Avui he fet una sortida off-road un pel heavy. Bé, dic heavy perquè era llarga i perquè l'he fet ensolitari que no és el més recomanable, però què hi farem...
Al matí estava una mica nerviós perquè sabia a què m'enfrontava, una sortida ben llarga seguint el track d'una altre persona que no conec de res i que ves a saber el nivell que té. A més a més, el fet d'anar sol em feia força respecte.
El dia abans vaig fer una llista de coses que havia d'agafar per si de cas. Una d'elles era la bateria power pack per si el carregador de mòbil que acabava d'intalar no funcionava. Tal dit tal fet, m'ha fallat i he hagut d'estalviar bateria com un "cosaco", quedant-me en certs moments complicats amb un 2%, però el power-pack s'ha comportat i he pogut grabar tot el track i el que és més important, seguir la ruta fins a casa.
La ruta ha estat espectacular! He sortit de casa a les 10 del matí i he arribat a les 8 del vespre, parant només 3/4 d'hora per dinar, mitja hora a fer la birra 0,0 i mils de vegades a cada trencant quan no tenia gaire bateria al mòbil i l'havia de desbloquejar.
Al principi m'he complicat la vida passant per un camí d'aquells que no passen dues persones i amb un rec al costat que si queia allà ja hi podia deixar la moto. He pensat "com tot sigui així anem bé", però no, aviat ha arribat la diversió, pistes amb fortes pendents on la XT bramava demanant més, paisatges idíl·lics de primavera, grans extensions de boscos i camps, masies vives, abandonades, torres, parceles, barraques, ermites, de tot! El terreny anava variant i jo gaudia de valent! Un cop, he trobat unes vaques mares amb els seus cadells, totes al mig del camí. Sabeu allò que et pares i no saps qui té més por? Si les vaques o tu? Doncs això, ni el pito ni els crits meus les feia moure. Al final he descobert que un cop de gas les espantava més que totes les armes anteriors i així he pogut passar. Sort que el toro del final, que custodiava el cadell més xic no m'ha plantat cara.
Cap allà a Avinyó, la cosa s'ha complicat. He arribat a un riu i m'he dit: "si caic aquí, se'm mullarà el mòbil. Guarda't el mòbil ben amunt abans de travessar el riu". Tal dit tal fet, em guardo el mòbil i em disposo a travessar però de com la veueta em diu: "Però què fas? Tu veus el fons del riu? Tu veus la corrent que hi ha? Que no veus que com a mínim hi ha tres o quatre pams d'aigua amb corrent aquí?" Total, que he tingut seny i no he travessat, estic segur que hagués caigut a dins i la moto hagués quedat coberta d'aigua i jo sol no se si l'hagués pogut ni aixecar ni treure. He pensat, busca una altre camí i reenganxa la ruta. Ho he fet i he tornat a trobar el riu. Aquí he pensat, és hora de tornar cap a casa... Però ho he provat una tercera vegada... El track em passava pel mig d'un camp sembrat i he dit per aquí jo no hi passo. Presa la decisió de tornar cap a casa, la correcció del gps m'ha mostrat un altre camí d'herba i pedregós. L'he agafat i m'ha dut a una baixada cada cop més estreta per les romagueres dels costats. Prudent he baixat a peu fins veure que podia continuar. De nou a la moto he anat fent i he arribat al maleit riu, però aquesta vegada només amb un pam d'aigua que els tacs de les meves TKC-80 han perforat sense pietat. A partir d'aquí, quedava encara molta i molta ruta, les pistes i camíns han estat del més variat possible, podria dir que m'he fet un empatx d'off-road.
A la tornada el problema ha estat el mòbil o el seu carregador que no funcionava bé i m'he quedat amb un 2% de bateria quan encara tenia desenes de Kms pel mig de boscos i pistes. Això ha fet que m'hagués de parar moltes vegades per veure quin camí agafava o per tornar a la ruta bona.
Anar en moto és especial, tots ho sabem, fer off-road també és especial, té aquell toc d'aventura i si ho fas en solitari, encara més. Havia convidat el meu amic Pep, però avui no ha pogut venir i no volia fer-ho públic al grup, perquè no sabia en quins "berenjenales" em ficaria, m'enteneu no?
Aquí el track:
ca.wikiloc.com
I unes fotos... 
Paissatges que et fan parar... 
El riu que no he passat... 
ASant Feli Sasserra hi ha na grua a punt per si algú té pana... 
Realment podia anar a 80 aquesta grua? 
A dalt i a baix, Castelladral, pressiós! 
Al matí estava una mica nerviós perquè sabia a què m'enfrontava, una sortida ben llarga seguint el track d'una altre persona que no conec de res i que ves a saber el nivell que té. A més a més, el fet d'anar sol em feia força respecte.
El dia abans vaig fer una llista de coses que havia d'agafar per si de cas. Una d'elles era la bateria power pack per si el carregador de mòbil que acabava d'intalar no funcionava. Tal dit tal fet, m'ha fallat i he hagut d'estalviar bateria com un "cosaco", quedant-me en certs moments complicats amb un 2%, però el power-pack s'ha comportat i he pogut grabar tot el track i el que és més important, seguir la ruta fins a casa.
La ruta ha estat espectacular! He sortit de casa a les 10 del matí i he arribat a les 8 del vespre, parant només 3/4 d'hora per dinar, mitja hora a fer la birra 0,0 i mils de vegades a cada trencant quan no tenia gaire bateria al mòbil i l'havia de desbloquejar.
Al principi m'he complicat la vida passant per un camí d'aquells que no passen dues persones i amb un rec al costat que si queia allà ja hi podia deixar la moto. He pensat "com tot sigui així anem bé", però no, aviat ha arribat la diversió, pistes amb fortes pendents on la XT bramava demanant més, paisatges idíl·lics de primavera, grans extensions de boscos i camps, masies vives, abandonades, torres, parceles, barraques, ermites, de tot! El terreny anava variant i jo gaudia de valent! Un cop, he trobat unes vaques mares amb els seus cadells, totes al mig del camí. Sabeu allò que et pares i no saps qui té més por? Si les vaques o tu? Doncs això, ni el pito ni els crits meus les feia moure. Al final he descobert que un cop de gas les espantava més que totes les armes anteriors i així he pogut passar. Sort que el toro del final, que custodiava el cadell més xic no m'ha plantat cara.
Cap allà a Avinyó, la cosa s'ha complicat. He arribat a un riu i m'he dit: "si caic aquí, se'm mullarà el mòbil. Guarda't el mòbil ben amunt abans de travessar el riu". Tal dit tal fet, em guardo el mòbil i em disposo a travessar però de com la veueta em diu: "Però què fas? Tu veus el fons del riu? Tu veus la corrent que hi ha? Que no veus que com a mínim hi ha tres o quatre pams d'aigua amb corrent aquí?" Total, que he tingut seny i no he travessat, estic segur que hagués caigut a dins i la moto hagués quedat coberta d'aigua i jo sol no se si l'hagués pogut ni aixecar ni treure. He pensat, busca una altre camí i reenganxa la ruta. Ho he fet i he tornat a trobar el riu. Aquí he pensat, és hora de tornar cap a casa... Però ho he provat una tercera vegada... El track em passava pel mig d'un camp sembrat i he dit per aquí jo no hi passo. Presa la decisió de tornar cap a casa, la correcció del gps m'ha mostrat un altre camí d'herba i pedregós. L'he agafat i m'ha dut a una baixada cada cop més estreta per les romagueres dels costats. Prudent he baixat a peu fins veure que podia continuar. De nou a la moto he anat fent i he arribat al maleit riu, però aquesta vegada només amb un pam d'aigua que els tacs de les meves TKC-80 han perforat sense pietat. A partir d'aquí, quedava encara molta i molta ruta, les pistes i camíns han estat del més variat possible, podria dir que m'he fet un empatx d'off-road.
A la tornada el problema ha estat el mòbil o el seu carregador que no funcionava bé i m'he quedat amb un 2% de bateria quan encara tenia desenes de Kms pel mig de boscos i pistes. Això ha fet que m'hagués de parar moltes vegades per veure quin camí agafava o per tornar a la ruta bona.
Anar en moto és especial, tots ho sabem, fer off-road també és especial, té aquell toc d'aventura i si ho fas en solitari, encara més. Havia convidat el meu amic Pep, però avui no ha pogut venir i no volia fer-ho públic al grup, perquè no sabia en quins "berenjenales" em ficaria, m'enteneu no?
Aquí el track:
Santa Eulàlia - Artés - Navàs - Súria - Torelló
Ruta Santa Eulàlia - Artés - Navàs - Súria - Torelló de Moto Trail a Vilaseca, Catalunya (España). Descarrega el track GPS i segueix el recorregut de l'itinerari del sender des d'un mapa. La ruta començaria al pont que hi ha abans de Santa Eulàlia de Riuprimer i acabaria prpop d'Artés. Allà és...
I unes fotos...
