a la vall de Susa feia fred, però es podia suportar sense problemes. Em vaig parar al darrer poble a dinar (Ors). Allà l'activitat, a diferència del que havia vist fins ara, era brutal: motos a tot arreu, especialment gent per fer off-road, i molts turistes joves. Em vaig parar a fer gasolina i a menjar el meu darrer àpat italià del viatge. (continuarà, ja que el post només em deixa posar 10 fotos!)
