Aquest any la EutichesBook ha tingut lloc els dies 2 i 3 d’octubre, en una tercera edició molt esperada.
Els 6 mesos d’espera que s’ha cobrat la pandèmia han valgut la pena, ja que han estat 520 els motoristes inscrits en la nova edició d’aquesta ruta motorista no competitiva. Aconseguir celebrar-la no ha estat fàcil, ja que l’organització ha hagut d’adaptar-se a les particulars circumstàncies actuals trobant una nova data per la cita, i també un canvi d’ubicació respecte a l’inicialment previst.
Les instal·lacions d’Autointegrale concessionari Fiat de Tortosa van ser les escollides per organitzar, amb les mesures adients de prevenció, seguretat i distanciament, l’EutichesBook d’aquest any.
La ruta va veure el tret de sortida a dos quarts de set del dissabte dia 2, quan es va donar la sortida als primers motoristes, i de manera successiva cada 30 segons anirien sortint la resta de participants, fins a les 8:25h, en que ja estaven tots rodant.
La EutichesBook d’aquest any tenia dos recorreguts de carretera: un de 713 km i un altre de 529. La totalitat d’aquests kilòmetres van discórrer per la província de Tarragona.
Pels OffRoaders hi havia un tercer recorregut disponible, que consistia en 365 km que recorrerien pistes forestals i camins asfaltats. D’entre tots els paratges de la ruta, el més valorat pels assistents fou el d’Els Ports de Tortosa-Beceit.
Tots els motoristes que van acabar la ruta, que foren la gran majoria dels assistents, van recollir un diploma un cop van retrobar-se altra vegada a Tortosa, que acreditava que s’havien superat els punts de control que l’organització havia repartit al llarg de tot el recorregut.
Des del Club Esportiu Eutiches de Tarragona agraeixen a tots els participants, voluntaris i empreses vinculades a la consecució d’aquesta edició els seus ànims, la seva predisposició i el seu sacrifici en l’organització de la ruta, ja que han estat tots ells els que l’han fet possible.
Finalment, des de motoristes.cat enviem una salutació al personal del punt de control que s’ubicava a la rotonda del Serrallo, de Tarragona, a on qui escriu aquestes línies els va tenir l’oportunitat de conèixer.