Sense moto una temporada

[Xavi Canyo]

Jo estic tant cremat que a la mínima que hem trobi bé, surto faci sol, plogui o nevi ?

 

[Roger X-ADV]

Jo estic tant cremat que a la mínima que hem trobi bé, surto faci sol, plogui o nevi ?

Com estàs?

 

[Xavi Canyo]

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

 

[Jaumenovas]

Doncs estarem alertes a veure quina activitat podrem fer donada la climatología anunciada per aquests díes. Imagino que els casi 100 Km que faig a diari de casa a la feina i tornar no compten com ruta recomanable, oi? Tot i ser distreta acaba sent monòtona de fer

Bueno Mario, 100 km cada dia per anar a treballar no està gens malament...
En el meu cas quan faig 100-150 km, es perquè faig una sortida.
Molt bé per això ????✌️?

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

Xavi, cuida’t molt i posa’t bé que ja saps que en tenim una de pendent, però lo primer és el primer i no volguis tenir presa en temes de salut, jo també vaig passar far temps per un mal moment, però al final tot bé. Només es questió d’una mica de paciència.
Salut Xavi‼️?✌️?

 

[Roger X-ADV]

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

Cullo... bueno jo penso que és una situació temporal, i que tant bon punt enganxin la causa del que et passa, es podrà corregir i fora. Penso que fas bé de no agafar la moto si no estàs en condicions, més quan els marejos en moto poden causar caigudes.

Segur que ben aviat estaràs en plena forma, molts ànims i qualsevol cosa ja saps on som ??

 

[Serra]

@Xavi Canyo posa't bo aviat, que què faràs sense moto?! Segur que t'ho troben.

 

[Marta]

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

Ànims! Segur que poc a poc aniràs millorant! Aprofita per marcar-te rutes pendents.

 

[JoanBP]

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

Xavi, no ens coneixem personalment, només et desitjo una ràpida millora, no fos cas que el "mono de collons" esdevingui uns "collons de mono" que imagino han de ser incòmodes per anar en moto. ?

 

[Xavi Canyo]

Xavi, cuida’t molt i posa’t bé que ja saps que en tenim una de pendent, però lo primer és el primer i no volguis tenir presa en temes de salut, jo també vaig passar far temps per un mal moment, però al final tot bé. Només es questió d’una mica de paciència.
Salut Xavi‼️?✌️?

Cullo... bueno jo penso que és una situació temporal, i que tant bon punt enganxin la causa del que et passa, es podrà corregir i fora. Penso que fas bé de no agafar la moto si no estàs en condicions, més quan els marejos en moto poden causar caigudes.

Segur que ben aviat estaràs en plena forma, molts ànims i qualsevol cosa ja saps on som ??

@Xavi Canyo posa't bo aviat, que què faràs sense moto?! Segur que t'ho troben.

Ànims! Segur que poc a poc aniràs millorant! Aprofita per marcar-te rutes pendents.

Xavi, no ens coneixem personalment, només et desitjo una ràpida millora, no fos cas que el "mono de collons" esdevingui uns "collons de mono" que imagino han de ser incòmodes per anar en moto. ?

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

 

[J.M]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

Molts ànims! Queda't amb la conciencia tranquila, de ben segur que fas el millor per la família.
I, no sé per la resta, però per mi pots escriure tantes parrafades com vulguis! Si això et va bé, també estem per això!
Una abraçada (amb mascareta i les proteccions posades ?)

 

[Pep Aràgo]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

Va noi....força per aquesta etapa que et toca viure...!!!! ????

La vida no deixa de ser un seguit de proves a passar i ara t ha tocat la "fanguera" que sembla que mai acaba... Com sempre dic, "mai plou per sempre, ni cap fanguera és prou fonda per no poder provar de passar..."

Molt de gasss noi...!!!! ??

 

[JoanBP]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

Molta força Xavi. Els que hem tingut vivències similars et podem dir que la naturalesa humana té molta resistència i ho aguanta molt de temps, però també que això passa factura al propi cos. Cuida't molt, tens tot el meu escalf.

 

[Roger]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

Moltíssims ànims Xavi. Sé com et sents, perquè arran del confinament mun pare va caure amb una forta depressió, que durant molts mesos a causa de la medicació va acabar amb un comportament totalment dependent i de demència, que semblava irreversible, i també arrossegava a ma mare, que per nervis i estres ens va fer passar un parell de vegades per l'hospital. Per fortuna en el nostre cas, retirant la medicació i amb ingressos a altres centrs ha revertit la seva situació, tot i que ha de seguir fent tractament amb electros per la depre.

Quan passen aquestes coses t'adones de lo dura i crua que és la vida, però també del valor i del sentit que tenen tots els anys, moments i experiències que hem compartit amb els nostres, i que ara que ens necessiten, és el moment en que podem tornar-los una petita part de la vida que ens han donat.

En siguin els pares més o menys conscients en aquests moments, ser allà com hi ets és el millor que els pot passar, i d'haver-ho sabut temps enrere, haurien estat contents de saber que malgrat les circumstàncies, et tenen al seu costat.

No dubtis a emprar la secció de companys per desfogar-te sempre que vulguis, explicar com et sents o simplement conversar sobre el que sigui. Estem aquí perquè som companys, i els companys hi són per donar-se suport.

Gas Xavi i si necessites el que sigui per Tarragona ja saps on sóc ?

Passo els fils al fòrum de companys per privacitat.

 

[Marta]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

@xavi

 

[Marta]

Xavi, després de tots el missatges meravellosos que t'envien els companys, no em queda massa per dir-te. Només que aquesta malaltia la pateixen més els cuidadors que el propi malalt, per tant ets tu el que t'has de cuidar. No dubtis a recórrer a tots els serveis de la salut pública que estan al nostre abast, relacionats amb el tema. Si no ho estàs, posa't en contacte amb Serveis socials del teu Cap, no per això ets un mal fill, sino tot el contrari. T'ha tocat ser pal de paller una temporada? Doncs a ser el millor de tots. Ànims, la vida segueix, no permetis que et faci trontollar. Respira fondo i endavant!!

 

[Carmeta]

Tinc sensacions de mareig gairebé cada dia, m'estan fent un munt de proves per veure si vé de la tensió, un problema de tiroides, etc... apart vaig patir un petit infart al nervi òptic (afortunadament no m'afecta per conduir) però amb aquesta sensació no m'atreveixo a agafar la moto desde fa vàries setmanes.
Hi ha algún dia que afortunadament si he estat bé (però aleshores plovia ??)
Així que tinc un mono de collons.?

Bon dia Xavi, em dona la sensació que ets molt optimista, tot i les situacions dures que vius, així que no perdis els ànims i aviat, aviat sortiràs a fer grans rutes!
Molta sort, salut i gasss!?️

 

[jordiTR63]

Moltes gràcies pels ànims, lo bó és que de moment apart del petit problema de l'ull, totes les proves estan sortint bé, analítiques, ressonància, etc...
El més important és que la neuro-oftalmòloga m'ha dit que el "problema de l'ull" no ha afectat per res per conduïr, va ser el primer que li vaig preguntar tot i veure perfectament, volía saber si necessitava p.e: portar ulleres, ja que sempre he estat molt respectuós amb els temes legals, hem va deixar més tranquil quan hem va deixar clar,que l'afectació era tant petita que no tenía perquè preocupar-me.
Potser infueix que estic passant una temporada molt bèstia d'estres, apart del tema feina, hem té molt preocupat com està evolucionant l'Alzehimer del pare (de fet crec que això pot ser el motiu més probable d'aquesta sensació de mareig d'avui si, demà no) a la feina estic acostumat a afrontar problemes i sempre trobar algún tipus de sol·lució amb decissions millors o pitjors, però sempre tinc clar que fer i normalment m'ensurto més que no pas la cago. Però amb aquesta merda d'enfermetat, és molt frustrant veure que no podràs guanyar mai, que no hi ha cap remei i que sempre anirà a pitjor
Tot i que de teregnar soc sempre optimista i sempre tinc bon ànim, potser el subconscient m'està fent una mala jugada.
El més fotut és veure com afecta a la mare, el pare ja sé que no te cura i ho puc afrontar, de fet fa ja uns anys que ho tinc assumit però no us podeu imaginar com afecta al que hi conviu, hem destroça veure com ho pateix la mare, tot i que vaig migdia i nit a fer-los el menjar i escoltar-la perquè es desfogui, s'hem trenca el cor cada cop que marxo a casa meva sabent que la deixo amb tot el problema.
En fi, paciència que més aviat o més tard, tornaré a donar gas i canya a la meva petita ? i sento tota la parrafada que us he deixat anar.
Avui ja estava millor igual demà puc fer una escapadeta ?

@Xavi Canyo , t'entenc perfectament.
Jo estic en una situació similar amb els pares i es un malson.
En diuen "llei de vida" però es una putada enorme.
A mi m'ha generat episodis d'ansietat i moltes nits sense dormir, però no hi ha res a fer, s'ha de viure-conviure amb el problema.
Molts ànims i quan puguis agafa la moto i fes-te una volta... a mi això m'ajuda molt a "escampar la boira" del coco!

Salut!

 

[Xavi Canyo]

@Xavi Canyo , t'entenc perfectament.
Jo estic en una situació similar amb els pares i es un malson.
En diuen "llei de vida" però es una putada enorme.
A mi m'ha generat episodis d'ansietat i moltes nits sense dormir, però no hi ha res a fer, s'ha de viure-conviure amb el problema.
Molts ànims i quan puguis agafa la moto i fes-te una volta... a mi això m'ajuda molt a "escampar la boira" del coco!

Salut!

Aleshores ja saps de que parlo tindrem que fer una teràpia de grup

Jo estic animat, crec és el malparit del subsconcient el que no ho està i com no li puc cardar un parell d'hòsties dona pel cul.
Tinc clar que és una enfermetat que sempre anirà a pitjor i després de uns 10 anys que portem arrossegant-la, la tinc més que assumida.

Suposo que per això m'afecta més la situació de la mare que no pas la meva, ja que jo marxo a casa i m'esplaio però a ella li costa més i veure que és incapaç d'aillar-se és el que hem dona malviure.

Avui que estava una mica més fi, he anat fins a Cerdanyola i com era el primer cop que podia passar el confinament comarcal he parat a fer una butifarra al cartell d'entrada a Cerdanyola, tindría que haver fet una foto ??