Serra
Residència habitual: Sobre Rodes
Rider
Editor Wiki
Continuació del dia 4:
Bistec
Polenta amb salsitxa
La continuació del dia 4 implicava passar la frontera per Montginebre. Aquesta ascensió és brutal, puges ràpidament muntanya amunt per tunels i forquilles, tot i que és més nivell autovia que no nivell carretera secundària, i arribes a un altiplà amb pistes d'esquí. La policia francesa avorrida i enfredolida ni et mira, i pots començar a baixar més i més forquilles cap a Briançon. L'asfalt està perfecte i si no anéssis en maletes carregades podries deixar-t'hi mig genoll. (Bé, potser algú que en sàpiga més que jo es dedica a polir el canto de les maletes igualment!)
Aquests pobles són tots molt turístics, tan a nivell de moto com de bicicleta com d'esquí, i a nivell cultural estan plens de castells i fortaleses imponents de la primera i segona guerra mundial, de quan se les tenien francesos i italians:
El paisatge de tota la zona és espectacular, i vas travessant tots els poblets que quan fan el Tour de France surten per la tele.
Per no avorrir-me de camí a GAP havia calculat anar ràpid i amb temps per arribar a fer al menys un coll de la Ruta dels Grans Alps (una ruta motera famosa que puja fins als 2000 i pico metres vàries vegades). Em vaig dirigir a Coll de Vars,
I vaig decidir fer honor a la nostra pàgina-fòrum enganxant una enganxina al pal:
a dalt hi havia ciclistes i moters a punta pala, sobretot moters, i em vaig dirigir al refugi a prendre xocolata desfeta, ja que feia fred de dos parells de collons.
A la baixada feia humitat però no pluja, i passaves per carreteretes amb un paisatge espectacularment bonic, i a més, ple de motards. A part, una avantatge és que normalment els conductors fracnesos, a diferència dels d'aquí, faciliten l'avançament a les motos i que trobes molts bars i comerços que diuen "moters benvinguts" i inclús "les motos poden aparcar sota teulat" amb la qual cosa et sents molt ben acollit, i trobes que la gent també és amable quan hi parles.
Com a bon gironí puc estimar fer la collada de tosses, però la veritat és que si vols anar amb moto, no he vist res als pirineus que arribi exactament al nivell dels Alps. És com un afegit més. Centenars de quilòmetres quadrats de muntanya amb bones carreteres que no te les acabes, i altures que en el menor dels casos són de 2000 metres sobre el nivell del mar. Hi heu d'anar sí o sí!
En la nota negativa, aquest dia se'm va esquerdar i trencar el protector del col·lector d'escapament dret.
Finalment, vaig arribar a l'hotel i em vaig prendre una gran gerra de cervesa com a recompensa.
DIA 5
vaig optar per quedar-me a la zona de Gap, i dirigir-me al sud-oest (entre Gap i Ais en Provença) per passar per les zones de la ruta de la Lavanda. No són alps, però també és una zona molt xula per les motos, i també està plé de gent en moto i turistes, però amb la diferència que en cap moment creus que hi hagi massa trànsit a les carreteres. Vull dir que els cotxes són contats i et deixen que els avancis fàcilment per ajudar-te a passar bé l'estona, amb la qual cosa t'ho passes de conya fent revolts un rere l'altre i veient paisatges espectaculars i ports de muntanya.
Bistec
Polenta amb salsitxa
La continuació del dia 4 implicava passar la frontera per Montginebre. Aquesta ascensió és brutal, puges ràpidament muntanya amunt per tunels i forquilles, tot i que és més nivell autovia que no nivell carretera secundària, i arribes a un altiplà amb pistes d'esquí. La policia francesa avorrida i enfredolida ni et mira, i pots començar a baixar més i més forquilles cap a Briançon. L'asfalt està perfecte i si no anéssis en maletes carregades podries deixar-t'hi mig genoll. (Bé, potser algú que en sàpiga més que jo es dedica a polir el canto de les maletes igualment!)
Aquests pobles són tots molt turístics, tan a nivell de moto com de bicicleta com d'esquí, i a nivell cultural estan plens de castells i fortaleses imponents de la primera i segona guerra mundial, de quan se les tenien francesos i italians:
El paisatge de tota la zona és espectacular, i vas travessant tots els poblets que quan fan el Tour de France surten per la tele.
Per no avorrir-me de camí a GAP havia calculat anar ràpid i amb temps per arribar a fer al menys un coll de la Ruta dels Grans Alps (una ruta motera famosa que puja fins als 2000 i pico metres vàries vegades). Em vaig dirigir a Coll de Vars,
I vaig decidir fer honor a la nostra pàgina-fòrum enganxant una enganxina al pal:
a dalt hi havia ciclistes i moters a punta pala, sobretot moters, i em vaig dirigir al refugi a prendre xocolata desfeta, ja que feia fred de dos parells de collons.
A la baixada feia humitat però no pluja, i passaves per carreteretes amb un paisatge espectacularment bonic, i a més, ple de motards. A part, una avantatge és que normalment els conductors fracnesos, a diferència dels d'aquí, faciliten l'avançament a les motos i que trobes molts bars i comerços que diuen "moters benvinguts" i inclús "les motos poden aparcar sota teulat" amb la qual cosa et sents molt ben acollit, i trobes que la gent també és amable quan hi parles.
Com a bon gironí puc estimar fer la collada de tosses, però la veritat és que si vols anar amb moto, no he vist res als pirineus que arribi exactament al nivell dels Alps. És com un afegit més. Centenars de quilòmetres quadrats de muntanya amb bones carreteres que no te les acabes, i altures que en el menor dels casos són de 2000 metres sobre el nivell del mar. Hi heu d'anar sí o sí!
En la nota negativa, aquest dia se'm va esquerdar i trencar el protector del col·lector d'escapament dret.
Finalment, vaig arribar a l'hotel i em vaig prendre una gran gerra de cervesa com a recompensa.
DIA 5
vaig optar per quedar-me a la zona de Gap, i dirigir-me al sud-oest (entre Gap i Ais en Provença) per passar per les zones de la ruta de la Lavanda. No són alps, però també és una zona molt xula per les motos, i també està plé de gent en moto i turistes, però amb la diferència que en cap moment creus que hi hagi massa trànsit a les carreteres. Vull dir que els cotxes són contats i et deixen que els avancis fàcilment per ajudar-te a passar bé l'estona, amb la qual cosa t'ho passes de conya fent revolts un rere l'altre i veient paisatges espectaculars i ports de muntanya.