fbpx
Tecnimoto.com
Inici Blog Pàgina 38

Els convalidats són més inconscients?

Condueixen pitjor?

És un debat a l’ordre del dia, i és que son molts els conductors que posseïnt el carnet B opten per una moto de 125cc per a desplaçar-se més còmodement per ciutat i trajectes curts.

Davant d’aquest fet ha surgit certa polèmica en referència a l’aptitud i al comportament d’aquests usuaris. I és que hi ha conductors que afirmen que persones que porten motos amb el carnet de cotxe ho fan de manera inadequada i amb poca cura, amb certa inconsciència i fins i tot amb menyspreu vers la resta d’usuaris de la via.

És evident que molts usuaris fan ús de motocicletes de 125cc sent posseïdors d’altres carnets de moto, i que això no ho sap la persona que els jutja la conducció.

D’altra banda és cert que treure’s el carnet de moto facilita determinats coneixements teòrics i pràctics que doten a l’alumne d’aptituds tant pel que fa al propi usuari com pel que té relació amb la resta de conductors. I no només això, sinó que quan una persona es treu el carnet de moto demostra interès per formar-se en relació a les motos, mentres que una persona convalidada pot  veure la moto com un simple estri per desplaçar-se, facilitant  un perfil de conductor més insensible davant la via i davant l’entorn que un altre que ha estat format de manera específica.

En conclusió podem dir que en el món de les motos i la carretera, com en tots els àmbits, hi ha gent de tota mena i que, al marge de tot el que hem comentat, el cert és que ens podem trobar amb motoristes experimentats conduint de manera inadequada i convalidats cuidadosos amb la seva conducció

Conduir sota la pluja és un disbarat?

Imatge de moto1pro.com

És una temeritat o ens hi podem adaptar?

De ben segur que en alguna ocasió, sinó en més, us heu trobat en que quan tenieu previst agafar la moto s’havia girat mal temps. No cal que fos una gran tempesta per perocupar-vos el tema de la seguretat del vostre trajecte. I és que, de fet, amb 4 gotes el paviment pot resultar inclús més relliscós que no pas amb un aiguat dels bons.

És en aquesta situació que teinm dues opcions: O deistim de conduïr (si ens ho podem permetre), o ens aventurem a sortir, bé perquè les ganes de moto ens poden, bé perquè necessitem desplaçar-nos i no disposem de cap altre mitja de transport.

A l’hora de tenir en compte els efectes que causa la pluja en la conducció, especialment en les motos, ens hem de fixar especialment en la pèrdua d’adherència. És per això que us volem comentar una sèrie de consells i detalls que us poden facilitar la conducció en pluja si decidiu treure la moto del garatge en aquestes condicions.

Quan parlem de l’estil de conducció sobre mullat cal que ens fixem en traçades, tenint en compte que ens convé dibuixar la trajectòria el més oberta possible, evitant les línies pintades del terra i les frenades brusques, tot anticipant-nos a unes improvisacions que, si bé sobre sec les podríem salvar, sobre mullat poden convertir-se fàcilment en una caiguda. Així doncs, ens convé amb la mentalitat de no apurar les corbes, evitant les frenades improvisades a mitja corba o inclinar-nos més del compte.

És important saber que si a les dificultats d’adherència degudes a l’aigua hi sumem els productes o substàncies com d’oli i gasoil que solem trobar enmig de la calçada, el risc de caiguda es multiplica bastant.

En cas de pluja, doncs, ens cal canviar el xip, deixar de banda l’estil i el perfil de conducció que emprem normalment per adaptar-lo a les circumstàncies de l’asfalt. I és que fer-ho potmarcar la diferència entre salvar la situació o acabar a terra.

Un altre aspecte important a tenir en compte al conduir sota la pluja és la nostra postura, sobretot al traçar les corbes. Degut a la falta d’adherència no ens convé inclinar-nos excessivament. Per aquesta raó és convenient desplaçar el cos a l’interior de la corba, però amb moviments suaus. I és que com més t’inclinis tu, menys ho haurà de fer la moto.

Per acabar tocarem el tema de les frenades i les acceleracions, ja en condicions meteorològiques com les que ens ocupen l’ideal és accelerar i frenar el menys possible.

Si tenim una moto amb ABS la cosa millora, i bastant, ja que si relitzem la frenada amb la moto recta és molt probable que evitem la caiguda. Si no és el cas i no disposem d’ABS, cal que frenem amb suavitat, sobretot al principi, i seguidament apretem de manera gradual i lenta la maneta del fre. I és que si l’apretem de cop és quan la roda perd més adherència, i no és gens fàcil salvar la situació.

En conclusió podem dir que no és descabellat gaudir de la moto sota la pluja, si bé és cert que el risc de caiguda es multiplica i que, per tant, ens convé evaluar el tipus de trajecte o de sortida que volem realitzar per valorar convenientment si val la pena el risc que suposa.

Font de l’article

Quan és encertat canviar de moto?

I quan val la pena no fer-ho?

Pot semblar una pregunta sense gaire misteri però la realitat és que en té, i ja no per la pregunta en si sinó per la de vegades que, potser com a motoristes que som, ens movem per passió.

I és que la monotonia, la inquietud, la disponibilitat econòmica i fins i tot el vistiplau de de la resta d’interessats de la casa, són factors que ens poden empènyer a pensar que canviar la moto, més que una opció, és un desig o una conveniència..

En quines ocasions val la pena fer el canvi?

Per practicitat: Quan la moto que tenim no respon de manera suficient a les necessitats que ens hauria de cobrir.

-Em faria més servei un altre tipus de moto? L’aprofitaria mllor?

Si la resposta és que si, ja sabem que no tenim la moto més adequada per l’ús que en fem, i que una moto d’un model o d’un tipus diferent ens podria resultar més indicada i útil. Si fem distàncies llargues amb certa freqüència en les que ens agradaria tenir una bona autonomia i un millor confort, tant per nosaltres com per l’acompanyant, probablement aprofitarem millor una moto d’estil més turisme o viatgera.
Per raons econòmiques: Si tenim una moto que ens comporta unes despeses elevades per l’ús que li donem potser convindria evaluar la conveniència de canviar la moto per una de més indicada per l’ús que s’en fa, o fins i tot, tenir una altra moto per a cobrir els usos pels quals la que ja tenim no ens respon tant bé. Per exemple, si fem servir una R majoritàriament per anar a treballar, per moure’ns per ciutat i fer encàrregs, n’obtindrem un desgast més elevat. I és que el desgast de neumàtics i els costos de manteniment són tant diferents d’unes motos a unes altres que fins i tot el fet de tenir dues motos pot resultar més econòmic que tenir-ne una fent-ne un ús determinat.

Per passió: Ja ens pot sortir més cara, portar-nos més aire del compte al casc o generar-nos més inquietud a l’aparcar-la al carrer, que si volem de veritat una altra moto el canvi ja està justificat. Més enllà de tot el que ens ofereixen a efectes pràctics, que no és poc, les motos ens aporten moltes satisfaccions i ens generen també moltes il•lusions. I a tal efecte pensem que val la pena, normalment, que fem més cas al cor que al cap a l’hora de portar-ne una de nova a casa, amb permís, això si, d’una raonable disponibilitat econòmica.

Una 125 se’m quedarà curta?

Aquesta és la pregunta que es fan una i altra vegada diferents perfils de persones a l’hora de decidir comprar-se una moto.

I és que una persona amb el carnet B amb una antiguetat mínima de 3 anys pot valorar si una moto d’aquesta cilindrada, per a la qual no necessita treure’s cap carnet adicional, li pot ser útil per desplaçar-se a la feina a determinats kilòmetres de distància.

O bé una persona major d’edat aficionada a les motos, que no posseeix permís per a conduïr-les i que s’està plantejant iniciar-se, finalment, en el món de les dues rodes.

En el primer dels casos dependrà, més que de la distància, del tipus de via per la qual et desplacis fins arribar a la feina, ja que per autonomia, comoditat i fiabilitat generalment no suposen inconvenients.

D’altra banda, si per anar a la treballar realitzes un llarg recorregut per autovia o autopista, possiblement la limitació de potència i per tant de velocitat que ofereix la moto pot suposar una penalització pel que fa no només pel que fa al temps que un tardarà en arribar a la feina, sinó que també pot suposar un problema pel que fa a la seguretat. I és que no serà fàcil realitzar segons quins avançaments amb seguretat ni circular a una velocitat notablement reduïda en vies freqüentades, per exemple, per multitud de camions.

En el segon cas que comentàvem, si ets major d’edat i t’agradaria iniciar-te al món de les dues rodes probablement és millor tria treure’t el carnet A2, que et permetrà optar a un ventall de motocicletes molt més ampli, amb molta més varietat i en el qual trobaràs una gran quantitat de motos d’alta cilindrada que, limitant-les, tindràs la possibilitat de conduïr-les. Amb les motos a les que pots accedir amb aquest carnet tindràs més marge per gaudir de la conducció, per fer-ho de manera més segura fora de ciutat i, a més, si t’agrada el món de les dues rodes ja hauràs posat en marxa el rellotge de sorra que, en buidar-se del tot als dos anys, et permetrà optar a conduïr totes les motocicletes (pagant, això si).

La por de que ens robin la moto

Tots i cadascun dels motoristes tenim una preocupació en ment que no deixem enrrere mentres gaudim d’una moto: La por de que ens la robin.

I és que tant si la deixem al garatge de casa, com si l’aparquem al carrer per anar a prendre alguna cosa amb els amics o fer un enàrrec, o fins i tot quan som a la feina som conscients que podem no trobar-nos-la quan tornem a buscar-la.

Últimament s’han accentuat els robatoris de motos, i ja no es dediquen només a les motos més valuoses o modernes sino que fins i tot decideixen emportar-se les veteranes. Davant d’aquest fet ens hem hagut de plantejar amb quins mecanismes de seguretat volem dotar la nostra moto que vagin més enllà del simple bloqueig de manillar: Una pinça de fre, o dues, una pitó, lligar-la a un arbre o a un fanal, una alarma…

Arriba un moment en el que t’expliquen, o comproves, que uns quants indesitjables amb una furgoneta ho tenen molt fàcil per emportar-se la teva moto, i que el fet que estigui lligada a alguna banda tampoc impedirà que la prenguin, encara que hagin de deixar un tros de moto allà mateix.

Davant d’això ens preguntem: Val la pena patir per aquest tema més enllà del que poguem fer per evitar que aconsegueixin els seus objectius? La resposta possiblement és que no. És a dir, si tenim la moto per gaudir-la i estem neguitosos, intranquils i preocupats quan no la tenim a la vista, al final pot resultar que la moto ens porti més maldecaps que satisfaccions durant el transcurs del dia, i el que és pitjor, podem optar per no agafar-la per por a perdre-la.

Solucions? La millor solució és assegurar-la contra robatoris, només així us assegurareu de “no perdre-la”. Tanmateix això no vol dir que l’hagueu de regalar als lladres, evidentmen, sinó que més enllà dels mecanismes que pogueu tenir a l’abast per protegir la vostra moto i de la prudència que cal tenir a l’estacionar-la tant en privat com en públic, l’important és que no ens doni més preocupacions que alegries, i que gaudim de les nostres motos amb tanta tranquil•litat com sigui possible.

Comoditat o seguretat?

Al llarg d’aquestes dates ens trobem que anar amb moto pot passar de ser un plaer a ser o bé un calvari, o bé una imprudència.

I és que no és fàcil prioritzar la prevenció davant accidents o caigudes quan sota els guants, els pantalons i la jaqueta suem la cansalada. Els primers exemples ens els trobem a ciutat, quan per moure’ns al llarg d’aquesta hi ha diversos motoristes que opten per desplaçar-se amb xancles o sandàlies, i amb pantalons curts.

Cal reconèixer que posar-nos els pantalons de cordura, les botes altes i la jaqueta de pell o de cuir per ciutat pot resultar excessivament incòmode, però potser hi ha alternatives menys extremes: Uns texans, unes botes menys altes o simplement unes sabates robustes i una jaqueta sense forro poden ser bones opcions a tenir en compte, tot assumint que resten un considerable nivell de protecció.

Resumint, tots volem anar fresquets i còmodes fins i tot a l’estiu, però potser val la pena cedir una mica de la nostra comoditat a favor d’un nivell raonable de protecció.