Hola motoristes! Ja tenim el bon temps aquí i les ganes de treure la moto i fer sortides amb els amics augmenten.

Si sou dels motoristes que voleu organitzar sortides i fer kilòmetres per anar a esmorzar, dinar o tirades que engloben diferents dies de ruta, us donaré una sèrie de consells.

Fer un grup de motoristes per fer sortides no es tant fàcil. Molts es pensen que és quedar amb els amics o coneguts i vinga, a fer kilòmetres.

Però si per desgràcia passa alguna cosa… la culpa sempre serà teva, per no organitzar bé una sortida i no ser tant curós com ho podries haver estat.

Comencem amb els preparatius!

Per experiència pròpia, el primer que un ha de fer és intentar no ser l’únic organitzador de la sortida, i intentar fer-la amb un mínim de gent.

Quan tens format el grup (personalment a mi m’agrada ser un mínim de 2 a màxim 4) cal començar a pensar en quina ruta es farà.

Un cop haguem decidit a on anirem, cal mirar els restaurants i prendre una decisió de quin escollirem. Ens interessa que tingui espai suficient en les instal·lacions, una zona per poder estacionar amb facilitat, preu, etc.

Després, ens toca fer propaganda de la sortida, compartir-ne l’hora, el dia i el lloc, i fins i tot afegir un mapa de la ruta, a més de límit de participants si la fem. També inclourem el número de telèfon i el nom dels organitzadors, o al menys d’un d’ells, i a ser possible avisarem del preu del menú.

Rols i tasques dels organitzadors

Cada organitzador ha de tenir un rol i ha de conèixer la tasca que li correspon com a tal. Aquests rols els dividirem en tres:

  • Organitzador punta o cap de marxa. És l’organitzador que es posa al cap davant del grup i marca el ritme i les parades.
  • Organitzador del centre o d’enllaç . És l’organitzador o organitzadors que es col·loquen entre mig del grup, per tal de controlar tant l’inici com el final, i han de ser visibles per el cap de marxa i per l’últim pilot.
  • Organitzador de cua o últim pilot. És l’últim organitzador, el qual ha de ser qui tanca el grup i no deixar mai sols a aquells pilots que el seu ritme és inferior als altres. Si cal, es posarà davant dels pilots que tenen un ritme més baix, perquè aquests el segueixin i no es perdin en alguna intersecció.

És interessant que els organitzadors portin elements fàcils de veure per ser reconeguts, com ara armilles reflectants o colors viu com el groc fluor. D’aquesta manera, amb un cop de retrovisor, poden ser de fàcil reconeixement per el cap de la marxa. També és interessant la possibilitat de portar uns intercomunicadors amb la mateixa freqüència, per poder estar en tot moment comunicats entre uns i altres.

Un cop s’ha decidit el rol de cada organitzador, aquets han de conèixer la carretera per on passaran, els punts de control i de parada per poder omplir els dipòsits i descansar.

A dia d’avui no fa falta que memoritzem tots els noms de les carreteres o pobles, ja que gracies a les APP i GPS, és força senzill poder dur un mapa que en tot moment ens marqui per on hem de passar

Formació del grup

Si la sortida ha estat exitosa i ens trobem una quantitat desmesurada de participants (30, 40, etc.), perquè no hem ficat límit, el meu consell es que els grups es divideixin amb un màxim de 10 pilots cada un. D’aquesta manera en les interseccions, rotondes, semàfors, etc. el bloc de motoristes no es trencarà amb tanta facilitat, i serà més senzill mirar pel retrovisor i veure tot el grup.

Una de les maneres més fàcils per poder veure totes les motos en un breu temps pel retrovisor, és col·locant-se les motos en forma de serra o ziga zaga, encara que cal recordar que la llei ens obliga a circular per la dreta de la carretera.

Si el grup és de 10 o 15 motos, la col·locació tant del cap de marxa com l’últim pilot és lògica i no cal entra en molt detall, però i l’enllaç o enllaços?

La figura de l’ enllaç o organitzadors del centre és força complicada, ja que és qui controla que el grup no es trenqui, i si és així, (perquè els del davant son més ràpids que els del darrere) ha de mantenir la distància visual entre els dos grups. Això ha de ser així perquè els que estan quedant-se despenjats, en tot moment el tinguin com a referència sense perdre’l de vista i ell no perdi de vista al grup del davant.

Un truc per  evitar el trencament, seria col·locar les motos amb menys cilindrada, cavalls o experiència, darrere de l’organitzador punta. D’aquesta manera tot el grup s’adapta a ells.

En cas d’incident

Si durant la sortida sorgeix un incident, serà l’últim pilot qui es quedarà amb la persona que ha tingut el problema, per tal de que aquest no quedi mai sol, pugui senyalar el punt de l’incident o demanar auxili. Amb el telèfon, aquest informarà als altres membres del grup de la rellevància del motiu de l’aturada, i de si cal retornar i anul·lar la sortida, continuar, o que l’enllaç desfaci el camí per tal d’ajudar.

Cal recordar que quan fem una sortida la fem per gaudir-la, però s’ha de tenir clar que si ets qui l’organitza, recau en tu la responsabilitat de que surti tot bé, i de donar una garantia de seguretat per a tots els participants.

Per tant, un ha de ser conscient que no pot circular com si anés sol o pensant que els altres ja vindran i oblidar-se de la responsabilitat. Si no la tens, és millor que no organitzis res, i que siguis un participants més en tantes sortides de diumenge que es fan per la carretera.

Repassem els consells:

  • Ser més d’un organitzador.
  • Que cada organitzador tingui clar quin és el seu rol i posició en el moment d’iniciar la ruta.
  • Que els components de l’ organització tinguin a mà un GPS, APP, o llegenda que els indiqui el camí a seguir.
  • Utilitzar elements reflectants i intercomunicadors entre l’organització.
  • Intentar posar els motoristes amb menys experiència darrere del cap de la marxa.
  • Marcar unes parades per el recompte dels pilots (és aconsellable a cada canvi de carretera, desviament o entrada de poble aprofitant que reduïm la velocitat).
  • Informar degudament als participants del dia, hora i punt de sortida, de la ruta a fer, del restaurant on ens aturarem i del telèfon dels organitzadors.
  • Tenir ben carregada la bateria del telèfon (o endollat a la moto), diners en metàl·lic, dipòsit de la moto ple i el dipòsit personal buit.

Espero que aquests punts us siguin d’interès, d’ajuda i millora per continuar amb les vostres sortides “domingueres” amb els vostres companys, clubs o grups “moteros”.

Josep CMX