D’acampada al GP de Catalunya amb moto

Hola Motoristes! Era la setmana de Moto GP al Circuit de Catalunya de l’any 2009, a la població de Montmeló, i tres amics sortíem de casa amb les entrades, la tenda d’acampada i sense cap lloc reservat per dormir. Els amics érem l’Adri (Perraca), Moreno (morenet) i un servidor. Teníem dos motos i calia distribuir […]

Hola Motoristes!

Era la setmana de Moto GP al Circuit de Catalunya de l’any 2009, a la població de Montmeló, i tres amics sortíem de casa amb les entrades, la tenda d’acampada i sense cap lloc reservat per dormir.

Els amics érem l’Adri (Perraca), Moreno (morenet) i un servidor. Teníem dos motos i calia distribuir les coses d’aquesta manera: En la meva moto dúiem la roba dels 3, i en la moto de l’Adri l’acompanyava el Moreno, amb la tenda d’acampada. La tenda era d’aquelles que es despleguen en 3 segons però que es recullen en 3 hores.

Malabars sobre rodes

Vam agafar l’ AP-7 i ja us ho podeu imaginar… Una moto plena de motxilles i l’altre… l’altre era una vela amb el morenet fent equilibris per no sortir volant.

Mentre escric, no paro de riure per la imatge que em ve al cap del pobre Moreno… Només ell sap el que va tenir que patir per aguantar-se damunt la moto. Només us diré que va assegurar que mai més tornaria a portar una tenda de campanya d’aquestes característiques en moto.

Pensareu: Com la duia? Segur que molts penseu que la podria portar de perfil i d’aquesta manera, la tenda que plegada era un cercle, no faria de vela.

No aneu mal encaminats, però la tenda recollida d’aquesta manera tocava al terra i el pobre intentava dur-la el més alçada possible. Però de tant en tant el braç li pesava, i quan volia canviar de posició per d’aquesta manera poder descansar un braç i utilitzar l’altre… L’operació era ben arriscada i veies al pobre intentant no sortir disparat de la moto en més d’una ocasió.

Amb l’equipatge dins el Circuit

Per fi vam arribar al circuit i vam deixar les motos al pàrquing. Com que no teníem cap càmping reservat vam haver d’entrar amb motxilles, tenda de campanya, etc, a dins del circuit (no us ho recomano), i allí mateix anar a la zona que teníem reservada per veure els entrenaments.

Un cop vists, vam anar a recollir les motos per poder gaudir de la “festa”. Jo estava acostumat al Mundial de MotoGP de Jerez i al seu ambient. Vaig poder gaudir d’aquest durant 4 anys de la meva vida i allò si era una festa motera. Però estava a Montmeló i sense un lloc on deixar les coses, calia buscar-lo.

El metre quadrat a preu d’hotel

Vam mirar càmpings, i en la gran majoria ens deien que estaven plens. El que vam trobar que tenia un lloc per nosaltres ens demanava 55 € per persona ( per dormir al terra i ser nosaltres qui porta la teulada, ho vam trobar una mica car).

Vam optar de mirar algun lloc on deixar les coses i amagar-les, i més a la nit ja acamparíem on fos.

Els polígons van ser els candidats inicials, però no hi vam veure cap lloc que ens donés seguretat i, finalment, en una zona boscosa on hi havia sotabosc molt poblat, vam deixar les maletes, la tenda, etc.

“Allá donde fueres, haz lo que vieres”

Un cop vam creure que estava ben resguardat, vam anar al poble i vam veure la “festa” que es munta allí.

Molta gent i moltes motos, però totes aparcades. No cal dir que jo em vaig emportar una decepció, però vam decidir fer el mateix que la gent que ja estava allí.

Ja coneixeu el famós consell que, a dia d’avui i per segons qui, no va amb ell: “ALLÁ DONDE FUERES, HAZ LO QUE VIERES”.

Els tres vam aparcar la moto i vam anar al primer bar per degustar la beguda del mateix color que l’or. Estàvem secs, ja que no havíem pres res des de feia hores. I després de la primera van caure una segona i una tercera. No vam abusar ja que calia tornar, i els controls estaven per a tot arreu. Si no t’aguantes dret, amb la moto no fas ni un metre.

El cas és que no vam passar-nos, vam mirar les botiguetes i els seus productes, (tot dedicat al mon de la moto), i vam poder disfrutar de la música d’algun local que tenia un equip de so al carrer, mentre miràvem les muntures dels altres motards.

Apagant motors

Passades unes hores vam anar a recollir les nostres coses al lloc on les teníem guardades i buscar un lloc per dormir.

Vam anar a una esplanada de gespa, que hores abans vam veure i comentar que seria un bon lloc per passar la nit.

En aquella zona existia una cinta on deia que no es podia entrar, però ja hi havien un parell d’autocaravanes, estàvem cansats i necessitàvem dormir, així que vam decidir entrar-hi.

Un cop a dins vam preparar la tenda, vam menjar el que teníem preparat i a dormir.

La nit va ser tranquil·la, vam poder descansar i, de tant en tant, sentíem alguna moto que estripava el silenci que regnava en aquell moment.

Jo no sé com devien dormir els que van pagar un preu desorbitat per poder estar en aquell càmping, però el que si que sé, és que aquella nit vaig dormir sota un sostre ple d’estrelles, i vaig viure una experiència de riures i moments que no he oblidat, al costat de dos bons amics.

V’s i gas!

 

Josep CMX

Josep CMX

El Box de CMX

Em pots seguir al meu canal de Youtube CMX tv

Search