Cròniques de rutes en moto
Bé, començaré presentant-me, sóc la Laura, tinc 34 anys i en fa 16 que, d'una manera o altra, vaig en moto. Vaig començar suposo que sense voler, quan de ben jove vols tenir llibertat d'anar a tot arreu i la moto és el teu primer vehicle, des d'aquell moment, no ha faltat una moto a casa. Durant aquests anys, he passat d'una Honda SFX 49cc, a la Suzuki Marauder 250cc, Kawasaki Versys 650, Suzuki V-Strom 650 i BMW r1200r, com veieu, estils força diferents. Amb la Marauder, a en Jordi i a mi ens van agafar ganes de viatjar, però amb ella, carregada d'anys, amb motor petit, dues persones no precisament petites i poca capacitat d'emmagatzematge, aviat vam veure que ens quedàvem molt curts. Amb el temps, la vam canviar per la V-Strom i la Versys, que va ser quan puc dir que realment vam començar a viatjar de debò.

La nostra manera de funcionar és reservant-nos una setmana a l'any de les respectives feines, sempre que ens és possible, per fer unes vacances en moto. Us en puc explicar unes quantes, totes memorables (tant en el bon sentit com en el no tant bo, però totes dignes de recordar). Hem viatjat per tot Catalunya, nord, centre i sud d'Espanya, concentració a Faro (Portugal), Pirineu català i aragonès, costa est i oest francesa, la Camargue, nord d'Itàlia, i fora d'Europa, ara fa un any vam fer una ruta de 8 dies per Parcs Nacionals dels Estats Units en Harley Davidson. Alguns d'aquests viatges els hem fet amb una sola moto, altres amb totes dues, sempre depenent del nostre estat físic i del pressupost que podíem destinar al viatge (a vegades, les ganes de gaudir de més dies de viatge fent el que ens agrada ens han fet deixar una moto a casa i així estirar el pressupost).

Sempre hem gaudit molt de la preparació dels viatges però hem canviat de manera de fer al llarg dels anys. Excepte en el cas del viatge als Estats Units, tot la resta ens l'hem preparat nosaltres mateixos, sense passar per agències de viatges. Els primers els vam fer amb la ruta perfectament marcada, fins i tot amb hotels reservats i les coses per visitar ben clares. D'aquesta manera de fer, vam passar a la completament oposada, deixant coses a l'atzar, amb un fals esperit d'anar “a l'aventura”, sense contractar llocs on parar a dormir i només mirant que ens agradaria visitar. Amb el temps hem trobat un entremig amb el que ens sentim còmodes, sabem quina zona ens agradaria visitar, però avancem dia a dia, sense pressa, consultant guies de viatge de la biblioteca, parlant amb gent que ha fet viatges a la mateixa zona, en definitiva: escoltant molt a qui ho ha fet i aprenent de les seves experiències (i de totes les fonts consultades, agafem la informació que ens interessa, a la resta, ni cas!).

El viatge que us explicaré en aquesta entrada al fòrum és un dels més precipitats que hem fet, va ser amb les dues motos, en aquell moment eren la V-Strom i la Versys. No és habitual que tinguem la oportunitat de fer uns dies de festa a l'estiu, però, no sé per que, aquell estiu de 2011 es van alinear els astres per poder fer 3 dies de festa, senzillament va passar. L'aventura va començar 3 dies abans de marxar, quan el dilluns al matí la V-Strom ens va ensenyar un indicador amb llum vermell que no feia gaire bona pinta, però va ser parar-la i tornar a engegar i no va donar cap més problema. A la tarda va fer el mateix. Després de consultar-ho al nostre mecànic de capçalera, desconnectem la bateria una estona i la tornem a connectar, fent un “reset” a la moto. El dimarts torna a passar el mateix, en aquell moment pensàvem que el problema era d'un mal funcionament d'algun sensor, ja que la moto, a banda d'això, anava bé. A només 2 dies de marxar, comencem a buscar un “pla B” per si la V-Strom no està a punt per el viatge, podíem anar tots dos amb la Versys (amb 2 maletes, 1 bossa sobredipòsit, tenda de campanya, ...). Dimecres, a l'engegar la moto, no només apareix el llum vermell, sinó que no desapareix en tot el trajecte i la moto fa coses estranyes com pets i pudor de cremat. Ens comencem a preocupar de veritat, avisem a la grua, la portem al mecànic, preparem maletes i pensem com carregar-ho tot a la Versys, no esperàvem que fos una tasca senzilla. Dijous al matí anem a treballar com de costum, al plegar passem pel mecànic i ja tenia la moto a punt, l'ensurt va acabar amb una bugia comunicada. Anem cap a casa a carregar les motos, emplenem dipòsits i a les 17h comencem el viatge. La primera nit la passem a Requena, a 510 Km de casa. La moto va bé.
faro2011.jpg

Divendres reprenem el viatge a les 9h del matí, amb la intenció de ser a Faro abans de fer-se fosc. Després de 850Km, a les 8 del vespre (una hora menys a Portugal) arribem al recinte de la concentració: fem la inscripció, plantem la tenda i ens canviem de roba. Fa molta calor! El recinte de la concentració era enorme, amb bons concents des de la posta de sol i fins gairebé l'alba. Aquella nit era el torn de Hell Bells, Mago de Oz i Iris, la zona de concerts era plena com un ou. A més a més dels concerts, diverses parades d'importants marques i botigues del sector on trobar el que necessitessis per tu o per la teva moto, parades de menjar i beguda, bike show, concursos (samarretes mullades ...). Estem cansats del viatge però aprofitem cada moment, i de matinada decidim anar a dormir, però això no vol dir que poguéssim dormir! Sé que no em tornarà a passar perquè intento aprendre de cada experiència i sobretot de cada error, i aquest el recordaré: la tenda no es pot plantar aprop de la zona de wc, de cap atracció, de cap escenari ni en una esplanada sense cap tipus de protecció si fa sol. Us ho imagineu? Com que vam arribar quan la festa ja havia començat, els llocs bons ja estaven ocupats i quedava el que quedava, un lloc sorollós i a ple sol.
CIMG2362.JPG

Dissabte, sense haver dormit gaire la nit anterior, esmorzem i anem al “concessionari mòbil” de Harley Davidson, sense ganes ni oportunitat de comprar-ne cap, però érem allà i les podíem provar, s'havia d'aprofitar! Es tractava d'una sortida d'uns 20 minuts amb guia, vam agafar una Dyna Wide Glide i una Dyna Fat Bob (a mig camí un dels guies em va canviar la meva Fat Bob per la seva Sporster XR1200X perquè jo no arribava bé als mandos avançats ... em va fer una mica de vergonya, però va ser un molt bon canvi!)

A la tarda, aprofitant el bus gratuït que et portava al centre de Faro hi vam anar a fer una visita. He de dir que les nostres motos no es van moure ni un centímetre d'on les vam deixar aparcades el primer dia, però si ara hi tornés aprofitaria per visitar altres coses i no quedar-me tant dins del recinte de la concentració. Al tornar a la concentració, en Jordi puja a la discoteca mòbil (mòbil verticalment, una plataforma amb barra de bar i molts altaveus enganxada a una grua immensament grossa), veient el panorama, jo l'espero a baix mentre ell fa fotos. El mateix dissabte visitem el Bike Show, repassem les paradetes i shows diversos. Al vespre, és el torn dels concerts de Orquestra do Algarve, Los Inhumanos i Xutos e Pontapés. Torna a costar dormir, potser una mitja horeta més que la nit anterior ...
IMG024.jpg

L'organització de l'esdeveniment es mereix un paràgraf per ells sols, realment eficients. Amb la inscripció hi anava inclòs el sopar del dissabte i l'esmorzar i dinar del diumenge, tot i fer 100 metres de cua per àpat, en 10 minuts ja el tenies a les mans! Aquells dies la calor va apretar fort, nosaltres érem dels “sans” que anàvem tot el dia amb l'ampolla d'aigua de litre i mig dins la funda tèrmica i lligada al cinturó, però allà les comandes de cervesa les servien en camions cuba d'Estrella Galícia, grossos com els que van a les granges a buscar la llet, i els comptaves a desenes. L'espectacle de veure'ls al matí repostant els bars era impactant. El personal de la organització sempre estava atent als detalls, fent que tot funcionés correctament, ajudant-te en el que calia.

El diumenge al matí ja vam marxar del recinte de la concentració, per arribar fins a casa ens ho vam prendre amb calma fent dues nits pel camí, la primera a Córdoba i la segona a Requena. És curiós com ens anàvem trobant a gent que, com nosaltres, havia sortit de Faro, ara ja de tornada cap a casa seva. Recordem molt a un dels últims grups que vam trobar pel camí, durant tot el dilluns ens anàvem creuant amb un grup de 3 Harleys amb matrícula alemanya, anàvem amb els repostatges descompassats i no vam coincidir a cap benzinera ni zona de descans, però sense buscar-ho vam anar a parar al mateix hotel a Requena, eren una família de pare, mare i filla, cadascú amb la seva moto que provocaven que la gent es girés per mirar-los al seu pas.

La tarda de dimarts arribem a casa, un xic cansats però contents, després d'haver fet 2762 quilòmetres en 5 dies. I l'endemà a treballar, que aquí no ha passat res!
 

Roger

Administrador
Organització del fòrum
Editor Wiki
Premis
5
Bona tarda Laura, moltes gràcies per participar i compartir la teva experiència! Ja hem inclòs la teva crònica a l'enquesta de votacions. Perdona que no ho haguem fet fins avui, com li he dit al Jordi ampliarem el plaç de finalització del concurs per compensar-ho una mica ;)
 

Fils similars

A dalt