FormigaAtòmica
Cul quadrat
- 5 Abr 2021
- 87
- 313
- Premis
- 32
Aquesta setmana he fet la Transpirinenca que feia molt temps que tenia en ment. Vaig dissenyar l’itinerari per fer-la tranquil·lament en quatre dies ja que el que realment desitjava era gaudir dels paisatges i l’entorn pel qual passaria. L’he gaudit molt. Ha estat una setmana amb molts contrastos de clima.
Ja només començar el primer dia (dilluns) ja estava plovent quan anava a sortir però va parar ràpidament. Durant el camí fins a Cadaqués vaig trobar trossos amb una mica de pluja i sol, i a partir d’aleshores ja feia calor, tot i alguns trossos del camí ben tapats i amb una mica de vent. La primera nit era dormir a Ribes de Freser, tot passant per diferents ports de muntanya que és al que realment es ve a fer en aquesta sortida (adjunto algunes fotos dels ports, no de tots) passant per algun tros de França. Al Port de la Bonaigua, per fer honor al seu nom, em vaig trobar que pujant fins a dalt, plovia i queia pedra i amb vent, amb el que vaig patir una mica per l’estat de la carretera i que la roba ja començava a calar i no tenia on parar per posar-me l'impermeable al cos i els pantalons. Però en arribar a dalt de cop va parar. A Ribes de Freser va caure una bona tromba però ja estava ben instal·lat.
El segon dia (dimarts) la ruta era més curta i només per Catalunya. Avui ja he trobat més motos. A primera hora feia una mica de fresqueta, desprès calor però pujant el Port de la Bonaigua, per fer honor al seu nom mentre pujava ha començat a ploure i a pedregar. M’he mullat i estava agafant molt fred però per sort en arribar a dalt ha parat de cop. M’he hagut d’esperar una estona ja que les “vaques” s’han posat al mig de la carretera i no es movien per res del món fins que un conductor quan ja portàvem uns 10 minuts ha començat a fer soroll i tocar la botzina i llavors s’han començat a apartar però amb la calma. He dinat a Vielha i quan he arribat a l’hotel, una bona dutxa i a voltar pel poble. Però era d’hora i les cuques piquen i he tornat cap a Vielha e Mijaran per passejar però abans he aprofitat per passar pel túnel de Vielha que feia moltíssims anys que no hi passava. Quin fred a dins buffff. Després passejar per Vielha i cap a l’hotel fins que s’ha posat a ploure a bots i barrals. Ruta: Ribes de Freser, collada de Toses, La Molina, Masella, Das, Martinet, La Seu d’Urgell, Adrall, Port del Cantó, Sort, Rialp, Pantà de la Torrassa, Llavorsí, Port de la Bonaigua, Baqueira-Beret, Salardú, Vielha e Mijaran i finalment a Bossòst. He gaudit com un nen petit. Quins ports per Déu. Quines vistes. Centenars de revolts. Motos. Bicicletes. Sol, pluja, pedregada, vent,… paisatges brutals.
El tercer dia (dimecres) era,potser, el dia potser més dur, pel munt de ports que volia fer. He perdut el número ja que no he fet fotos de tots però sí potser dels més coneguts. Ha fet moltíssima calor malgrat a primera hora (7:30) estava plovent. Tot sortint de Bossòst per ja engegar el primer coll (Eth Portilhon) la carretera estava molt mullada i també molt bruta de la pluja d’ahir a la nit i d’aquesta matinada. A partir d’aquí s’han anat succeint diferents colls/ports: Col de Peyresourde, Col d’Aspin, Col de Tourmalet (sense la famosa bicicleta ja que estaven d’obres), Col de Soulor, Col d’Aubisque (magnífic el port i sobretot les vistes) i finalment per entrar a Navarra pel Col de la Pierre Saint-Martín (i molts més que he passat i no anomeno). A banda de les impressionants vistes de l’alt Pirineu i que no deixen sinó més que meravellat, m´ha fet patir la calor que en alguns moments ha arribat als 36º. He suat com mai. Sort de la roba que reté molt bé la suor però el casc estava més que moll. La ruta més que llarga en quilòmetres (en total he acabat fent 399 quilòmetres) se m’ha fet pesada en el sentit de les hores sobre la moto ja que en alguns trams hi havia molta brutícia a les carreteres per les pluges, mullades sobretot al inici, amb molts i molts trossos amb graveta (als francesos els hi encanta posar graveta, suposo que ho fan perquè la gent no corri però en moto és molt perillós, a banda de les pintades de quitrà que posen en els forats que fan que la moto patini). També he trobat grups de cotxes antics i grups de cotxes d’alta gamma (Ferrari, Porsche, Masserati, Audi RS8,…). Resumint: dia genial.
El darrer dia de l’aventura (dijous) era arribar al Far de Higer (Higer Lurmunturre). Ha estat un altra dia intens de calor sufocant i horrible. Però les forces per aconseguir la fita ha estat superior al cansament i sobretot el desgast físic degut a la calor i que en algun moment m’ha fet patir per no tenir un cop de calor. Per sort he pogut reposar, amb força líquid i a l’ombra al poble de Oiartzun ja que no trobava comerços oberts. Finalment una vegada reposat líquid i sense la calor sufocant he continuat la ruta per anar al Cabo Higer, fer la foto de rigor i després anar a la platja d’Hondarribia (Cantàbric) per buidar l’ampolla amb aigua del Mediterrani que vaig omplir a Cadaqués tot seguint la tradició de la ruta. Tot i no fer tants ports de muntanya com els dies anteriors la ruta ha estat magnífica tot passant per racons idíl·lics i a més amb molt poc trànsit i quasi nul en molts trossos. I m’ha estranyat ja que eren preciosos. La ruta d’avui: Sortida de Espinal, Roncesvalles, Alto de Izpegi-Ko Gaina, Collado de Urkiaga, Artesiagako Gaina-Alto de Artesiaga, Irurita, Embalse de San Antón (Endara), Oiartzun, Pasai Donibane, Hondarribia, Cabo Higer/Higer Lurmunturre, Playa de Hondarribia per acabar anant a l’hotel a Lesaka. Finalment des de la sortida de casa fins el Cabo Higer hem fet un total de 1319 quilòmetres. I demà la tornada que sumaren encara més qm.
El divendres, tornada a,n algo més de 500 quilòmetres i amb una calor sufocant però content per com havia anat tot plegat.
He aprés moltes coses. L’he fet sol i la tornaria a fer, però és més recomanable ser almenys dues motos. També he vist que s’ha d’anar molt més preparat, en el sentit de no refiar-se del mòbil (en vàries ocasions se’m parava per escalfor i també pèrdues de connectivitat ja que no hi havia cobertura). S’ha d’anar amb un bon navegador de GPS tipus Tomtom però també amb plànols de carretera de tota la vida (paper), ja que m’hagués anat molt bé en algun ports de muntanya que el mòbil em deia que no passés per algun tros com si estigués tallat i realment no ho estava i tampoc sabia on aniria a parar ja que perdia la cobertura. Tot això em va passar ja que tot i que portava la ruta planificada, quan veia segons quina carretera o port (col), mirava de pujar-hi tot i no tenir-ho previst. Avantatge d’anar sol, que vas decidint sobre la marxa quan ho creus convenient
.
En total he sumat 1.843 quilòmetres a la TMAX.
Si us puc donar un consell i podeu, mireu de fer-la. És un passada.
Ja només començar el primer dia (dilluns) ja estava plovent quan anava a sortir però va parar ràpidament. Durant el camí fins a Cadaqués vaig trobar trossos amb una mica de pluja i sol, i a partir d’aleshores ja feia calor, tot i alguns trossos del camí ben tapats i amb una mica de vent. La primera nit era dormir a Ribes de Freser, tot passant per diferents ports de muntanya que és al que realment es ve a fer en aquesta sortida (adjunto algunes fotos dels ports, no de tots) passant per algun tros de França. Al Port de la Bonaigua, per fer honor al seu nom, em vaig trobar que pujant fins a dalt, plovia i queia pedra i amb vent, amb el que vaig patir una mica per l’estat de la carretera i que la roba ja començava a calar i no tenia on parar per posar-me l'impermeable al cos i els pantalons. Però en arribar a dalt de cop va parar. A Ribes de Freser va caure una bona tromba però ja estava ben instal·lat.
El segon dia (dimarts) la ruta era més curta i només per Catalunya. Avui ja he trobat més motos. A primera hora feia una mica de fresqueta, desprès calor però pujant el Port de la Bonaigua, per fer honor al seu nom mentre pujava ha començat a ploure i a pedregar. M’he mullat i estava agafant molt fred però per sort en arribar a dalt ha parat de cop. M’he hagut d’esperar una estona ja que les “vaques” s’han posat al mig de la carretera i no es movien per res del món fins que un conductor quan ja portàvem uns 10 minuts ha començat a fer soroll i tocar la botzina i llavors s’han començat a apartar però amb la calma. He dinat a Vielha i quan he arribat a l’hotel, una bona dutxa i a voltar pel poble. Però era d’hora i les cuques piquen i he tornat cap a Vielha e Mijaran per passejar però abans he aprofitat per passar pel túnel de Vielha que feia moltíssims anys que no hi passava. Quin fred a dins buffff. Després passejar per Vielha i cap a l’hotel fins que s’ha posat a ploure a bots i barrals. Ruta: Ribes de Freser, collada de Toses, La Molina, Masella, Das, Martinet, La Seu d’Urgell, Adrall, Port del Cantó, Sort, Rialp, Pantà de la Torrassa, Llavorsí, Port de la Bonaigua, Baqueira-Beret, Salardú, Vielha e Mijaran i finalment a Bossòst. He gaudit com un nen petit. Quins ports per Déu. Quines vistes. Centenars de revolts. Motos. Bicicletes. Sol, pluja, pedregada, vent,… paisatges brutals.
El tercer dia (dimecres) era,potser, el dia potser més dur, pel munt de ports que volia fer. He perdut el número ja que no he fet fotos de tots però sí potser dels més coneguts. Ha fet moltíssima calor malgrat a primera hora (7:30) estava plovent. Tot sortint de Bossòst per ja engegar el primer coll (Eth Portilhon) la carretera estava molt mullada i també molt bruta de la pluja d’ahir a la nit i d’aquesta matinada. A partir d’aquí s’han anat succeint diferents colls/ports: Col de Peyresourde, Col d’Aspin, Col de Tourmalet (sense la famosa bicicleta ja que estaven d’obres), Col de Soulor, Col d’Aubisque (magnífic el port i sobretot les vistes) i finalment per entrar a Navarra pel Col de la Pierre Saint-Martín (i molts més que he passat i no anomeno). A banda de les impressionants vistes de l’alt Pirineu i que no deixen sinó més que meravellat, m´ha fet patir la calor que en alguns moments ha arribat als 36º. He suat com mai. Sort de la roba que reté molt bé la suor però el casc estava més que moll. La ruta més que llarga en quilòmetres (en total he acabat fent 399 quilòmetres) se m’ha fet pesada en el sentit de les hores sobre la moto ja que en alguns trams hi havia molta brutícia a les carreteres per les pluges, mullades sobretot al inici, amb molts i molts trossos amb graveta (als francesos els hi encanta posar graveta, suposo que ho fan perquè la gent no corri però en moto és molt perillós, a banda de les pintades de quitrà que posen en els forats que fan que la moto patini). També he trobat grups de cotxes antics i grups de cotxes d’alta gamma (Ferrari, Porsche, Masserati, Audi RS8,…). Resumint: dia genial.
El darrer dia de l’aventura (dijous) era arribar al Far de Higer (Higer Lurmunturre). Ha estat un altra dia intens de calor sufocant i horrible. Però les forces per aconseguir la fita ha estat superior al cansament i sobretot el desgast físic degut a la calor i que en algun moment m’ha fet patir per no tenir un cop de calor. Per sort he pogut reposar, amb força líquid i a l’ombra al poble de Oiartzun ja que no trobava comerços oberts. Finalment una vegada reposat líquid i sense la calor sufocant he continuat la ruta per anar al Cabo Higer, fer la foto de rigor i després anar a la platja d’Hondarribia (Cantàbric) per buidar l’ampolla amb aigua del Mediterrani que vaig omplir a Cadaqués tot seguint la tradició de la ruta. Tot i no fer tants ports de muntanya com els dies anteriors la ruta ha estat magnífica tot passant per racons idíl·lics i a més amb molt poc trànsit i quasi nul en molts trossos. I m’ha estranyat ja que eren preciosos. La ruta d’avui: Sortida de Espinal, Roncesvalles, Alto de Izpegi-Ko Gaina, Collado de Urkiaga, Artesiagako Gaina-Alto de Artesiaga, Irurita, Embalse de San Antón (Endara), Oiartzun, Pasai Donibane, Hondarribia, Cabo Higer/Higer Lurmunturre, Playa de Hondarribia per acabar anant a l’hotel a Lesaka. Finalment des de la sortida de casa fins el Cabo Higer hem fet un total de 1319 quilòmetres. I demà la tornada que sumaren encara més qm.
El divendres, tornada a,n algo més de 500 quilòmetres i amb una calor sufocant però content per com havia anat tot plegat.
He aprés moltes coses. L’he fet sol i la tornaria a fer, però és més recomanable ser almenys dues motos. També he vist que s’ha d’anar molt més preparat, en el sentit de no refiar-se del mòbil (en vàries ocasions se’m parava per escalfor i també pèrdues de connectivitat ja que no hi havia cobertura). S’ha d’anar amb un bon navegador de GPS tipus Tomtom però també amb plànols de carretera de tota la vida (paper), ja que m’hagués anat molt bé en algun ports de muntanya que el mòbil em deia que no passés per algun tros com si estigués tallat i realment no ho estava i tampoc sabia on aniria a parar ja que perdia la cobertura. Tot això em va passar ja que tot i que portava la ruta planificada, quan veia segons quina carretera o port (col), mirava de pujar-hi tot i no tenir-ho previst. Avantatge d’anar sol, que vas decidint sobre la marxa quan ho creus convenient
.En total he sumat 1.843 quilòmetres a la TMAX.
Si us puc donar un consell i podeu, mireu de fer-la. És un passada.
